Avui, 30 de març, és el Dia Internacional de les Treballadores de la Llar.

Aquest any és inevitable parlar de la situació de les treballadores de la llar i de cura arran de la crisi sanitària provocada pel Covid 19 i, fins ara, la manca de cap mesura per garantir la seva protecció, tant en matèria de salut com social.

La UGT de Catalunya ha estimat que al voltant de 90.000 treballadores i treballadors formen aquest col·lectiu que estan desenvolupant la seva activitat en domicilis particulars, sense estar incloses en la llei de prevenció de riscos laborals, i amb una gran facilitat de ser acomiadades sense tenir l’opció  de sol·licitar una prestació per desocupació.

La majoria d’aquestes persones són dones que en moltes ocasions vénen a cobrir les necessitats d’unes famílies davant la insuficient cobertura per part de les Administracions Públiques de l’atenció de les situacions de dependència. És per això que des de la UGT de Catalunya també volem posar de manifest el paper tan important que exerceixen recolzant a les famílies i expressar el nostre agraïment per la tan bona i necessària feina que fan.

El Reial decret llei 10/2020, publicat al BOE ahir mateix, considera serveis essencials els prestats per persones treballadores que atenguin majors, menors, persones dependents o persones amb discapacitat, i també les que realitzin serveis de neteja. Amb aquesta ambigüitat, es pot entendre que es considera essencial l’activitat de les persones, majoritàriament dones i gran part d’elles estrangeres, contractades sota la relació laboral especial de servei de la llar familiar, realitzin tasques de cures o tasques de la llar.

En aquest sentit, la UGT de Catalunya volem fer palesa que la consideració d’essencialitat contrasta amb l’absència de mesures de protecció per a aquestes treballadores. I és per això que considerem que:

● Cal assegurar la protecció econòmica d’aquestes persones treballadores, no oblidant-les en la possible prestació que des del Govern de l’Estat s’està creant.

● Necessitem articular un protocol de prevenció de riscos, amb recomanacions d’autoprotecció per a les persones treballadores i obligacions per a les ocupadores, que han de proporcionar les mesures necessàries per assegurar la salut i seguretat.

● S’han d’articular mesures específiques sobre els desistiments, especialment en el cas de treballadores internes, en què el desistiment implica la pèrdua de l’ocupació i d’allotjament.

● I una vegada ens en sortim de la situació provocada pel COVID-19, ratificar el Conveni 189 de l’OIT per equiparar la protecció d’aquestes treballadores a les treballadores del Règim general de la Seguretat Social.