• Aquest mes puja l’atur a Catalunya, situant-se en 348.982 persones, 986 persones més respecte al mes anterior (+0,28%), però 20.840 persones menys interanualment (-5,64%).

• A l’Estat espanyol l’atur es redueix i se situa en 881.380 persones, 33.512 persones menys intermensualment (-1,15%), i 301.307 persones menys interanualment (-9,47%).

• Per províncies, l’atur s’incrementa a Girona (+2,02%, +641 persones) i a Tarragona (+1,92%, +793 persones), mentre que es redueix a Lleida (-0,79%, -145 persones) i a Barcelona (-0,12%, -303 persones). Interanualment l’atur es redueix a totes les demarcacions: a Lleida cau un 10,63% (-2.179 persones), a Tarragona un 10,63% (-2.179 persones), a Girona un 10,16% (-3.654 persones) i a Barcelona un 3,78% (-10.080 persones).

• Per sexes, l’atur masculí creix més (+0,44%, +653 homes) que el femení (+0,17%, +333 dones). Les dones representen aquest mes el 57,37% del total de l’atur, amb 430 dones més en aquesta situació (200.206 dones per 148.776 homes). Interanualment, l’atur decreix en ambdós sexes. En termes absoluts, la reducció de l’atur femení (-11.741 dones, -5,54%) ha estat superior al masculí (-9.099 homes, -5,76%).

• L’atur juvenil també es redueix (-279 joves, -1,33%) i se situa en 20.620 joves. Interanualment, però, s’incrementa en 278 joves (+1,37%).

• Per contra creix l’atur entre les persones majors de 45 anys, amb 968 persones més en situació d’atur (+0,48%), situant-se en 204.394 persones. Interanualment baixa l’atur d’aquestes persones (-11.539 persones, -5,34%). Aquest mes representen el 58,57% del total de l’atur a Catalunya.

• I també augmenta l’atur entre les persones estrangeres, situant-se en 315 persones, 1.643 persones més intermensualment, però 5.042 persones estrangeres menys en situació d’atur interanualment. Representen el 19,58% del total de l’atur.

• Per sectors, l’atur creix únicament als serveis (+1.267 persones), mentre que es redueix lleugerament a la resta de sectors: agricultura (-100 persones), indústria (-94 persones), construcció (-71 persones) i persones sense ocupació anterior (-16 persones). Interanualment, l’atur decreix a tots els sectors: -17.871 persones als serveis, -2.252 persones a l’agricultura, 2.078 persones a la construcció i 345 persones a la indústria. Entre les persones sense ocupació anterior l’atur augmenta en 1.706 persones.
  

• Aquest mes s’han creat 519 llocs de treball (+0,01%) i el número de persones cotitzants a la seguretat a Catalunya se situa en617.912 persones. Interanualment s’han creat 103.408 llocs de treball (+2,94%).

• La creació d’ocupació d’aquest mes s´ha produït a la província de Barcelona, amb 247 nous llocs de treball, i a Lleida, amb 342 noves persones cotitzants a la seguretat social, mentre que a Girona (-7.506 llocs de treball) i a Tarragona (-6.732 llocs de treball) s’ha destruït ocupació. Interanualment es creen llocs de treball a totes les províncies, destacant també Barcelona, amb 84.646 nous cotitzants.
  

• Es redueix la contractació. Aquest mes s’han signat un total de 901 contractes, 17.622 contractes menys que el mes passat (-7,42%), i 62.571 contractes menys que ara fa un any (-22,15%).

• Intermensualment baixa la contractació indefinida. 412 contractes indefinits signats, 13.375 contractes menys respecte a l’octubre (-12,29%), però 46.584 contractes indefinits més interanualment (+95,40%). La contractació indefinida representa el 43,39% del total de la contractació mensual.

• Els contractes fixos discontinus (20.439 contractes aquest mes), representen el 21,42% del total de la contractació indefinida (l’any 2021 representaven el 6,65%).

• Es redueix també la contractació temporal d’aquest mes. 124.489 contractes temporals signats, 4.247 contractes menys intermensualment (-3,30%). Interanualment cau la contractació temporal, amb 109.155 contractes menys (-46,72%). La contractació temporal representa el 56,61% del total de la contractació mensual.

• Per sectors, la contractació baixa als serveis, amb 424 contractes menys. Segueix la indústria (-1.455 contractes), i la construcció (-973 contractes). Per contra, creix la contractació a l’agricultura, amb 230 contractes més. Interanualment baixa la contractació a tots els sectors: serveis (-43.468 contractes), indústria (-14.295 contractes), construcció (-3.799 contractes) i agricultura (-1.009 contractes).

