IPC Juliol: No hi haurà sortida de la crisi si no hi ha salaris dignes i ocupació de qualitat

La cistella de preus dels mileuristes ja puja al mateix ritme que la cistella general

L’IPC del mes de juliol ha caigut vuit dècimes a Catalunya i nou a l’Estat espanyol respecte al mes anterior, a causa de l’efecte de les rebaixes. A Catalunya, el grup de vestit i calçat ha baixat -13,3% respecte el mes de juny.

La taxa interanual catalana se situa en el 0,4% i l’estatal en +0,1%, mantenint l’escenari d’inflació positiva després de mesos d’inflació negativa.

Pel que fa al territori, l’IPC ha caigut notablement en totes les províncies: a Lleida, -1,1%; a Barcelona, -0,8%; a Girona, -0,6%; i, finalment, a Tarragona, -0,5%.

Variació mensual Variació interanual
UE (IPCA) 0,0
Catalunya   -0,8 0,4
Espanya -0,9 0,1
Barcelona -0,8 0,5
Girona -0,6 0,0
Lleida -1,1 0,1
Tarragona -0,5 0,0

L’IPC del mileurista

A més, les persones amb rendes baixes a Catalunya ja suporten el mateix increment del cost de la seva vida que la resta de rendes, com a conseqüència de l’augment de preus dels béns de primera necessitat.

Les despeses en béns de primera necessitat (alimentació, vestit i calçat, habitatge i transport) suposen més del 70% del cistell de la compra de les famílies mileuristes o de rendes baixes. Per tant, els augments dels preus d’aquests grups de productes suposen un esforç major a les seves butxaques. En canvi, les famílies amb ingressos superiors, hi dediquen un percentatge molt inferior (que arriba al 56% en el cas de les rendes familiars que estan en la franja dels 2.500 i 3.000 euros nets mensuals).

Per primer cop en un any la cistella de preus dels mileuristes se situa en el 0,4% interanual, pujant al mateix ritme que la cistella general. Fins ara, els preus de la cistella de les persones amb menys renda havien pujat més a poc a poc. Ara, però, preveiem que en els futurs mesos els preus de la cistella bàsica dels mileuristes pugi més ràpidament que la dels preus generals, ja que aquesta pujada s’ha disparat especialment en aquests mesos.

Reclamem un canvi de polítiques econòmiques i laborals

La   incipient pujada de preus ha d’anar acompanyada d’una pujada de salaris per que arribi a tota la població. L’estacionalitat de la temporada de rebaixes no deixa entreveure ni una recuperació econòmica ni encara menys una sortida de la crisi. Perquè aquesta es pugui produir necessitem una pujada real dels salaris i una ocupació de qualitat, així com una protecció social real que arribi a tothom.

Els treballadors i les treballadores som la peça clau que activa el consum. L’Acord per l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva ha de ser l’eina per recuperar el poder adquisitiu dels treballadors i les treballadores, i per dinamitzar el consum i l’economia.

Demanem:

  • Un canvi de rumb, urgent i imminent, de les polítiques econòmiques i de devaluació salarial que es venen aplicant a Catalunya i Espanya.
  • Polítiques decidides de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través del foment de la demanda i no seguiment del dèficit 0 a curt termini, l’austericidi.
  • Una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores: ha arribat el moment d’augmentar salaris i recuperar el que s’ha perdut aquests anys, i de situar el salari mínim interprofessional al nivell europeu, que vol dir un mínim de 1.000 euros.Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, tant en l’àmbit sectorial com en el general.
  • Reforma integral sota criteris de progressivitat del sistema fiscal per obtenir uns recursos que tot i que no es recapten, existeixen i que estan en mans de grans fortunes, grans herències, evasors fiscals i defraudadors.

Comments are closed.