• Es redueix l’atur a Catalunya en 356 persones respecte al mes anterior (-0,1%) i el nombre de persones en situació d’atur se situa en 351.288 persones. L’atur també decreix interanualment amb 372 persones menys (-5,48%).
  

• A l’Estat espanyol l’atur creix en 2.618 persones (+0,09%) i se situa en 2.911.015 persones (+0,09%), però669 persones menys interanualment (-6,45%).
  

• L’atur es redueix lleugerament a totes les províncies a excepció de Barcelona, on s’incrementa en 157 persones (+0,06%). Així, Tarragona presenta 233 persones menys en situació d’atur (-0,55%), Lleida 164 persones menys (-0,89%) i Girona 116 persones menys (-0,35%). Interanualment l’atur es redueix a totes les demarcacions: a Lleida cau un 11,78% (-2.432 persones), a Tarragona un 10,39% (-4.907 persones), a Girona un 9,05% (-3.267 persones) i a Barcelona un 3,65% (-9.766 persones).
  

• Per sexes, l’atur masculí s’incrementa un 0,20% aquest mes (+298 homes), mentre que el femení es redueix un 0,33% (-654 dones). Hi ha 49.610 dones més en situació d’atur que homes, i representen aquest mes el 57,06% del total de l’atur (200.449 dones per 150.839 homes). Respecte a l’any anterior, l’atur decreix en ambdós sexes: un 6,30% en els homes (-10.138) i un 4,86% en les dones (-10.234).
  

• L’atur juvenil s’incrementa respecte al mes anterior (+1.407 joves, +6,70%), situant-se en 22.397 joves, tot i que interanualment decreix en 181 joves (-0,80%).
  

• Es redueix l’atur entre les persones majors de 45 anys (-616 persones, -0,30%), situant-se en 204.595 persones. Interanualment també baixa l’atur d’aquest col·lectiu (-10.769 persones, -5%). Aquest mes representen el 58,24% del total de l’atur a Catalunya.
  

• Aquest mes creix l’atur entre les persones estrangeres (+743 persones, +1,1%) situant-se en 70.149 persones, però interanualment redueixen l’atur en 4.077 persones (-5,5%). Aquest mes representen el 19,97% del total de l’atur.
  

• Per sectors, l’atur es redueix al serveis (-1.035 persones, -0,4%), a la indústria (-377 persones, -0,96%) a la construcció (-25 persones, -0,09%) i a l’agricultura (-5 persones, -0,08%). Per contra, s’incrementa entre les persones sense ocupació anterior (+1.086 persones). Interanualment, els sectors repeteixen aquest comportament: es redueix als serveis (-15.791 persones), a l’agricultura (-2.453 persones), a la indústria (-2.148 persones) i a la construcció (- 1.809 persones), mentre que creix entre les persones sense ocupació anterior (+1.829 persones).
  

• El febrer presenta603.745 persones cotitzants a la seguretat social, 25.603 més que el mes anterior (+0,72%), i 99.985 més que ara fa un any (+2,85%).
  

• Es redueix la contractació. Aquest mes s’han signat un total de 184.524 contractes, 1.342 contractes menys que l’anterior (-0,72%), i 32.793 contractes menys interanualment (-15,09%).
  

• Intermensualment es redueix la contractació indefinida: 81.938 contractes indefinits signats, 564 contractes menys respecte al gener (-0,68%), però 536 contractes indefinits més (+31,31%) interanualment. La contractació indefinida representa el 44,41% del total de la contractació mensual.
  

• Els contractes fixos discontinus (14.930 contractes aquest mes), representen el 18,2% del total de la contractació indefinida (l’any 2022 representaven el 10,08%).

• La contractació temporal es redueix: 102.586 contractes temporals signats, 778 contractes menys intermensualment (-0,75%) i també 329 contractes menys interanualment (-33,78%). La contractació temporal representa el 55,59% del total de la contractació mensual.
  

• Intermensualment es redueix la contractació a la indústria (-4.932 contractes) i a l’agricultura (-203 contractes), mentre que creix als serveis (+3.323 contractes) i a la construcció (+470 contractes). Interanualment es redueix la contractació a tots els sectors: serveis (-23.055 contractes), indústria (-7.131 contractes), construcció (-1.683 contractes) i agricultura (-924 contractes).
  

