Segons les dades publicades avui a l’INE, els preus del mes d’agost van augmentar una 0,6% a Catalunya i un 0,3% a Espanya respecte l’agost de 2018. Continua l’augment suau de preus per sota del 2%, objectiu a la UE. En quant a la variació mensual dels preus, aquests s’han mantingut a Catalunya i han baixat un 0,1% a Espanya.

Per províncies, quant la variació de preus interanual, a Lleida els preus han augmentat un 0,8%, a Barcelona  un 0,7%, a Girona un 0,4% i a Tarragona han baixat un 0,1%. Respecte la variació de preus mensual, els preus d’agost respecte els del mes de juliol han baixat un 0,1% a Tarragona, s’han mantingut a Barcelona, i han augmentat un 0,1% a Girona i Lleida.

Ens trobem ara davant un escenari de contenció de preus. Però no ha estat així durant els darrers anys, quan els preus augmentaven per sobre del 2%. Els salaris, en canvi, no només no van créixer per recuperar els augments de l’IPC, sinó que van disminuir en termes reals. Des de l’any 2008 al 2017 els salaris –en termes nominals-  van créixer un 7,7% a Catalunya. Però si restem l’augment de preus del període d’un 14,1% (desembre 2008-desembre 2017), la pèrdua real de capacitat adquisitiva va ser d’un 6,4%. És a dir que, de mitjana, el 2017 els catalans i les catalanes eren un 6,4% més pobres que 9 anys abans.

La distribució dels salaris també ha canviat, a favor dels salaris alts. Ara, els salaris pobres són més pobres i els salaris rics són més rics, i augmenta així la desigualtat salarial. Al 2008, els salaris més pobres –de mitjana- eren de 9.221 euros, mentre que la mitjana dels salaris més rics era de 40.774 euros. Per tant, de mitjana, un salari alt era 4,4 vegades un salari baix. Al 2017, els salaris baixos van baixar fins els 9.177 euros de mitjana mentre que els salaris rics van créixer fins els 43.961 euros, suposant ara 4,8 vegades més que un salari baix.

Ara, que hi ha moderació en l’augment dels preus, les persones assalariades –especialment els salaris més modestos que són alhora els més freqüents- han de recuperar urgentment poder adquisitiu per reforçar el creixement econòmic i equilibrar el seu repartiment. Han de créixer per sobre de la inflació i guanyar participació sobre el repartiment de la renda. A més, és fonamental recuperar la inclusió en els convenis de la clàusula de garantia per al cas que la inflació a finals d’any sigui superior a la prevista.

Des de la UGT de Catalunya reclamem:

• Un repartiment més just del creixement econòmic. Les previsions oficials de creixement de l’economia espanyola per aquest 2019 es situen per sobre del 2%, molt per sobre del creixement del conjunt de la zona euro. Aquest serà ja el sisè any consecutiu de creixement econòmic que, com hem vist, ha tingut un repartiment molt desigual entre beneficis i salaris.
• La recuperació de la capacitat adquisitiva. La UGT de Catalunya exigim a les empreses que apliquin tant l’acord salarial pactat al AENC com a l’Acord Interprofessional de Catalunya, acords que han de traslladar als convenis col·lectius augments salarials al voltant d’un 3% -que permetin recuperar poder adquisitiu- i que estableixin l’increment dels salaris mínims de conveni a 14.000 euros anuals. També demanem la inclusió als convenis de clàusules de revisió salarial amb efectes retroactius.
• La derogació immediata de les reformes laborals. Per fer possible l’anterior, és imprescindible la derogació immediata de les reformes laborals del 2010 i 2012. Exigim a l’actual govern que no deixi la oportunitat de fer possible aquest canvi legistatiu i de revertir els nefastos efectes que ha tingut sobre la classe treballadora del nostre país.

Reformar el sistema impositiu. Les rendes del treball porten el pes de la recaptació global de l’estat, mentre que el capital cada cop té una pressió fiscal menor. Hem de revertir aquesta tendència dotant el sistema de una veritable progressivitat fiscal.