Els salaris han perdut pes dins la composició del PIB: si el 2011 representaven un 48,9%, el 2017 només representaven el 45,9%.
La taxa de variació interanual del mes de febrer s’ha situat en un 1,1% tant a Catalunya com a Espanya. Per províncies, Barcelona i Lleida presenten una variació interanual del 1,2%, Girona del 1% i Tarragona del 0,9%.
L’índex mensual, que registra la variació de preus del febrer respecte el gener, ha augmentat un 0,3% a Catalunya i un 0,2% a Espanya. Per províncies, a Girona els preus han augmentat un 0,5%, a Lleida un 0,4% i a Barcelona i Tarragona un 0,2%.
| Variació mensual | Variació interanual | |||||
| Catalunya | -1,3 | 1,0 | ||||
| Espanya | -1,3 | 1,0 | ||||
| Barcelona | -1,2 | 1,1 | ||||
| Girona | -1,5 | 0,7 | ||||
| Lleida | -1,5 | 1,1 | ||||
| Tarragona | -1,2 | 0,9 |
Sense tensions inflacionistes, augmentem els salaris.
Ens trobem en un escenari d’augment de preus per sota de l’objectiu del BCE del 2%. Aquesta situació es relaciona amb unes taxes d’atur encara elevades i un creixement salarial baix. En aquest sentit hi hauria espai per uns pressupostos expansius i per uns augments salarials que permetessin a les llars recuperar el poder adquisitiu perdut durant els anys de crisi.
Durant els darrers anys i sota les pressions i pèrdua de poder negociador pels efectes de les reformes laborals, els salaris no només no han crescut segons els augments de l’IPC, sinó que han disminuït.
En canvi, els beneficis empresarials no s’han vist perjudicats, tot el contrari, aquestes rendes han recuperat els nivells de 2007.
La composició del PIB en funció de les rendes (salaris i beneficis) demostra l’anterior:
- Els salaris han perdut pes dins la composició del PIB: Al 2011 representaven un 48,9% del PIB mentre que el 2017 tan sols representaven un 45,9%
- Els beneficis en canvi, han guanyat pes: El 2011 suposaven un 43,3% del PIB i el 2017 un 44,5%
Davant d’aquest escenari, i la pèrdua contínua de poder adquisitiu dels darrers anys dels salaris, és necessari i és de justícia que les persones assalariades recuperin urgentment poder adquisitiu. Els salaris han d’augmentar per col·laborar amb la reducció de les desigualtats i la pobresa i reforçar el creixement econòmic. Han de créixer per sobre de la inflació i guanyar participació sobre el repartiment de la renda, per la qual cosa els augments salarials a nivell agregat han de ser superiors als augments de productivitat. A més, és fonamental recuperar la inclusió en els convenis de la clàusula de garantia per al cas que la inflació a finals d’any sigui superior a la prevista.
Des de la UGT de Catalunya reclamem:
- La UGT de Catalunya exigim a les empreses que apliquin tant l’acord salarial pactat al AENC com a l’Acord Interprofessional de Catalunya, acords que han de traslladar als convenis col·lectius augments salarials al voltant d’un 3% -que permetin guanyar poder adquisitiu- i que estableixin l’increment dels salaris mínims de conveni a 14.000 euros anuals. També demanem la inclusió als convenis de clàusules de revisió salarial amb efectes retroactius.
- La falta de correlació entre creixement econòmic, augment de beneficis empresarials i evolució salarial es deu fonamentalment al desequilibri en la correlació de forces introduït en la negociació col·lectiva amb la Reforma Laboral de 2012. I per això reclamem mesures immediates que reverteixin les reformes laborals i els efectes negatius que ha tingut, per tal de reduir la precarietat laboral i millorar les condicions de treball.
- L’augment del SMI és un gest, però no suficient. La UGT de Catalunya reclama una salari mínim digne de 1.000 euros, que és el que recomana la Carta Social Europea (el 60% del sou mig d’un país)