Cal fer front a l’increment de situacions de vulnerabilitat, a la pèrdua del poder adquisitiu de les llars i les persones treballadores, i a la devaluació dels salaris.

Principals dades d’atur, contractació i afiliació del mes de desembre a Catalunya:

Dades destacades:

Atur

• Catalunya inicia el 2023 amb 351.644 persones en situació d’atur, 306 persones més que el mes anterior (+1,53%), però 20.158 persones menys respecte a l’any anterior (-5,42%).

• A l’Estat espanyol l’atur se situa en 2.908.397 persones, 70.744 persones més intermensualment (+2,49%), però 214.681 persones menys interanualment (-6,87%).

• L’atur s’incrementa a totes les províncies: a Girona (+2,24%, +722 persones), a  Tarragona (+2,04%, +852 persones), a Lleida (+1,76%, +317 persones) i a Barcelona (+1,34%, +3.415 persones). Respecte a l’any anterior l’atur es redueix a totes les demarcacions: a Tarragona cau un 10,82% (-5.165 persones), a Lleida un 10,27% (-2.102 persones), a Girona un 8,72% (-3.146 persones) i a Barcelona un 3,64% (-9.745 persones).

• Per sexes, l’atur masculí s’incrementa un 1,54% aquest mes (+2.284 homes) i el femení un 1,53% (+3.022 dones). Hi ha 50.562 dones més en situació d’atur que homes, i representen aquest mes el 57,19% del total de l’atur (201.103 dones per 150.541 homes). Respecte a l’any anterior, l’atur decreix en ambdós sexes: un 6,46% en els homes (-10.389) i un 4,63% en les dones (-9.769).

• L’atur juvenil també augmenta respecte al mes anterior (+1.203 joves, +6,08%), situant-se en 20.990 joves. Interanualment també s’incrementa lleugerament en 88 joves (+0,42%).

• També puja l’atur entre les persones majors de 45 anys (+1.484 persones, +0,73%), situant-se en 205.211 persones. Interanualment baixa l’atur d’aquest col·lectiu (-11.409 persones, -5,27%). Aquest mes representen el 58,36% del total de l’atur a Catalunya.

• Entre les persones estrangeres també s’incrementa l’atur respecte al mes anterior (+1.729 persones, +2,6%) situant-se en 69.406 persones. Interanualment redueixen l’atur en 4.623 persones (-6,2%). Aquest mes representen el 19,74% del total de l’atur.

• Per sectors, l’atur s’incrementa al serveis (+5.348 persones, +2,13%) i entre les persones sense ocupació anterior (+397 persones, +1,68%). Per contra, es redueix a la construcció (-283 persones), a la indústria (-117 persones) i a l’agricultura (-39 persones). Respecte a l’any anterior, l’atur es redueix a tots els sectors: als serveis en 15.356 persones, a la construcció en 2.475 persones, a l’agricultura en 2.280 persones i a la indústria en 1.769 persones. Interanualment també creix el nombre de persones sense ocupació anterior (+1.722 persones).
  

Afiliació a la seguretat social

• L’any comença amb578.142 persones cotitzants a la seguretat social, 37.637 menys que el mes anterior (-1,04%), però 95.629 més que ara fa un any (+2,75%).
  

Contractació 

• S’incrementa la contractació. Aquest mes s’han signat un total de 185.866 contractes, 12.857 contractes més que l’anterior (+7,43%), però 39.321 contractes menys interanualment (-17,46%).

• S’incrementa la contractació indefinida: 82.502 contractes indefinits signats, 352 contractes més respecte al desembre (+22,86%), i 35.699 contractes indefinits més (+76,28%) interanualment. La contractació indefinida representa el 44,39% del total de la contractació mensual.

• Els contractes fixos discontinus (13.574 contractes aquest mes), representen el 16,45% del total de la contractació indefinida (l’any 2022 representaven el 5,72%).
• La contractació temporal es redueix: 103.364 contractes temporals signats, 2.495 contractes menys intermensualment (-2,36%) i també 020 contractes menys interanualment (-42,06%). La contractació temporal representa el 55,61% del total de la contractació mensual.

