La pèrdua salarial és especialment greu entre els joves: els menors de 25 anys han perdut el 30,5% de poder adquisitiu i els d’entre 25 a 34 anys, el 16,4%.

Segons les dades publicades avui a l’INE, els preus del mes de juny van augmentar una 0,7% a Catalunya i un 0,4% a Espanya respecte el juny de 2018. Continua l’augment suau de preus per sota del 2%, objectiu a la UE. En quant a la variació mensual dels preus, aquests han caigut una dècima a Espanya i s’han mantingut a Catalunya.

Per províncies, quant la variació de preus interanual, a Barcelona els preus han augmentat un 0,9% a Lleida ho han fet en un 0,8%, a Girona un 0,3% i a Tarragona un 0,2%. Respecte la variació de preus mensual, l’IPC de juny respecte el mes de maig han baixat dos dècimes a Girona, un dècima a Lleida i Tarragona mentre que a Barcelona han augmentat una dècima.

Les reformes laborals de 2010 i 2012

Les reformes laborals del 2010 i el 2012 portar una forta devaluació dels salaris i l’empobriment de la classe treballadora. Les principals modificacions a través de les reformes laborals que ho van propiciar van ser les següents:

La Reforma Laboral del 2012, va suposar, en el marc de les relacions laborals un canvi profund en les regles del joc. Dos d’aquests canvis més importants van ser:

• Modificacions substancials de les condicions de treball

Les modificacions substancials de les condicions de treball han flexibilitat totalment les relacions laborals del nostre mercat de treball i especialment, la sortida o expulsió d’aquest mercat de treball, flexibilitzant al màxim i abaratint l’acomiadament de les persones treballadores.

• Prioritat aplicativa de convenis d’empresa

Donar prioritat aplicativa als convenis d’empresa respecte els convenis de sector, ha suposat clarament afavorir la descentralització de la negociació col·lectiva. Des de l’òptica sindical, aquest canvi en les regles del joc ha suposat una clara i marcada vulneració del dret a la llibertat sindical, ja que ha impedit, en moltes ocasions, l’exercici de la nostra acció sindical i això s’ha traduït en la proliferació sistemàtica de convenis col·lectius d’empresa amb condicions laborals força penoses (jornades laborals anuals més llargues, sous més baixos…).

Les darreres dades del mes de maig de 2019 ens mostren que del total de convenis col·lectius celebrats a Catalunya, 8 de cada 10 convenis són d’empresa (s’han arribat a signar gairebé 200 convenis d’empresa durant aquest 5 primers mesos de l’any 2019) i només 4 de cada 10 són de sector, que representa només el 20% del total de convenis subscrits (51 convenis col·lectius de sector).

La UGT de Catalunya hem denunciat que el principal objectiu d’aquestes reformes va ser la devaluació salarial i les dades ens donen la raó.

Conseqüències al mercat laboral

• Desequilibra la balança a favor dels beneficis de l’empresariat

La gestió dels efectes de la crisi al mercat laboral ha tingut un clar efecte positiu sobre els beneficis empresarials. La massa total de beneficis dins el PIB català ha augmentat un 14,7%, mentre que la suma de salaris ho ha fet en un 3,2%.

Aquest augment desigual ha fet moure la balança en la composició del PIB català a favor dels beneficis, que al 2010 suposaven un 39,7% del PIB  mentre que al 2017 representaven un 41,4% del pastís. Per contra, la massa salarial representava un 51,1% del PIB al 2010 mentre que al 2017 va caure el seu pes fins un 47,9%.

Els salaris han perdut un 6,4% de capacitat adquisitiva en gairebé una dècada

Des de l’any 2008 al 2017 els salaris –en termes nominals-  van créixer un 7,7% a Catalunya. Però si restem l’augment de preus del període d’un 14,1% (desembre 2008-desembre 2017), la pèrdua real de capacitat adquisitiva va ser d’un 6,4%. És a dir que, de mitjana, el 2017 els catalans i les catalanes eren un 6,4% més pobres que 9 anys abans.

Segons l’edat, la pèrdua salarial va ser molt més important. Així, i en termes reals, els salaris dels menors de 25 van caure un 30,5%, els de la població assalariada de 25 a 34 anys va caure un 16,4%, de 35 a 44 van caure un 8,3%, de 45 a 54 van perdre un 11,7% i els salaris del majors de 55 van caure un 10,2%.

Per sexes, els salaris de les dones van caure menys que els dels homes en termes generals, tot i que partien de salaris molt menors. La bretxa salarial entre dones i homes només va caure un punt i quatre dècimes en 9 anys, passant d’un 24,4% al 2008 a un 23% al 2017.

Per tant, es constata la forta devaluació dels salaris que ofereix el mercat laboral.

Guany mitjà per treballador, per sexe i edat. Catalunya

Augmenta la desigualtat salarial

La distribució dels salaris també ha canviat, a favor dels salaris alts. Ara, els salaris pobres són més pobres i els salaris rics són més rics, i augmenta així la desigualtat salarial.

Al 2008, els salaris més pobres –de mitjana- eren de 9.221 euros, mentre que la mitjana dels salaris més rics era de 40.774 euros. Per tant, de mitjana, un salari alt era 4,4 vegades un salari baix.

Al 2017, els salaris baixos van baixar fins els 9.177 euros de mitjana mentre que els salaris rics van créixer fins els 43.961 euros, suposant ara 4,8 vegades més que un salari baix.

Des de la UGT de Catalunya reclamem:

• La derogació immediata de les reformes laborals. Per tot això, des de la UGT de Catalunya reclamem la derogació immediata de les reformes laborals del 2010 i 2012. Exigim a l’actual govern que no deixi la oportunitat de fer possible aquest canvi legistatiu i de revertir els nefastos efectes que ha tingut sobre la classe treballadora del nostre país.
• Un repartiment més just del creixement econòmic. Les previsions oficials de creixement de l’economia espanyola per aquest 2019 es situen per sobre del 2%, molt per sobre del creixement del conjunt de la zona euro. Aquest serà ja el sisè any consecutiu de creixement econòmic que, com hem vist, ha tingut un repartiment molt desigual entre beneficis i salaris.

La recuperació de la capacitat adquisitiva. La UGT de Catalunya exigim a les empreses que apliquin tant l’acord salarial pactat al AENC com a l’Acord Interprofessional de Catalunya, acords que han de traslladar als convenis col·lectius augments salarials al voltant d’un 3% -que permetin recuperar poder adquisitiu- i que estableixin l’increment dels salaris mínims de conveni a 14.000 euros anuals. També demanem la inclusió als convenis de clàusules de revisió salarial amb efectes retroactius.