• Del total de contractes signats, el 80,10% ha estat del sector serveis (176.131 contractes), i d’aquests, el 42,78% ha estat indefinida. Aquest mes, la contractació indefinida a la construcció representa el 82,76% dels contractes signats, a l’agricultura el 68,08%, i a la indústria el 29,14%.

• El 50,73% dels contractes d’aquest mes els han signat homes (111.557 contractes) i el 49,27% dones (108.344 contractes).
  

• En el que portem d’any, la contractació indefinida representa el 41,53% del total de la contractació acumulada, davant del 15,12% del mateix període de l’any passat i del 13,43% del novembre de 2019. La contractació fixa discontínua, en l’acumulat de l’any,  representa el 25,49% de la contractació indefinida (9,27% l’any anterior).

• Puja el nombre de persones en situació d’ERTO. A 30 de novembre, 779 persones estaven en situació d’ERTO a Catalunya, 3.148 persones més que el mes anterior. D’aquestes, 6.165 persones estan incloses en ETOP, 389 persones en un ERTO per força major i 225  persones en el mecanisme RED sectorial d’agències de viatges (de les quals el 76,89% són dones, i el 87,56% pertanyen a la província de Barcelona).

• Del total de persones en ERTO, 2.208 són dones i 4.571 són homes. Les dones representen el 32,57% de les persones incloses en un ERTO.

• El 20,21% de les persones tenen un ERTO parcial (1.370 persones) i el 79,79% tenen un ERTO amb suspensió del contracte (5.409 persones).

• A l’Estat espanyol el número de persones en situació d’ERTO es de 763 persones.

• 910 persones reben una prestació per desocupació i la taxa de cobertura se situa en el 63,77% (s’inclouen els treballadors fixos discontinus que es troben en període inactiu dins del contracte)
  • 346 persones cobren una prestació contributiva
  • 562 persones cobren una prestació no contributiva (el 42,61% del total de d’atur registrat amb dret a prestació)

• 086 persones no cobren prestacions per desocupació (el 36,23% del total de l’atur registrat).

L’atur d’aquest mes repunta lleugerament a Catalunya i és la tercera comunitat autònoma on més puja la desocupació, per darrera de les Illes Balears i Castella i Lleó, tot i que al conjunt de l’Estat espanyol el nombre de persones en situació de desocupació s’ha reduït. Malgrat aquest increment, estem davant la xifra més baixa d’atur registrat a Catalunya en un novembre des del 2007.

De manera general, el novembre és un mes negatiu en termes d’ocupació, ja que se situa entre la finalització de l’època estival i l’inici de la campanya de Nadal. En aquest sentit, a més de l’increment de l’atur se suma la caiguda de la contractació, també la indefinida, i l’estacament de l’afiliació a la seguretat social.

Aquest mes destaquem l’increment de l’atur entre les persones majors de 45 anys, que representen gairebé el 60% del total de l’atur a Catalunya i l’augment de l’atur també entre les persones estrangeres, que arriben al 19,6% del total de l’atur.

L’increment de l’atur es deu únicament als serveis, mentre que a la resta de sectors la desocupació s’ha reduït lleugerament.

D’una altra banda, tot i que s’han creat 519 llocs de treball en el conjunt de Catalunya i que continuem en màxims històrics en quant a persones cotitzants a la seguretat social, a Girona i a Tarragona s’han destruït 7.506 i 6.732 llocs de treball respectivament aquest mes.

Respecte a la contractació, tot i que torna a baixar aquest mes, reflecteix els efectes de la reforma laboral amb un increment interanual de la contractació indefinida del 95,40% i una caiguda de la temporal del 46,72%. A més, els contractes indefinits representen el 43,39% del total, davant el 17,29% de l’any anterior i el 13,49% del novembre de 2019. En el que portem d’any, la contractació indefinida acumulada representa el 41,53%. Els contractes fixos-discontinus representen el 21,42% dels contractes indefinits del mes i el 25,49% de la contractació indefinida del que portem d’any.

Destaquem també que el nombre de treballadors i treballadores en situació d’ERTO s’ha doblat i que les persones amb suspensió total del contracte arriben a les 5.409 persones a Catalunya, 3.293 persones més que al mes anterior.

