L’any 2004, el recentment nomenat president de Banc Popular, Ángel Ron, juntament amb el seu equip directiu, llançaven el PLA SUMA, que pretenia aconseguir un benefici de 1.000 milions de € en un termini de 1.000 dies (2004 -2006). D’aquesta forma Banc Popular entraba, tard i amb presses, en el boom immobiliari espanyol.
Gràcies a l’esforç i valia dels treballadors pitjor pagats de tot el sector financer nacional, el PLA SUMA es va complir, i la Direcció va poder cobrar bonus milionaris dissenyats per ells mateixos.
La bombolla immobiliària va explotar tan sols un any després (2007) de finalitzar el PLA SUMA, i aviat es va començar a veure com aquesta decisió estratègica de la Direcció, després d’enterrar la històrica política de riscos del Popular, dessagnava a l’empresa.
Sense aprendre la lliçó, Ángel Ron torna a assumir riscos innecessaris en decidir absorbir el Banc Pastor sense ajudes públiques, per evitar la ingerència externa en la seva gestió del Banc.
L’Alta Direcció intenta justificar l’estratègia seguida per la necessitat de guanyar grandària per evitar ser absorbits per competidors, però és evident que altres entitats, que no van cometre els mateixos errors, segueixen sanes i independents superant-nos en grandària, solvència i rendibilitat.
Aquesta estratègia de la Direcció acaba per comprometre de tal manera la viabilitat de l’empresa, que ha de realitzar unes mesures extremes: vendre sucursals (Targobank), Serveis Centrals (IBM–INDRA), societats (Allianz Popular Pensions i Gestió Aliseda…), els Mitjans de pagament, realitzar milionàries ampliacions de capital, les noves seus corporatives,…
Tot això no evita que el Popular arribi a una situació crítica, amb l’enfonsament de l’ acció i continus rumors, ara sí, de ser absorbits per una altra entitat. Per intentar calmar als mercats s’acomiada al Conseller Delegat, s’anuncia un ajust de plantilla de 3.000 treballadors, i es llança un Pla Estratègic amb el tancament de 300 sucursals addicionals i la digitalització de la Xarxa comercial (Projecte GOLD).
Res serveix ja per redreçar la situació. Els mercats saben que el veritable problema segueix assegut en el Beatriz i que el Consell d’Administració està trigant massa a posar solució. L’acció segueix en caiguda lliure. Avui el valor de Banc Popular en Borsa (4.300 mill €) és menor que la suma de les dues ampliacions de capital realitzades recentment (5.000 mill €).
L’ Alta Direcció és a temps de realitzar un gest d’ètica i responsabilitat professional, dimitint i retornant els bonus i salaris milionaris que han cobrat durant tots aquests anys per enfonsar un empresa que era exemplar. Així podran millorar la miserable oferta d’ E.R.E. que han realitzat, fins ara, als treballadors.
Aquesta setmana finalitza el termini de negociació de l’ ERE:
UGT ha proporcionat al Banc una proposta, realista i realitzable financerament, per a un ajust NO traumàtic.
UGT en Banc Popular NO admetrà propostes que incloguin baixes forçoses, amb les quals l’empresa pretén realitzar una neteja SELECTIVA de treballadors.
UGT tampoc comparteix propostes que lleven el dret d’acollir-se voluntàriament a un rang d’edat (el que perjudica als més joves), les que no inclouen el Pacte Individual en el càlcul de les indemnitzacions, o les que no contemplen Primes d’Antiguitat per a tots els col·lectius d’afectats.
UGT continua amb les seves concentracions diàries a les seus més representatives. Divendres passat, UGT es va manifestar en la presentació de resultats de Banc Popular davant la premsa, els analistes i els accionistes.