• Del total de contractes signats, el 80,04% ha estat del sector serveis (147.688 contractes), i d’aquests, el 43,64% ha estat indefinida. Aquest mes, la contractació indefinida a la construcció representa el 83,61% dels contractes signats, a l’agricultura el 64,60%, i a la indústria el 30,89%.
  

• Al febrer la contractació masculina ha estat superior a la femenina: el 50,96% dels contractes d’aquest mes els han signat homes (94.042 contractes) i el 49,04 % dones (90.482 contractes).

• S’incrementa lleugerament el nombre de persones en situació d’ERTO. El febrer finalitza amb 356 persones en situació d’ERTO a Catalunya, 118 persones més que el mes anterior, però 24.064 persones menys que ara fa un any. D’aquestes, 1.829 persones estan incloses en ETOP i 527 persones en un ERTO per força major. Aquest mes no es comptabilitzen persones en el mecanisme RED sectorial d’agències de viatges.
  

• Del total de persones en ERTO, 967 són dones i 1.389 són homes. Les dones representen el 41,04% de les persones incloses en un ERTO.
  

• El 43,17% de les persones tenen un ERTO parcial (1.017 persones) i el 56,83% tenen un ERTO amb suspensió del contracte (1.339 persones).
  

• A l’Estat espanyol 14.624 persones estan en situació d’ERTO.

• 827 persones reben una prestació per desocupació i la taxa de cobertura se situa en el 70,76% (s’inclouen els treballadors fixos discontinus que es troben en període inactiu dins del contracte)
  • 061 persones cobren una prestació contributiva
  • 766 persones cobren una prestació no contributiva (el 40,50% del total de d’atur registrat amb dret a prestació)

• 817 persones no cobren prestacions per desocupació (el 29,24% del total de l’atur registrat).

La celebració a Barcelona del congrés de la telefonia mòbil, el Mobile World Congress, que recupera la presencialitat sense restriccions després de la pandèmia de la Covid-19, ha estat un factor important per a la reducció de l’atur d’aquest mes de febrer, com era habitual en anys anteriors. Destaquem el gran impacte econòmic previst pels organitzadors: 350 milions d’euros i més de 80.000 assistents en 4 dies de congrés, que hauria de revertir en  millors condicions de treball i salaris més alts per a les persones treballadores del congrés, així com millores per a la ciutat i la seva població, i no només per a les empreses.

La lleugera reducció de l’atur d’aquest mes el situa en la xifra més baixa en un febrer des del 2008 (290.912 persones) i la creació de 25.224 llocs de treball, també situa el nombre de persones cotitzants a la seguretat social en la més alta de la sèrie història.

Aquest mes es redueix l’atur en les dones i les persones majors de 45 anys. Per contra, augmenta l’atur en les persones joves, les persones immigrants, les persones sense ocupació anterior i els homes.

Tot i que al febrer s’han signat menys contractes, la contractació indefinida ha augmentat un 31,31% respecte a l’any anterior, mentre que la temporal s’ha reduït un 33,78%. Així, la indefinida representa el 44,41% del total de la contractació mensual, mentre que l’any passat es quedava en el 28,71%.

Així mateix, els contractes fixos discontinus representen aquest febrer el 18,22% de la contractació indefinida, però s’ha de tenir en compte que les persones cotitzants al règim general de la seguretat social amb un contracte fix-discontinu representen el 5,8% del total d’afiliacions amb contracte indefinit.

Tot i la bona evolució del mercat de treball com a conseqüència dels efectes de la reforma laboral no podem perdre de vista altres factors determinants en l’economia del nostre país.

L’Índex de Preus de Consum (IPC)  torna a pujar per segon mes consecutiu i se situa en el 6,1%, segons la dada avançada del mes de febrer de 2023. Això suposa un increment de dues dècimes respecte al gener, com a conseqüència de l’augment del preu de l’electricitat, que s’incrementa en els mesos de més fred, i de preu dels aliments, que continuen sense control.

Així mateix, la taxa d’inflació subjacent (sense comptar els aliments no elaborats ni els productes energètics) augmenta també dues dècimes, fins al 7,7%, amb un nou rècord i assolint el valor més alt des del desembre de 1986.

