L’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) és l’organisme estatal creat el 2008 que s’encarrega de la supervisió, control i inspecció de l’activitat aeronàutica i emet les certificacions que acrediten que els aeroports compleixen els procediments i mitjans que la normativa exigeix en matèria de seguretat operacional, garantint uns estàndards de seguretat en les operacions aèries. Un cop l’aeroport obté aquesta certificació, AESA, com a mecanisme de control, ha de supervisar de manera constant que els aeroports certificats mantenen les condicions per les quals la van obtenir, a través d’auditories regulars per tal que s’operi amb seguretat a les instal·lacions aeroportuàries.
De la mateixa manera que la crisi econòmica va destapar que els organismes econòmics de control no havien funcionat, després de gairebé 10 anys de la posada en marxa d’AESA, els seus mecanismes de control no estan funcionant a l’aeroport de Reus, on s’opera fora dels mínims que estableix la certificació en més ocasions de les admissibles.
L’alt estàndard de seguretat que tenen les operacions aeronàutiques s’assoleix amb la cadena de seguretat, un conjunt de mesures que impedeix que una fallada en l’operació es converteixi en un accident. Cadascuna d’aquestes mesures es coneix com una baula de la cadena. Hi ha procediments certificats que permeten eliminar alguna d’aquestes baules en situacions molt excepcionals de contingència. Però, els responsables d’AENA i ENAIRE a Reus els fan servir de manera programada i habitual. Durant el 2016 AENA va aplicar un d’aquests procediments de manera programada més de 15 vegades, deixant les aeronaus sense guiatge a terra ni supervisió dels procediments de seguretat d’operacions a la pista i plataforma d’estacionament. ENAIRE més d’una vegada, també de manera programada, va deixar els equips de guiatge en vol d’aeronaus i registre de comunicacions sense cap tècnic que pogués corregir avaries o desviacions d’aquests equips. I hi va destinar per a supervisar-ho personal d’altres aeroports, sense formació concreta en aquests equips i sense permís de conduir per poder accedir-hi.
També s’han estat incomplint requisits imprescindibles per poder operar en el servei de salvament i extinció d’incendis que s’ha de prestar a les aeronaus, operant en més d’una ocasió sense els agents extintors mínims, com pot ser la mancança de reabastiment d’aigua en el lloc de l’incident i amb vehicles en mal estat que redueixen considerablement l’eficàcia. Una mostra de la falta de manteniment d’aquests mitjans materials es va produir durant l’última campanya d’estiu, època de màxima activitat, quan un dels vehicles va quedar immobilitzat en el trajecte a un incendi que es va produir en la instal·lació aeroportuària, per una avaria que es registrava des de feia temps. Afortunadament, en aquesta ocasió no hi havia vides humanes en perill en l’incident.
A l’aeroport de la Reus, la direcció ha decidit disminuir personal tècnic amb el risc que la mínima incidència en el personal faci que el lloc quedi descobert. Aquesta falta de personal la temporada de 2016 va deixar més d’una vegada sense guiatge en terra les aeronaus i podia haver deixat sense solució una fallada dels subministrament elèctric a la pista d’aterratge, terminals i torre de control, o sense possibilitat de solucionar problemes en els equips de guiatge d’aeronaus i en els equips per comunicar-se amb els pilots. A més de les operacions sense el personal que té tasques definides en el Pla d’autoprotecció en cas d’incident.
Aquests darrers anys, la direcció de l’aeroport de Reus ha estat emmascarant totes les mancances de seguretat que ha generat amb la seva gestió i ha convertint la certificació d’AESA en paper mullat.