El III AENC evidencia el maltracte salarial que rep el sector de grans magatzems

27firma_iii_aenc_8junio_2015foto_ugt_webFa només uns dies la notícia copava tots els mitjans de comunicació: es signava el III AENC (Acord Estatal de Negociació Col·lectiva) per part de les patronals CEOE, CEPYME i els sindicats de classe UGT i CC.OO.

Aquest nou acord continua la gesta que ja assenyalava l’anterior signat en 2012, amb el qual es va buscar contribuir a l’augment de l’activitat econòmica i de l’ocupació i, precisament amb aquesta finalitat, l’Acord va pivotar sobre l’increment moderat dels preus i de les rendes per millorar la competitivitat de l’economia, i sobre la flexibilitat interna com a eina per enfortir l’adaptació competitiva de les empreses, afavorint una major estabilitat en l’ocupació.

La confiança que aquest Acord va generar, encara sense aconseguir tots els objectius proposats, ha col·laborat en una major resistència a la desacceleració de l’economia espanyola, moderació salarial i a una menor destrucció de l’ocupació.

Mentre aquesta era la situació en la resta de sectors de la nostra economia, el sector de grans magatzems vivia una realitat ben diferent. Al mateix temps que UGT moderava salaris intentant mantenir la màxima ocupació possible al país davant una sagnia de desocupació sense precedents, els signants del Conveni Col·lectiu de Grans Magatzems utilitzaven com a excusa la tragèdia de la desocupació per rebaixar els salaris de prop de 300.000 treballadors les condicions laborals dels quals van empitjorar encara més. Les mesures que des d’UGT fixem en aquest Acord especialment creades per a empreses en situacions de crisis, ells les endurien sense límits i les aplicaven a empreses que si bé veien com les seves vendes descendien per la crisi, es trobaven molt lluny d’estar en una situació de dificultats, generant amb això, al mateix temps, una competència deslleial amb la resta del comerç basada, no en idees emprenedores per reactivar el consum, sinó únicament a mantenir els seus marges de beneficis a costa de les seves plantilles.

Ara, en 2015, quan s’està consolidant, a poc a poc, la recuperació econòmica, patronal i sindicats de classe han fixat uns criteris salarials a partir d’aquest nou Acord, que tracten d’impulsar de nou els salaris establint una pujada base de 1% per aquest any i d’un 1,5% per a l’any 2016.

I mentrestant, què ocorre en grans magatzems? El que ja anunciem davant la signatura de l’últim conveni col·lectiu del sector, que a pesar que en el 2014 les vendes de les grans superfícies van créixer un 1,2%, els nostres salaris segueixen baixant amb cada any d’aplicació d’aquest conveni.

La previsió és que per aquest any i el proper aquest creixement de vendes vagi en augment, al mateix temps que el nostre poder adquisitiu segueix caient, estancant-se a la finalització de la vigència del conveni col·lectiu a les xifres existents a principis dels noranta, això és, una reculada del poder adquisitiu de prop de 20 anys.

Però, aquest sacrifici ha estat a canvi de mantenir l’ocupació? Certament no. Mentre el AENC va frenar els acomiadaments i va posar sobre la taula eines de flexibilitat interna per a empreses en crisis, les empreses englobades en la ANGED abordaven un buffet lliure de modificacions substancials de les condicions de treball durant aquests anys que, davant la impossibilitat de ser complertes per molts treballadors, va derivar en les rescissions de contractes d’aquells per cada article 41 que es plantejava, aprimant les plantilles i generant una sobrecàrrega de treball en jornades allargades sense fi.

En definitiva, els treballadors de grans magatzems seguim sent treballadors de segona categoria en estar en mans de les organitzacions creades per a la defensa exclusiva dels interessos empresarials, i nosaltres ens preguntem Els interessos empresarials no haurien d’anar de la mà dels interessos dels seus treballadors? Segons sembla hi ha qui  pensen que no.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*