És fonamental recuperar la clàusula de revisió salarial amb efecte retroactiu als convenis, situar el SMI en 1.000 euros i garantir la revalorització de les pensions d’acord amb l’IPC

Al mes d’octubre els preus a Catalunya van augmentar un 0,8% respecte al mes anterior, el que situa la variació interanual en l’1,9%. La pujada de preus més important durant el mes d’octubre s’ha produït en el grup de vestit i calçat (+11%), mentre que han baixat en el sector d’oci i cultura (-1,7%) i hotels, cafès i restaurants (- 0,5%). Catalunya continua encapçalant la pujada del preu de la vida respecte a la resta de l’Estat.

Pel que fa a l’Estat espanyol, l’IPC ha augmentat un 0,9% l’últim mes, i un 1,6% respecte a l’octubre de l’any passat.

Per províncies, la variació mensual i interanual dels preus ha estat la següent:

Variació mensual – Variació interanual
Espanya 0,9% – 1,6%
Catalunya 0,8% – 1,9%
Barcelona 0,7% – 1,8%
Girona 0,9% – 2,1%
Lleida 0,9% – 1,9%
Tarragona 0,8% – 1,6%

Pèrdua sostinguda de capacitat adquisitiva de catalans i catalanes
Durant els darrers anys, els salaris a Catalunya han perdut molt poder adquisitiu. En canvi, els beneficis empresarials no s’han vist perjudicats, tot el contrari, aquestes rendes han recuperat els nivells de 2007 mentre que les rendes salarials han perdut, és a dir, que són les persones assalariades les que clarament han carregat els efectes de la recessió. La lleu recuperació s’està produint a expenses de la pèrdua de llocs de treball i reducció salarial mantinguda.

Davant d’aquest escenari, i la pèrdua contínua de poder adquisitiu dels darrers anys dels salaris, és necessari i és de justícia que les persones assalariades guanyin poder adquisitiu.

Els salaris han d’augmentar per col·laborar amb la reducció de les desigualtats i de la pobresa i reforçar el creixement econòmic. Han de créixer per sobre de la inflació i guanyar participació sobre el repartiment de la renda, per la qual cosa els augments salarials a nivell agregat han de ser superiors als augments de productivitat. A més, és fonamental recuperar la inclusió en els convenis de la clàusula de garantia per al cas que la inflació a finals d’any sigui superior a la prevista.

Uns nivells salarials de dignitat garanteixen la capacitat de despesa de les famílies i així un augment de la demanda interna, al seu torn generadora d’ocupació i nous ingressos a les llars.

SMI de 1.000 euros
D’altra banda, el Salari Mínim Interprofessional ha de créixer i situar-se al voltant dels estàndards que dicta la Carta Social Europea, que situa el salari mínim en un 60% de la mitjana salarial. En aquest sentit, hauria de situar-se als 1.000 euros mensuals, xifra molt allunyada dels 707,7 euros fixats per al 2017. L’augment del SMI activaria la demanda i el consum intern gràcies a la millora del poder adquisitiu de les famílies.

Conclusions
Els salaris han de poder participar de les millores econòmiques, han de créixer per sobre de la inflació i moure’s en una franja entre l’1,8% i el 3%, de manera que la classe treballadora augmenti el seu poder de compra i compensi la important pèrdua produïda per les polítiques de devaluació salarial aplicades des de 2010.

A més, des de la UGT de Catalunya reclamem:

• La derogació de les reformes laborals, responsables de la precarització, la dualització i l’augment de la pobresa al mercat laboral.
• L’aprovació d’una norma que garanteixi la no pèrdua de capacitat adquisitiva de les pensions.
• Avançar més ràpidament i situar el salari mínim interprofessional al nivell europeu, que vol dir un mínim de 1.000 euros. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, tant en l’àmbit sectorial com en el general.
• Polítiques decidides de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través del foment de la demanda i no seguiment del dèficit 0 a curt termini.
• Creació d’una banca pública que sigui motor de reactivació.
• Obtenció dels recursos necessaris a través d’una reforma integral sota criteris de progressivitat del sistema fiscal. Per obtenir uns recursos que tot i que no es recapten, existeixen i que estan en mans de grans fortunes, grans herències, evasors fiscals i defraudadors.