El sector de Grans Magatzems de SMC-UGT, part activa en el seminari de l’Acord Mundial de Bangladesh. Aquesta setmana ha tingut lloc a la seu del Institut Europeu de Sindicats un seminari sobre l’Acord de Bangladesh.

El 24 d’abril de 2013, es va produir el col·lapse d’un edifici de vuit plantes a Sava, districte de Daca, capital de Bangladesh, que albergava diferents fàbriques tèxtils que treballaven per a les grans cadenes de la distribució europea i americana. Almenys 1127 persones van perdre la vida i 2437 van resultar ferides de gravetat. La pressió de l’opinió pública, suscitada per aquest esdeveniment, va contribuir a la signatura de l’Acord sobre la Seguretat i contra els incendis als edificis, que molts consideren una fita en la implementació d’un plantejament voluntari vinculant de la responsabilitat social de les empreses. Aquest Acord és un conveni vinculant entre les organitzacions sindicals UNI i INDUSTRIALL, sindicats de Bangaldesh i empreses internacionals. L’aplicació rigorosa de l’Acord per part de les marques a través dels mecanismes previstos en l’Acord, es deu a una pressió permanent del moviment sindical internacional, incloent el paper d’aquest a través dels Comitès d’empresa Europeus i de la representació dels treballadors en els consells d’administració així com la supervisió que des del Comitè Director de l’Acord s’està duent a terme.

Les últimes dades que llança la Fundació Bangladesh parlen per si sols dels avanços:

– Més de 1100 fàbriques han estat ja inspeccionades.

– Prop de 80.000 problemes de diversa gravetat han estat detectats en aquestes inspeccions.

– 19 edificis van haver de ser evacuats amb urgència, 9 dels quals han pogut obrir novament després d’arreglar els problemes estructurals.

– 110 fàbriques es troben en estat crític i requereixen mesures d’urgència.

– 2 milions de treballadors han obtingut ja cobertura a partir de l’Acord, la qual cosa suposa prop del 50% del total dels treballadors.

Però el seminari no només estava centrat en l’evolució de la implantació de l’Acord, sinó que es van establir diferents tallers de treball on es va valorar de quina manera els representants legals dels treballadors, inclosos els membres dels CEE, els representants sindicals locals i els actors sindicals, poden aportar en el si dels òrgans d’empreses europees a favor de la implantació dels compromisos de les empreses internacionals, fixades en les convencions o acords internacionals, i fomentar d’aquesta manera, condicions laborals estables.

De les conclusions dels diferents tallers va sortir el reconèixer positivament el poder i el paper dels representants legals dels treballadors en labors com la vigilància de l’acord, la forma d’exercitar pressió sobre aquelles empreses signatàries de l’acord però que encara no han formalitzat els seus compromisos adquirits, exposant-se exemples pràctics que han derivat en la consecució d’objectius que, d’una altra manera, haurien resultat molt més complicats d’obtenir, havent d’acudir a mesures com l’arbitratge reconegut en el propi Acord.

Malgrat tots els avanços, continua sent un handicap el reconeixement dels sindicats a Bangladesh, una cosa realment difícil, ja que el govern de Bangladesh segueix sense mostrar una actitud contundent enfront de les agressions que vénen patint molts sindicalistes.

La darrera jornada del seminari va comptar amb l’assistència de membres de la Comissió Europea, a qui se’ls va exposar les conclusions a les quals havíem arribat, que explicava, entre d’altres, l’enorme preocupació del moviment sindical davant l’adopció de mesures encaminades a la lliure circulació del comerç (consignes aranzelàries) sense que aquestes portin aparellades l’aplicació de convenis ni tractats que recolzin i assegurin unes condicions laborals mínimament dignes.

Des del moviment sindical instem a la Comissió Europea a la introducció d’elements vinculants per acabar amb l’absoluta i rotunda voluntarietat actual que revesteix la majoria de directives en matèria de RSE, uns efectes vinculants que, d’altra banda, ja són una realitat en la protecció de les inversions, però no així en relació a la protecció dels drets laborals.