La UGT de Catalunya exigeix una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de les persones treballadores i pensionistes: els salaris han de créixer al voltant del 3% i les pensions han de tornar a revaloritzar-se segons l’IPC.

La taxa de variació interanual del mes de desembre s’ha situat en un 1,2% a Catalunya i un 1,1% a l’Estat espanyol. L’índex mensual, que registra la variació de preus del desembre respecte al novembre, s’ha situat en el 0,0% a Espanya i el 0,2% a Catalunya.

Per territoris, Barcelona, Lleida i Tarragona presenten una variació interanual de l’1,2%, i Girona de l’1,4%. Respecte a la variació mensual, a Barcelona els preus generals han augmentat un 0,2% respecte al mes de novembre, a Girona i Tarragona ho han fet en un 0,1%, i a Lleida s’han mantingut:

El 2017 els salaris a Catalunya han perdut un 4% de capacitat adquisitiva, i des del 2009 un 11,8%.

Durant els darrers anys i sota les pressions i pèrdua de poder negociador pels efectes de les reformes laborals, els salaris no només no han crescut segons els augments de l’IPC, sinó que han disminuït. Les darreres dades que ofereix l’Enquesta Trimestral de Cost Laboral situa una disminució dels salaris del 2,8% el 2017 a Catalunya (mitjana dels tres primers trimestres).

Si a això li sumem la pèrdua de salari real, degut a l’efecte de la inflació, que avui hem sabut que ha estat de l’1,2% a Catalunya, obtenim una pèrdua salarial real del 4% aquest  2017.

A través del mateix càlcul, elaborat per al període 2009-2016, obtenim que els preus han augmentat un 12,7%, que els salaris han augmentat un 1% en termes nominals, i que en termes reals –la pèrdua real de capacitat adquisitiva dels salaris- els salaris han perdut un 11,8%.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades INE: IPC i ETCL*IPC interanual de desembre **Mitjana de variacions trimestrals del cost salarial total per hora a partir de l’Enquesta Trimestral del Cost Laboral, INE

Pèrdua sostinguda de capacitat adquisitiva de catalans i catalanes.

Durant els darrers anys, els salaris a Catalunya han perdut molt poder adquisitiu. En canvi, els beneficis empresarials no s’han vist perjudicats, tot el contrari, aquestes rendes han recuperat els nivells de 2007. Davant d’aquest escenari, i la pèrdua contínua de poder adquisitiu dels darrers anys dels salaris, és necessari i és de justícia que les persones assalariades recuperin urgentment poder adquisitiu.

Els salaris han d’augmentar per col·laborar amb la reducció de les desigualtats i de la pobresa i reforçar el creixement econòmic. Han de créixer per sobre de la inflació i guanyar participació sobre el repartiment de la renda, per la qual cosa els augments salarials a nivell agregat han de ser superiors als augments de productivitat. A més, és fonamental recuperar la inclusió en els convenis de la clàusula de garantia per al cas que la inflació a finals d’any sigui superior a la prevista.

Des de la UGT de Catalunya reclamem:

Una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores així com de les persones pensionistes: els salaris han de créixer per sobre de la inflació, al voltant del 3% anual, de manera que la classe treballadora augmenti el seu poder de compra i compensi la important pèrdua produïda per les polítiques de devaluació salarial aplicades des de 2010. Pel que fa a les persones pensionistes, reivindiquem que les pensions tornin a revaloritzar-se anualment segons l’IPC.

A més, des de la UGT de Catalunya reclamem:

• La derogació de les reformes laborals, responsables de la precarització, la dualització i l’augment de la pobresa al mercat laboral.
• L’aprovació d’una norma que garanteixi el manteniment de la capacitat adquisitiva de les pensions.
• Polítiques decidides de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través del foment de la demanda i no seguiment del dèficit 0 a curt termini.
• Creació d’una banca pública que sigui motor de reactivació.
• Obtenció dels recursos necessaris a través d’una reforma integral sota criteris de progressivitat del sistema fiscal. Per obtenir uns recursos que tot i que no es recapten, existeixen i que estan en mans de grans fortunes, grans herències, evasors fiscals i defraudadors.