L’excés burocràtic, la lentitud de l’administració, les irregularitats en la tramitació amb la intenció de retardar el màxim les respostes a les sol·licituds, les dificultats d’encaix d’aquesta prestació i els problemes de coordinació interadministrativa, han suposat una carrera d’obstacles interminables en el primer any de vida de l’ingrés mínim vital (IMV).

El Govern de l’Estat ha fallat estrepitosament en els objectius que fa un any van declarar i només han arribat al 30,6% de les llars previstes: 260.262 de les 850.000 que havien anunciat, segons la darrera nòmina del mes de maig. Amb el ritme actual de tramitació, la UGT de Catalunya estima que l’IMV arribarà a les 850.00 llars previstes i als 2,3 milions de beneficiaris en 2 anys i 10 mesos.

Tampoc han fet una bona previsió de la despesa anual que suposaria la implantació de l’IMV sense les restriccions actuals. Segons les dades publicades del mes de maig, la despesa mitja anual per a aquesta prestació equival al 47% de la despesa estimada. Amb la projecció de la despesa del mes de maig, la UGT de Catalunya estimem que la despesa anual de l’IMV per les 850.000 llars previstes se situaria en uns 4.500 milions d’euros, 1.500 milions d’euros més que el previst. Amb la despesa anual que el Govern de l’Estat havia estimat de 3.000 milions d’euros, només s’arribaria al 65% de les llars previstes (558.000 llars), 292.000 menys de les previstes. Esperem aquests motius econòmics no siguin l’explicació de l’elevat nivell de denegació de l’IMV.

Les estadístiques que tenim sobre la implantació de l’IMV a Catalunya ens fan ser molt crítics amb la seva gestió. Tan sols s’han aprovat 16.972 sol·licituds de les 136.836 vàlides (sense tenir en compte les duplicades). En els darrers mesos el nivell de tramitació ha augmentat a base de denegar prestacions: el mes de març només el 28,6% dels expedients s’havien resolt i el 67% eren denegats, el mes de maig el percentatge de resolució ha augmentat fins el 91% però més de 3 de cada 4 expedients resolts s’han denegat (el n77%).

Fa un any el Govern de l’Estat treia pit amb l’IMV i el presentaven com “la respuesta del Gobierno al problema estructural de pobreza que existe en España y su puesta en marcha se ha acelerado para ayudar a cubrir las situaciones de vulnerabilidad causadas por la COVID-19, que se suman a las de las familias que ya se encontraban en dificultades previamente.” Però no ha estat així. Les conseqüències econòmiques i socials de la covid-19 estan augmentant el nombre de famílies i persones en situació de risc de pobresa: sense encara poder de disposar d’aquestes dades, l’Enquesta de Població Activa sí que ens pot assenyalar que en un any, del I trimestre del 2020 al I trimestre del 2021, el nombre de llars sense perceptors d’ingressos ha augmentat un 69% fins arribar a les 153.900. L’IMV només arriba a unes 17.000 famílies, o sigui, que l’IMV només aconsegueix a tenir impacte sobre un 11% de llars sense cap tipus d’ingressos, percentatge que disminuiria molt si tinguéssim en compte les llars que reben ingressos però que no arriben al llindar econòmic que l’IMV els hauria de garantir.

Per últim, a més de denunciar l’escassa resposta que l’IMV està suposant per a milers de famílies sense ingressos o ingressos suficients, hem de lamentar els insuficients avenços realitzats per a compatibilitzar aquesta prestació amb la renda garantida de ciutadania (RGC) i per a facilitar la coordinació interadministrativa entre els diferents gestors d’ambdues prestacions. La UGT de Catalunya urgim a que es resolguin aquests problemes que tant perjudiquen a les potencials persones beneficiàries, en tant que:

• per una banda, la comptabilització de l’IMV amb l’RGC augmentaria els ingressos de moltes famílies, ja que la quantia mitjana mensual de l’IMV a Catalunya és de 430,43 euros mensuals, 234 euros inferiors a la prestació individual de l’RGC
• i per una altra, l’assumpció de l’IMV d’una part del cost de la prestació de l’RGC, suposaria un estalvi econòmic de l’RGC que es podria dedicar a ampliar i millorar la seva cobertura

Per tot plegat, des de la UGT de Catalunya reclamem:

• Posar els mitjans necessaris per tal de solucionar la saturació administrativa en la gestió de l’IMV i que faciliti la rapidesa del pagament de les prestacions
• Silenci administratiu positiu i acurtar el període de resolució de la prestació
• Rebaixar el control burocràtic i la documentació requerida en la sol·licitud de la prestació, més dedicada a evitar petits fraus de misèria que a protegir a una ciutadania que s’està quedant sense recursos
• Millorar la cobertura de la prestació, que està sent del tot insuficient per a donar resposta a les necessitats més bàsiques de la població més vulnerable
• Coordinació interadministrativa àgil, fàcil i eficient, en la transferència de documentació i en la compatibilitat de prestacions