• Intermensualment creix la contractació a tots els sectors: a la indústria, amb 7.379 contractes més, a la construcció (+3.577 contractes), als serveis (+1.641 contractes), i a l’agricultura (+260 contractes). Interanualment es redueix la contractació a tots els sectors: serveis (-23.983 contractes), indústria (-14.004 contractes), agricultura (-688 contractes) i construcció (-646 contractes).

• Del total de contractes signats, el 77,67% ha estat del sector serveis (144.365 contractes), i d’aquests, el 44,33% ha estat indefinida. Aquest mes, la contractació indefinida a la construcció representa el 84,34% dels contractes signats, a l’agricultura el 68,25%, i a la indústria el 29,53%.

• Al gener la contractació masculina ha estat superior a la femenina: el 51% dels contractes d’aquest mes els han signat homes (94.786 contractes) i el 49 % dones (91.080 contractes).
  

Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO)

• Es redueix el nombre de persones en situació d’ERTO. A 1 de febrer, 238 persones estaven en situació d’ERTO a Catalunya, 4.303 persones menys que el mes anterior i 24.074 persones menys que ara fa un any. D’aquestes, 1.652 persones estan incloses en ETOP, 492 persones en un ERTO per força major i 94  persones en el mecanisme RED sectorial d’agències de viatges.

• Del total de persones en ERTO, 947 són dones i 1.291 són homes. Les dones representen el 42,31% de les persones incloses en un ERTO.

• El 45,67% de les persones tenen un ERTO parcial (1.022 persones) i el 54,33% tenen un ERTO amb suspensió del contracte (1.216 persones).

• A l’Estat espanyol 15.010 persones estan en situació d’ERTO.
  

Protecció social

• 423 persones reben una prestació per desocupació i la taxa de cobertura se situa en el 69,71% (s’inclouen els treballadors fixos discontinus que es troben en període inactiu dins del contracte)
  • 648 persones cobren una prestació contributiva
  • 875 persones cobren una prestació no contributiva (el 40,91% del total de d’atur registrat amb dret a prestació)

• 915 persones no cobren prestacions per desocupació (el 30,29% del total de l’atur registrat).
  

Valoració i propostes  de la UGT de Catalunya

S’inicia el 2023 amb més atur, tal com és habitual al gener (+5.306 persones), i destrucció de llocs de treball (-37.637 persones afiliades a la seguretat social), a conseqüència de la finalització de la campanya de Nadal. En relació al desembre, creix l’atur entre homes, dones, joves, persones majors de 45 anys i persones estrangeres i en el sector serveis fonamentalment.

Tot i això, estem davant la dada d’atur més baixa en un gener des del 2008, i amb xifres històriques d’afiliació a la seguretat social.

D’altra banda, s’ha incrementat la contractació d’aquest mes, amb més contractes indefinits, que arriben al 44,39% del total dels registrats (l’any 2022 era el 20,78%, i el 2021 el 14,51%), i menys contractes temporals. I el mes finalitza també amb menys persones en situació d’ERTO (-4.303 menys que el desembre i 24.074 persones menys interanualment).

La reforma laboral continua donant els seus fruits i en un any l’atur s’ha reduït en més de 20.000 persones, s’han creat més de 95.600 llocs de treball, la contractació indefinida ha augmentat un 76,28% i la contractació temporal ha caigut un 42,06% respecte a l’any anterior.

Així mateix, els contractes fixos discontinus representen aquest gener el 16,45% de la contractació indefinida, però s’ha de tenir en compte que les persones cotitzants al règim general de la seguretat social amb un contracte fix-discontinu representen el 5,36% del total d’afiliacions amb contracte indefinit.

Però l’any també comença amb la dada de l’IPC avançat del mes de gener, que situa la variació anual dels preus en el 5,8%, una dècima per sobre de la de desembre, degut a que els preus dels carburants han pujat més que el gener de 2022 i que el decrement dels preus del vestit i el calçat ha estat inferior al de l’any passat.

