Molt fals autònom i en els sectors més precaris.

 
Es dibuixa un panorama ombrívol per a la figura de l’autònom. Segons Eurostat, apunta que estem lleugerament per sobre de la mitjana de la Unió Europea en treballadors per compte propi, però amb diferències qualitatives sobre les seves rendes, formació i perspectives laborals.
El 26% dels autònoms ho són per falta d’alternatives a l’hora de trobar treball i més del 12% són falsos autònoms.
L’autònom emprenedor o empresari comença a ser un mite , existeix sobre representació de treballadors no assalariats entre majors de 50 anys, persones amb un nivell d’estudis baix i les persones que exerceixen la seva activitat en sectors tradicionals, com l’agricultura, el comerç, el transport i l’hostaleria. Espanya se situa en el grup de països com Grècia, Itàlia i Portugal que tenen les majors taxes d’ocupació no assalariada, però amb un baix percentatge d’ocupadors, empresaris. La situació contrasta amb Luxemburg, Alemanya, Àustria i França amb una baixa taxa d’ocupació de treballadors per compte propi i amb un fort pes d’empresaris.
La descripció es fa més ombrívola si s’analitzen altres elements. Dels més de tres milions de treballadors per compte propi, considerats com a autònoms, el 26% ho és per obligació, que identifica com a autònoms per necessitat o autoocupació com a últim recurs, que “està associat a una menor supervivència de l’empresa, a menors guanys o a menor satisfacció”.
Les dades situen a Espanya molt per sobre de la mitjana de l’Eurozona, amb un 26% dels no assalariats que declaren iniciar el negoci per no disposar d’altres opcions, dada sola superada per Letònia, Portugal i Àustria. De nou aquesta situació és més freqüent entre els treballadors amb un menor nivell d’estudis: entorn del 30% dels no assalariats amb estudis baixos ho són per necessitat, i en aquest cas, a Espanya, destaca la prevalença dels joves, ja que el seu percentatge se situa entorn del 60% dels joves no assalariats.

• Percentatge d’autònoms per necessitat (veure gràfic)
  

Incidim en la figura del fals autònom i com va adquirint major protagonisme en el mercat laboral. Alguns treballadors per compte propi, especialment aquells que depenen de només un client, es troben “en una situació molt pròxima a la d’un assalariat en termes de dependència econòmica i de falta d’autonomia en el desenvolupament del seu treball, però no disposen, no obstant això, de la protecció social que, en general, tenen els assalariats”. Alhora la gran preocupació sobre les plataformes de serveis, com Uber o Deliveroo “L’emergència d’aquest fenomen ha suscitat gran interès pel seu possible impacte en les relacions laborals tradicionals i per les implicacions per al disseny de polítiques socials”.

• Percentatge de falsos autònoms (veure gràfic)

Segons l’anàlisi de l’organisme, el fals autònom se situa en la figura de treballadors no assalariats però econòmicament dependent d’un clients. “Aquesta situació és més prevalent entre els treballadors amb estudis baixos i en l’agricultura, i en termes relatius a Espanya té una major incidència entre els joves i les dones”, assenyala el document. En total representen el 12% dels treballadors no assalariats. La part positiva és que Espanya se situa per sota de la UNIÓ EUROPEA que frega el 18% i molt lluny del 40% de Portugal, el 28 d’Eslovènia i Lituània.

Quant a la seva distribució sectorial, els autònoms a Espanya tenen un pes major respecte a l’Eurozona en les activitats d’agricultura, comerç, transport i hostaleria, sectors caracteritzats per poc valor afegit, major necessitat de capital humà i menors salaris. Per contra, en el col·lectiu de treballadors no assalariats, el percentatge que representen els serveis de qualificació més elevada, com, per exemple, els professionals independents, és menor que el que s’observa a Europa, alguna cosa que no ocorre en l’ocupació assalariada.

Aquesta distribució té el seu reflex en el nivell de riquesa de les llars. A Espanya, en 2014 la riquesa neta mitjana de les llars amb un cap de família no assalariat era 2,8 vegades superior a la de les llars amb un cap de família assalariat. Mentre en països com Irlanda, Àustria o Alemanya, la riquesa de les llars amb un autònom com a cap de família la diferència és de 8, 7 i 5 vegades que la renda mitjana de famílies assalariades.

• Riquesa mitja de les llars dels treballadors i treballadores autònomes front els treballadors assalariats (veure gràfic)

Davant d’aquesta  situació, la CTAC-Autònoms demanem:

• La derogació immediata de les darreres reformes laborals imposades que han provocat l’empitjorament de les condicions laborals i la desprotecció dels treballadors i treballadores.
• La dotació a la Inspecció de Treball de més recursos i més personal per tal de perseguir amb més intensitat el frau en la utilització de falsos autònoms, i la discriminació en la contractació suposadament mercantil.
• Fer equitatiu el pagament per trams a la seguretat social per aquells que el seu rendiment no arriba al SMI.
• Ajustar polítiques actives a la necessitat real del col·lectiu.