UGT celebra la XXI Edició dels Premis 8 de març, demà 4 de març, a Madrid. Aquest any les premiades han estat: les Cambreres de Pisos, afiliades i delegades d’UGT, que han donat visibilitat als problemes i reivindicacions d’aquest col·lectiu; Mercedes Marín, per la seva trajectòria laboral i sindical per aconseguir un model de societat progressista i María Salmerón, per la seva tenacitat i fermesa en la lluita contra la violència de gènere.
UGT celebra la vintena edició dels Premis 8 de març, en reconeixement a la tasca i la trajectòria de persones o institucions que s’han distingit en la seva trajectòria personal, professional i/o sindical, per la defensa i la reivindicació de la igualtat de drets i oportunitats entre dones i homes. Aquest any les premiades són:
Les cambreres de pisos, afiliades i delegades d’UGT, que han format part de la campanya mundial de la Unió Internacional de Treballadors de l’Alimentació, Agrícoles, Hotels, Restaurants, Tabac i Afins-UITA, a favor de la dignificació d’aquest col·lectiu i protagonistes del llibre d’Ernest Cañada “Las que limpian los hoteles. Historias ocultas de precariedad laboral”
El seu relat ha donat visibilitat a prop de 100.000 treballadores, perquè són dones en la seva immensa majoria les que realitzen aquest treball, permetent donar a conèixer els seus problemes i les seves justes reivindicacions.
Les cambreres de pisos són un dels col·lectius més importants de les plantilles dels hotels i són part integral de la qualitat de l’oferta hotelera. No obstant això, no es valora el seu treball i com a moltes altres ocupacions feminitzades, s’associa a les labors que tradicionalment han fet les dones. En aquesta crisi i com a conseqüència de les decisions polítiques adoptades en matèria d’ocupació, el seu treball, igual que el del conjunt dels treballadors, s’ha precaritzat profundament. Han empitjorat les seves condicions laborals, s’ha incrementat la temporalitat i la jornada a temps parcial involuntària, augmentant la càrrega i el ritme de treball, ja que poden arribar a fer fins 26 habitacions per dia, la qual cosa ha provocat un deteriorament important de la salut d’aquestes treballadores.
A això s’afegeixen les externalitzacions dels departaments de pisos a molts hotels. El seu salari se situa entorn els 1.000 euros, encara que quan treballen per una empresa externa es redueix a 700 euros o fins i tot menys, arribant a cobrar 2,5 euros per habitació.
L’esforç diari d’aquest treball dur i repetitiu, porta les treballadores a haver-se de medicar per aguantar el dolor i l’estrès durant la seva jornada laboral. A més són poques les que arriben a jubilar-se a l’edat que els correspon, amb les consegüents repercussions que l’avançament de l’edat de jubilació té en la quantia de la seva prestació.
Finalment recalcar que en trencar-se la prevalença del conveni sectorial pel d’empresa després de la darrera reforma laboral, moltes empreses han aprofitat per imposar un conveni amb pitjors condicions laborals per tot el seu personal. És la degradació de les condicions d’un treball ja de per si precari, els salaris del qual s’han vist reduïts en algunes ocasions per sobre del 40% de l’estipulat en els convenis col·lectius sectorials.