A més, les dades també indiquen una taxa anual de l’indicador avançat de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) del 7,5%, 5 dècimes més, assolint el màxim històric des de l’any 1986.

Aquesta dada posa de manifest la mala praxi i la dinàmica especulativa d’algunes empreses que continuen traslladant l’increment dels costos de les matèries primeres i l’energia al preu final de venda dels productes, aconseguint increments rècord dels seus marges de benefici, repercutint en l’increment de l’IPC, alhora que enfonsen la capacitat adquisitiva de les persones treballadores, ja que els increments salarials es troben molt lluny de l’augment dels preus.

Per tot això, les noves mesures que van entrar en funcionament al mes de gener han de fer front de manera urgent i immediata l’increment de situacions de vulnerabilitat, la pèrdua del poder adquisitiu de les llars i les persones treballadores, la devaluació dels salaris, i l’augment de les desigualtats i de la pobresa laboral, agreujades per les diferents crisis econòmiques i sociopolítiques que arrosseguem de l’any 2022.

D’altra banda, celebrem l’acord assolit entre la UGT, CCOO i el govern de l’Estat espanyol sobre l’augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) fins als 1.080 euros per al 2023. Es tracta d’un increment del 8% que generarà més ocupació, fomentarà el consum i servirà per suavitzar la pèrdua de poder adquisitiu de les persones treballadores durant el darrer any.

Amb tot això, la UGT de Catalunya reclama: 

• La tramitació urgent dels Pressupostos 2023 a Catalunya, que facilitin la reversió de les retallades, impulsin polítiques de reactivació econòmica i ajudin a pal·liar les situacions de vulnerabilitat.

• Avançar en drets per posar fi a la precarietat laboral, defensant la negociació col·lectiva com a eina essencial per a la distribució de la riquesa, i uns salaris dignes per a les persones treballadores, amb l’establiment d’un salari mínim de referència a Catalunya.

• La reducció per llei de la jornada laboral fins a les 32 hores setmanals, arribant a acords de reducció i racionalització de les jornades per aconseguir l’objectiu de treballar menys, treballar millor i cobrar més.

• Treballar per assolir un nou model productiu més equilibrat i sostenible,  basat en una política industrial, amb més inversió́ en innovació́, formació́ i coneixement, amb un model turístic sostenible i amb condicions de treball digne i un sector serveis amb  valor afegit.

• Fer del Pacte Nacional per a la Indústria l’eina estratègica per impulsar el sector, assumint els reptes de la sostenibilitat i la digitalització i atenent als objectius de transició ecològica, els valors ambientals i l’equilibri territorial.

• La reversió de les contínues retallades del sector públic, especialment en l’educació, la sanitat i l’atenció social i la dependència. Reclamem un Pacte Nacional pels Serveis Públics que garanteixin la seva qualitat.

• Situar la reducció de l’atur i la intermediació laboral pública com a acció prioritària, amb més inversió en polítiques actives d’ocupació, focalitzant en les persones en situació d’atur de llarga durada, les majors de 45 anys, les persones joves i les dones, i la transformació del SOC en un servei permanent, gratuït i universal, amb més personal i recursos.

• Un model de protecció social que garanteixi els recursos suficients i estables en qualsevol moment de la vida, amb l’ampliació de la Renda Garantida de Ciutadania i amb una millor compatibilitat amb l’Ingrés Mínim Vital, i un sistema públic de pensions just, suficient i sostenible ara i demà.

• Un major control sobre els marges de beneficis empresarials, especialment en determinats sectors i en les grans empreses que augmenten els seus guanys de manera desproporcionada, aprofitant la conjuntura. És necessari el repartiment just dels costos de la crisi per evitar un major deteriorament de la capacitat adquisitiva de la població treballadora i que no siguin aquestes les que suportin tot el pes de l’actual crisi de preus.

• L’enfortiment del Diàleg social i del marc català de relacions laborals, com a eina de participació entre el Govern i els Interlocutors Socials per desenvolupar les mesures d’escut social i de millora de l’activitat econòmica que generi treball digne i amb drets, i un model laboral més just, solidari i equilibrat.