Novament l’encariment de l’energia i els aliments repercuteix directament en les persones treballadores amb menys recursos que veuen com s’encareix la cistella de la compra i perden poder adquisitiu, mentre que les empreses continuen ampliant els seus marges beneficis.

A més, el creixement continuat de l’euríbor tampoc sembla tenir sostre, ni controlar l’increment dels preus, tal i com justifica el Banc Central Europeu. Aquest febrer l’euríbor ha arribat al 3,5%, el nivell més alt des del 2008. Aquest augment suposarà l’encariment de les quotes de les hipoteques entre 300 i 500 euros mensuals, que novament afectarà principalment les persones treballadores i les persones amb menys capacitat econòmica.

Davant aquesta situació, la UGT de Catalunya considerem que és necessari establir topalls als preus i modificar la regulació d’alguns mercats, així com d’exercir un major control sobre els marges de beneficis empresarials, especialment en determinats sectors i en les grans empreses que augmenten els seus guanys de manera desproporcionada, aprofitant la conjuntura A més, és fonamental implementar mesures que garanteixin el poder de compra de la classe treballadora, promovent així un repartiment just dels costos de la crisi inflacionista, També és necessari el repartiment just dels costos de la crisi per evitar un major deteriorament de la capacitat adquisitiva de la població treballadora i que no siguin aquestes les que suportin tot el pes de l’actual crisi de preus.

Així mateix, ara més que mai és necessari valorar l’efectivitat de les mesures adoptades per fer front l’increment de situacions de vulnerabilitat, comprovar que realment són d’utilitat i aplicar-les de manera adequada i àgil per tal de combatre l’augment de les desigualtats i de la pobresa laboral.

L’increment de l’SMI fins als 1.080 euros mensuals per al 2023 ha estat un importat avenç per suavitzar aquesta pèrdua de poder adquisitiu de les persones treballadores, però és necessari anar més enllà i instaurar a Catalunya el salari mínim de referència català de 1.319 euros (60% del salari mitjà a Catalunya) per tal de complir amb el que recomana la Carta Social Europea.

• Augments salarials en consonància amb el nivell d’inflació i beneficis empresarials. Cal avançar en drets per posar fi a la precarietat laboral, defensant la negociació col·lectiva com a eina essencial per a la distribució de la riquesa, i uns salaris dignes per a les persones treballadores, amb l’establiment d’un salari mínim de referència a Catalunya.La reducció per llei de la jornada laboral fins a les 32 hores setmanals, arribant a acords de reducció i racionalització de les jornades per aconseguir l’objectiu de treballar menys, treballar millor i cobrar més.

• Treballar per assolir un nou model productiu més equilibrat i sostenible,  basat en una política industrial, amb més inversió́ en innovació́, formació́ i coneixement, amb un model turístic sostenible i amb condicions de treball digne i un sector serveis amb  valor afegit.

• Fer del Pacte Nacional per a la Indústria l’eina estratègica per impulsar el sector, assumint els reptes de la sostenibilitat i la digitalització i atenent als objectius de transició ecològica, els valors ambientals i l’equilibri territorial.

• La reversió de les contínues retallades del sector públic, especialment en l’educació, la sanitat i l’atenció social i la dependència. Reclamem un Pacte Nacional pels Serveis Públics que garanteixin la seva qualitat.

• Situar la reducció de l’atur i la intermediació laboral pública com a acció prioritària, amb més inversió en polítiques actives d’ocupació, focalitzant en les persones en situació d’atur de llarga durada, les majors de 45 anys, les persones joves i les dones, i la transformació del SOC en un servei permanent, gratuït i universal, amb més personal i recursos.

• Un model de protecció social que garanteixi els recursos suficients i estables en qualsevol moment de la vida, amb l’ampliació de la Renda Garantida de Ciutadania i amb una millor compatibilitat amb l’Ingrés Mínim Vital, i un sistema públic de pensions just, suficient i sostenible ara i demà.

L’enfortiment del Diàleg social i del marc català de relacions laborals, com a eina de participació entre el Govern i els Interlocutors Socials per desenvolupar les mesures d’escut social i de millora de l’activitat econòmica que generi treball digne i amb drets, i un model laboral més just, solidari i equilibrat.