Segons les dades publicades avui a l’INE, els preus del mes de gener van augmentar un 1,1% a Catalunya i un 1,2% a Espanya respecte el gener de 2019. En quant a la variació mensual dels preus, aquests han caigut un 1% tant a  com a Espanya.

Per províncies, quant la variació de preus interanual, a Lleida els preus han augmentat un 1,7%, a Girona ho han fet en un 1,4%, a Barcelona un 1,1% i un 0,9% a Tarragona. Respecte la variació de preus mensual, l’IPC de gener respecte el mes de desembre, els preus han caigut un 1,1% a Lleida, un 1% a Barcelona, un 0,9% a Girona i un 0,7% a Tarragona.

Augmenta la desigualtat entre beneficis empresarials i salaris

 Una bona manera de mesurar la desigualtat en el repartiment de la riquesa que genera un país –mesurada com el PIB nacional- és la manera en què aquesta riquesa es reparteix. Doncs bé, al 2008 el total dels salaris a Catalunya representaven un 50,1% del PIB català. Segons les darreres dades disponibles per a Catalunya, al 2018 representaven un 47,1%. Havien caigut per tant 3 punts. Els beneficis en canvi, han guanyat molt pes: El 2008 suposaven un 42,1% del PIB mentre que al 2018 representaven un 44,4%.

Devaluació salarial impulsada per les reformes laborals 

Aquesta caiguda de rendes salarials respecte els beneficis globals, es deu en bona part a les reformes laborals aprovades després de l’esclat de la crisi i que han resultat nefastes per les condicions laborals de la població assalariada. No només han provocat la devaluació salarial sinó que també han propiciat l’augment de la precarietat i la temporalitat de l’ocupació.

La falta de correlació entre creixement econòmic, augment de beneficis empresarials i evolució salarial, es deu fonamentalment al desequilibri en la correlació de forces introduït en la negociació col·lectiva per les reformes laborals, especialment, la Reforma Laboral de 2012.

En aquest context, l’augment del salari mínim al 2020 es positiu, però cal anar més enllà, fins arribar a un salari mínim del 60% del salari mitjà, tal i com estipula la carta social europea. Aquesta exigència és una actuació necessària una vegada hem constatat que l’augment d’aquesta renda laboral bàsica no han tingut un impacte negatiu rellevant en termes agregats sobre la creació d’ocupació.

Així mateix, el 2020 ha de ser l’any en que cap conveni col·lectiu estigui per sota dels 14000 euros anuals tal i com està pactat als acord AENC i AIC.

Reactivament de l’economia  

A més, la previsió de desacceleració de l’economia està provocant la contenció de preus, que ja fa més d’un any que mostren un creixement anual per sota del 2%. Davant aquest escenari de desacceleració i prudència en el consum, és necessari propiciar un augment dels salaris que afavoreixi la demanda interna a través del consum.

Serà urgent aprovar i aplicar unes polítiques expansives que reactivin l’economia a través d’una despesa pública eficient i ben orientada cap a aquells sectors generadors d’ocupació i benestar social, a través dels pressupostos que s’aprovin tant a Catalunya com a Espanya per aquest 2020.

Des de la UGT de Catalunya reclamem: 

• La UGT de Catalunya reclama que el salari mínim ha d’arribar al 60% del sou mitjà que és el que recomana la Carta Social Europea.
  

• La UGT de Catalunya reclamem mesures immediates que reverteixin les reformes laborals i els efectes negatius que han tingut, per tal de reduir la precarietat laboral i millorar les condicions de treball.

• La UGT de Catalunya exigim a les empreses que apliquin tant l’acord salarial pactat a l’AENC com a l’Acord Interprofessional de Catalunya, acords que han de traslladar als convenis col·lectius augments salarials al voltant d’un 3% -que permetin guanyar poder adquisitiu- i que estableixin l’increment dels salaris mínims de conveni a 14.000 euros anuals. També demanem la inclusió als convenis de clàusules de revisió salarial amb efectes retroactius.

La UGT de Catalunya reclama més inversió social pública, polítiques expansives que reactivin l’economia a través d’una despesa pública eficient i ben orientada cap a aquells sectors generadors d’ocupació i benestar social, a través dels pressupostos que s’aprovin tant a Catalunya com a Espanya per aquest 2020.