Amb tot això, continua l’evolució interanual favorable de les dades del mercat de treball, que reflecteixen ja els efectes de la reforma laboral. Malgrat això, les dades que fan referència als preus al consum continuen  disparades, amb un  IPC avançat del novembre que situa la seva variació anual en el 6,8%, mig punt inferior de la registrada a l’octubre. Recordem, però, que al juliol va arribar al 10,8%. D’altra banda, l’euríbor, índex de referència pels préstecs i hipoteques que han de fer front les persones treballadores, continua amb una escalada imparable, superant aquest mes el 2,8%, dues dècimes més que el mes anterior i el més alt des del desembre de 2008. Els salaris es devaluen i no deixen de perdre poder adquisitiu i, per contra, les empreses han recuperat els nivells de producció prepandèmia i han incrementat els seus beneficis que ja superen en un 6,7% els nivells registrats en 2019. Davant d’aquesta situació és necessari increments salarials que compensin la diferència amb la pujada del IPC i la introducció de clàusules que donin garantia  de poder de compra de les persones treballadores mantenint uns salaris dignes i suficients.

Són les persones treballadores i les persones en situació de més vulnerabilitat les que es troben amb més dificultats a l’hora d’omplir la cistella de la compra i fer front als pagaments mensuals, alhora que s’incrementa les desigualtats i la pobresa laboral. Per aquest motiu són necessàries mesures que incideixin directament en les butxaques de les famílies amb més dificultats, com l’ampliació del nombre de persones beneficiàries de les rendes mínimes a Catalunya i incrementar la quantia dels ajuts, l’establiment d’un bo social per subministraments, en funció dels ingressos de la unitat familiar per sota d’un llindar concret que complementi els 200 Euros de l’estat, o el complement de les bonificacions al transport públic urbà i interurbà fins a la gratuïtat per garantir la igualtat de tracte a tota la xarxa catalana, ferroviària, de metro i de busos.

En aquest sentit, l’acord assolit en l’àmbit del diàleg social entre el Govern, UGT, CCOO, PIMEC i Foment per augmentar un 8% de l’IRSC, fins als 615 euros mensuals, és un important pas endavant que servirà perquè persones que estan en situació de dificultat puguin accedir a prestacions socials i per incrementar també la quantia de les prestacions socials que cobren les persones en situació de vulnerabilitat.

• Un pressupost per al 2023, acompanyat d’un procés de  diàleg social, que serveixi per frenar l’escalada de preus, combatre la creixent pobresa laboral i donar resposta a la situació de vulnerabilitat i d’emergència social de part de la ciutadania. I també per impulsar un nou model econòmic i productiu més just, solidari i sostenible, per crear ocupació digna i per enfortir els serveis públics: salut, educació, serveis socials, dependència, serveis d’ocupació i tot el sector públic.

• L’impuls del Diàleg Social com a eina de participació per desenvolupar les mesures d’escut social i de millora de l’activitat econòmica que generi treball digne i amb drets, i un model laboral més just, solidari i equilibrat.

• L’increment del Salari Mínim Interprofessional i l’increment dels salaris de conveni i la inclusió de les clàusules de revisió salarial, perquè les conseqüències del creixement de la inflació i del cost de la vida siguin tingudes en compte. És necessari augmentar els salaris de manera justa, com a part d’un pacte de rendes que distribueixi de manera equilibrada els costos de la situació actual.

• Una reforma fiscal justa i solidària, adequant la part autonòmica de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), reduint el pes de l’import a les rendes més baixes i augmentant a les rendes més altes.

• La reducció per llei de la jornada laboral fins a les 32 hores setmanals, arribant a acords de reducció i racionalització de les jornades per aconseguir l’objectiu de treballar menys, treballar millor i cobrar més.

• La posada en marxa del nou Pacte Nacional per a la Indústria per impulsar una  transformació digital i verda sota criteris de responsabilitat social i transició justa, fent-la més resilient i sostenible d’acord amb la Agenda 2030 i les directrius europees.

• Una nova Llei per al sector del turisme, que fomenti la transformació del sector i la creació d’ocupació de qualitat i amb condicions laborals dignes per a les treballadores i els treballadors.

• La utilització dels Fons europeus de reconstrucció, transformació i resiliència i els Next Generation per impulsar polítiques de reactivació econòmica, dirigides a un nou model econòmic i productiu més just, solidari i sostenible, i a la creació d’ocupació digna.

• Dotar la Inspecció de Treball dels recursos i el personal suficients perquè pugui desenvolupar el seu treball de manera més eficient i vetllar pel compliment de la reforma laboral.
  

• Reforçar el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya amb el pressupost i el personal necessaris amb l’objectiu de reduir l’atur, fonamentalment entre els joves, les dones, les persones majors de 45 anys i l’atur de llarga durada i molt llarga durada, que continua en nivells molt elevats.