La possibilitat que un conductor de transport internacional de mercaderies per carretera pugui realitzar el descans setmanal de 45 hores a la cabina del vehicle va quedar confirmada, recentment, per la comissària de Transports de la UE, Violeta Bulc.

Un extrem aquest que ja deixava clar el reglament 561/2006 de la Unió Europea sobre Temps de Conducció i Descans, l’article del qual 6.8 –referit al temps de descans– exposa que “quan el conductor triï fer-ho, els períodes de descans diaris i els períodes de descans setmanals reduïts fets fora del centre d’explotació de l’empresa podran efectuar-se en el vehicle sempre que aquest vagi adequadament equipat per al descans de cadascun dels conductors i estigui estacionat”.

No obstant això, països com França i Bèlgica prohibeixen als conductors realitzar aquest descans setmanal obligatori de 45 hores a l’espai de la cabina de conducció del vehicle. Si aquest es produeix, l’autoritat gal·la sanciona a l’empresa de transports en la persona del conductor, sent aquesta última la responsable en permetre aquesta pràctica i no organitzar el treball de tal manera que faciliti al conductor descansar durant 45 hores al seu domicili.

En aquest sentit, cal preguntar-se per les condicions de descans que han de fomentar les empreses per als seus conductors, sent més eficients en l’organització i programació de la càrrega de treball amb la finalitat de que aquests professionals puguin conciliar la vida laboral i familiar en un descans obligatori de gairebé dos dies. Però també cal exigir als Estats membres de la UE una millor dotació d’infraestructures i serveis per  aquells professionals del transport que es veuen obligats a realitzar una parada de 45 hores fora dels seus domicilis, fent compatible un millor descans amb la necessària vigilància de la càrrega transportada; en definitiva, més àrees de servei, vigilades i amb instal·lacions de restauració i hostalatge.