La UGT considera positiva l’entrada en vigor avui de les baixes per Incapacitat Temporal per menstruació incapacitant, baixa per avortament (interrupció voluntària o involuntària de l’embaràs) i baixa a partir de la setmana 39 d’embaràs, perquè és important que la salut sigui afrontada tenint en compte les especificitats que afecten, de manera exclusiva, a les dones. Ara toca incloure i millorar aquests drets en els convenis col·lectius.

La Llei orgànica 1/2023, de 28 de febrer (per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs) en la disposició final tercera modifica el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, per a reconèixer com a situacions especials d’incapacitat temporal per contingències comunes, aquelles baixes laborals en cas de menstruació incapacitant secundària, així com la situació posterior a la interrupció de l’embaràs, sigui voluntària o no, i l’embaràs des del dia primer de la setmana trentena novena.

Al no especificar-se la quantia de la prestació econòmica d’aquestes situacions, i en ser considerades Incapacitats Temporals, la UGT entén que tindran el mateix tractament. Per tant, en aquells convenis col·lectius en els quals es retribueix fins al 100% del salari, aquestes noves situacions d’incapacitat quedaran integrades.

En la situació especial d’incapacitat temporal per interrupció de l’embaràs, així com en la situació especial de gestació des del dia primer de la setmana trentena novena de gestació, el subsidi s’abonarà a càrrec de la Seguretat Social des de l’endemà de la baixa en el treball, estant a càrrec de l’empresari el salari íntegre corresponent al dia de la baixa.

En la situació especial d’incapacitat temporal per menstruació incapacitant el subsidi s’abonarà a càrrec de la Seguretat Social des del dia de la baixa en el treball.

A l’efecte del període màxim de durada de la situació d’incapacitat temporal es computaran els períodes de recaiguda i d’observació. Es considerarà que existeix recaiguda en un mateix procés quan es produeixi una nova baixa mèdica per la mateixa o similar patologia dins dels 180 dies naturals següents a la data d’efectes d’alta mèdica anterior, excepte els processos per baixes mèdiques per menstruació incapacitant secundària, en els quals cada procés es considerarà nou sense computar a l’efecte del període màxim de durada de la situació d’incapacitat temporal, i de la seva possible pròrroga.

Quant a les cotitzacions requerides, en els casos de menstruació i d’avortament, no s’exigeixen períodes mínims de cotització. En el cas de les baixes a partir de la 39 setmana de gestació, els requisits són idèntics als quals s’exigeixen als beneficiaris del subsidi per naixement i cura de menor les persones incloses en aquest Règim General de la Seguretat Social.

En els pròxims mesos, hem de difondre aquests drets, perquè quedin integrats i fins i tot millorats en tots els convenis col·lectius.

El sindicat valora que siguin reconegudes amb naturalitat i ocultades per la manca de perspectiva de gènere en una societat androcèntrica aquelles situacions que la gran majoria de dones han viscut i la importància de generar perspectiva de gènere en la nostra societat i, evidentment en la salut de les dones en general, tant a nivell sexual com a reproductiva.