Alertem de l’increment de l’atur juvenil, que representa el 20,24% del total de l’atur. La temporalitat juvenil ja se situa en el 69%, tres vegades la taxa de temporalitat general

El percentatge de població en situació de desocupació que no rep prestacions arriba al 72,88% (294.200 persones)

EPA III TRIMESTRE 2018 – Principals dades a Catalunya:

Per províncies:

Aquest trimestre destaquem:

• L’estacionalitat del nostre mercat de treball queda novament reflectida en les dades de l’EPA del tercer trimestre de l’any que coneixem avui: amb 403.700 persones en situació de desocupació (-28.300 persones en relació al mes anterior i -71.900 persones respecte el mateix trimestre de 2017), la taxa d’atur d’aquest trimestre se situa a Catalunya en el 10,63%.
• La reducció de l’atur d’aquest trimestre és conseqüència de la temporada turística dels mesos de juliol, agost i setembre. I es caracteritza per la creació d’ocupació al sector dels serveis, l’increment de la temporalitat, la contractació de curta durada i la precarietat del mercat de treball.
• La inestabilitat, la precarietat i la desigualtat en el nostre mercat de treball fan que creixi la temporalitat i la parcialitat no voluntària, els falsos autònoms i noves formes de treball atípic. Però també es produeix l’extensió de les jornades laborals més enllà de les 40 hores setmanals i la realització d’hores extres no compensades.
• Aquest trimestre hi ha més homes que dones en situació de desocupació (el 52,32% del total), i l’atur disminueix en major proporció entre les dones que entre els homes, tant trimestralment com interanualment. El 76,68% de la reducció de l’atur d’aquest trimestre ha estat femení. Les taxes d’atur femenina i masculina són pràcticament similars.
• L’atur juvenil s’ha incrementat aquest trimestre en 3.900 joves. Els joves representen el 20,24% del total de l’atur. La taxa d’atur juvenil és gairebé 16 punts percentuals més que la taxa d’atur general i la de temporalitat juvenil és tres vegades la taxa de temporalitat general i se situa en el 69,08% (+46,14 punts percentuals).
• L’atur entre les persones estrangeres es redueix aquest trimestre en 6.900 persones i representen el 27,97% del total de persones en situació de desocupació.
• La taxa de parcialitat se situa aquest trimestre en el 13,29%, però la femenina és del 20,56%, 13,68 punts percentuals superior a la masculina.
• Aquest trimestre s’han creat 33.500 llocs de treball, dels quals el 81,19% han estat al sector serveis:
  • Als serveis, s’han creat 27.200 llocs de treball aquest trimestre i 33.700 llocs de treball en relació a l’any anterior.
  • A la indústria, s’han creat 3.400 llocs de treball aquest trimestre i 37.600 llocs en un any.
  • A la construcció, s’han creat 4.800 llocs de treball aquest trimestre, i només 500 llocs de treball en relació a l’any anterior.
  • Per contra, a l’agricultura s’han destruït 1.900 llocs de treball aquest trimestre, tot i que interanualment s’han creat 5.500.
• El 54,94% del total de persones ocupades a Catalunya treballen més de 40 hores setmanals i el 9,68% més de 45 hores setmanals.
• La població en situació de desocupació de llarga durada i de molt llarga durada es manté: 182.900 persones porten més d’un any en situació d’atur, (el 45,31% del total) i d’aquestes, el 63,15% porten més de 2 anys sense feina (115.500 persones).
• El percentatge de població en situació de desocupació que no rep prestacions arriba al 72,88% (294.200 persones).
• Pel que fa a les famílies, 96.200 llars no tenen cap persona perceptora d’ingressos, 122.800 habitatges tenen tots els seus actius en situació de desocupació i 265.700 llars tenen tots els seus treballadors assalariats amb contractes temporals.

Continuem molt lluny de les dades d’abans de l’inici de la crisi. En comparació amb el segon trimestre de l’any 2007:

• Tenim 145.800 persones més en situació de desocupació.
• La taxa d’atur general és gairebé 4 punts més alta.
• La taxa d’atur juvenil és el doble.
• Tenim 202.000 llocs de treball menys.
• La taxa d’ocupació és gairebé 5 punts percentuals inferior.
• Tenim menys població activa i més parcialitat.
• Hi ha 130.600 persones més en situació d’atur de llarga durada.

Amb tot això, des de la UGT de Catalunya:

• Valorem de manera positiva l’acord dels Pressupostos Generals de l’Estat d’augmentar el SMI a 900 euros en 14 pagues per al 2019, però des de la nostra organització reclamem que aquest salari arribi al mateix nivell que l’europeu, 1.000 euros.
• Cal que es traslladin a la negociació col·lectiva els acords assolits al AENC i l’ AIC per tal de que els salaris comencin a recuperar el poder adquisitiu perdut i per que cap conveni estigui per sota dels 14.000 euros anuals.
• Valorem positivament també que amb aquest acord es recuperi el subsidi per desocupació per a persones majors de 52 anys, fins ara per a majors de 55 anys, comptabilitzant les rendes de la persona beneficiària i no les de la unitat familiar, suprimint la obligatorietat de jubilació als 61 anys i tornant a establir en el 125% de l’SMI la base mínima de cotització a la seguretat social, així com la integració d’aquesta mesura en un pla adreçat a persones en situació d’atur de llarga durada, que contempla polítiques actives de formació i ocupació.
• Reclamem unes polítiques actives d’ocupació públiques de qualitat i uns serveis públics d’ocupació amb més recursos humans i econòmics.
• Demanem dotar la protecció social de les persones que perden la feina d’una major estabilitat, més cobertura i intensitat de protecció, mitjançant una reforma global, integrada i consensuada de la protecció assistencial per desocupació.
• Reclamem també l’impuls de la contractació indefinida per lluitar contra el frau de la contractació temporal i fomentar la contractació a jornada completa, penalitzant la contractació parcial fraudulenta i involuntària.
• En aquest sentit, considerem necessari fer efectiu el registre de la jornada i el control horari a les empreses, per evitar les jornades extenses i hores extraordinàries no compensades.
• Cal un canvi urgent de polítiques econòmiques i d’ocupació. És inajornable l’aplicació de mesures actives urgents per a la creació d’ocupació estable i de qualitat, i un canvi del model productiu basat en una política industrial que inverteixi en innovació, formació i coneixement, i que generi treball de qualitat.
• I per tot això és imprescindible la derogació immediata de les reformes laborals imposades pel govern i la reposició de tots els drets perduts per part de les persones treballadores, així com reforçar el diàleg social i la negociació col·lectiva per evitar la desregulació del mercat de treball.