Segons les dades publicades avui a l’INE, els preus del mes de desembre van augmentar una 0,9% a Catalunya i un 0,8% a Espanya respecte el desembre de 2018. Quant a la variació mensual dels preus, aquests han augmentat un 0,1% a Catalunya i han baixat un 0,1% a Espanya.

Per províncies, quant la variació de preus interanual, a Lleida els preus han augmentat un 1,2%, a Barcelona i Girona ho han fet en un 0,9%, a Lleida i un 0,5% a Tarragona. Respecte la variació de preus mensual, l’IPC de desembre respecte el mes de novembre, els preus han augmentat una dècima a Barcelona i Tarragona, s’han mantingut a Girona i han caigut dos dècimes a Lleida.

Tot i guanyar un 3,42% de poder adquisitiu el 2019, els salaris no recuperen la pèrdua acumulada des de 2008 que encara és d’un -9,7% 

Durant el darrer any (segons les últimes dades disponibles que són les del 3r Trimestre de 2018 al 3r Trimestre de 2019) els salaris reals o nets han augmentat un 3,42% a Catalunya. El càlcul surt de restar-li a l’augment de preus nominals (3,72%), l’augment dels preus al consum (0,3%).

Per tant, veiem que aquest 2019, els salaris, per primer cop en molts anys, han recuperat part de la pèrdua salarial dels darrers anys.

Aquesta recuperació, però, és molt parcial. Durant els darrers anys i sota les pressions i pèrdua del poder negociador pels efectes de les reformes laborals, els salaris van disminuir de manera substancial.

Les darreres dades que ofereix l’Enquesta Anual de Cost Laboral situa un guany dels salari mitjà anual durant el període 2008 a 2018 del 5,2% a Catalunya.

Però si a això li restem la inflació, que va ser del 15% per al mateix període ,la pèrdua de salari real, degut a l’efecte de la inflació, que ha estat del 9,7% a Catalunya.

Aquesta pèrdua de poder adquisitiu ha estat causada en gran part per l’aplicació de les reformes laborals aprovades després de l’esclat de la crisi i que han resultat nefastes per les condicions laborals de la població assalariada.

En aquest context, és necessari l’augment del salari mínim al 2020, i que en aplicació del AENC i l’ AIC no hi hagi cap conveni amb salaris inferiors als 14.000 euros. Aquesta exigència és una actuació necessària una vegada hem constatat que l’augment d’aquesta renda laboral bàsica no han tingut un impacte negatiu rellevant en termes agregats sobre la creació d’ocupació.

Reactivament de l’economia  

A més, la previsió de desacceleració de l’economia està provocant la contenció de preus, que ja fa més d’un any que mostren un creixement anual per sota del 2%. Davant aquest escenari de desacceleració i prudència en el consum, és necessari propiciar un augment dels salaris que afavoreixi la demanda interna a través del consum.

Serà urgent aprovar i aplicar unes polítiques expansives que reactivin l’economia a través d’una despesa pública eficient i ben orientada cap a aquells sectors generadors d’ocupació i benestar social, a través dels pressupostos que s’aprovin tant a Catalunya com a Espanya per aquest 2020.

Des de la UGT de Catalunya reclamem: 

• La UGT de Catalunya reclama una salari mínim digne al nou govern entrant, que és el que recomana la Carta Social Europea (el 60% del sou mitjà d’un país).
• La UGT de Catalunya exigim a les empreses que apliquin tant l’acord salarial pactat a l’AENC com a l’Acord Interprofessional de Catalunya, acords que han de traslladar als convenis col·lectius augments salarials al voltant d’un 3% -que permetin guanyar poder adquisitiu- i que estableixin l’increment dels salaris mínims de conveni a 14.000 euros anuals. També demanem la inclusió als convenis de clàusules de revisió salarial amb efectes retroactius.
• Inversió pública. Polítiques expansives que reactivin l’economia a través d’una despesa pública eficient i ben orientada cap a aquells sectors generadors d’ocupació i benestar social, a través dels pressupostos que s’aprovin tant a Catalunya com a Espanya per aquest 2020.
• La falta de correlació entre creixement econòmic, augment de beneficis empresarials i evolució salarial, es deu fonamentalment al desequilibri en la correlació de forces introduït en la negociació col·lectiva amb la Reforma Laboral de 2012. I per això reclamem mesures immediates que reverteixin les reformes laborals i els efectes negatius que han tingut, per tal de reduir la precarietat laboral i millorar les condicions de treball.