L’Audiència Nacional desestima la demanda d’impugnación del Conveni Col·lectiu de Seguretat 2015-2016

AudienciaNacional'jul16

L’Audiència Nacional desestima la demanda d’impugnació del Conveni Col·lectiu de Seguretat 2015 – 2016, formulada per la Direcció general d’Ocupació i considera conforme a dret les clàusules pactades en el mateix que garanteixen l’equilibri salarial del conveni quan es pacten increments diferits en el temps com a compensació a renúncies salarials prèvies. Considera al seu torn que els drets recollits en conveni relatius a la subrogació dels treballadors no estan sotmesos a la prioritat aplicativa dels convenis d’empresa. (SENTENCIA Nº: 118/2016 de 6/07/2016)

L’Audiència Nacional dóna la raó als signants del conveni (UGT, CCOO i US i la patronal APROSER) enfront de la impugnació plantejada d’ofici per l’Autoritat Laboral en entendre aquesta que es limitava la prioritat aplicativa dels convenis d’empresa. En la sentència, contra la qual hi cap recurs de cassació, es desestima aquesta pretensió, perquè el conveni impugnat no impedeix ni limita el règim retributiu dels convenis d’empresa, que tindran prioritat aplicativa enfront del sectorial, des de la seva vigència.

Per contra, l’Audiència enten que el que s’ha pactat en el conveni impugnat és un “negoci jurídic complex” i diferit en el temps, pel qual els treballadors renuncien a determinats complements salarials pactats en el conveni de 2015, a canvi de dos increments salarials en 2016, que compensen les pèrdues citades, de manera que, si es negocia un conveni d’empresa, que minori el règim retributiu del conveni col·lectiu estatal, l’empresa haurà de satisfer els complements salarials del conveni de 2015, que s’integren en el conveni impugnat, per assegurar l’equilibri aconseguit pels negociadors.

S’enten, llavors, que aquesta clàusula el que preten és evitar la tàctica de les empreses que utilitzen el que els resulta més favorable del conveni sectorial, però eludeixen els increments per via del conveni d’empresa.

De la mateixa manera es descarta en la sentència, la il·legalitat de la subrogació convencional, pactada en el conveni sectorial, en entendre que no està sotmesa a la prioritat aplicativa del conveni d’empresa.

Comments are closed.