El dia internacional de les dones reconegut per (l’ONU). És un dia aprofitat tradicionalment per reivindicar el feminisme , es commemora la lluita de la dona per la seva participació juntament amb l’home al camp del treball, i per tant del dret a la independència econòmica, i a la societat en general. Per aquest motiu, l’Agnès, l’Ana Maria i la Natalia, ens deixen els seus testimonis.
Agnès Gall – Professional autónoma de la restauració d’art:
Creu que la dona treballadora autònoma té les mateixes oportunitats en el mercat de treball que l’home treballador autònom?
- LA MATERNITAT POTENCIAL O REAL POT SER UN FRE A LA Contractació.
Perquè creu que la nostre Societat necessita la seva experiència com a dona Treballadora Autònoma?
Per a demostrar que és possible ser treballadora autònoma, mare,recercadora i lluitar per ser reconeguda.
Quina frase o reflexió com a dona i treballadora autònoma ens diria per reivindicar la desigualtat que encara existeix?
Nosaltres mateixes ens hem de convèncer que no hi ha diferència entre un autònom i una autònoma, perquè la societat, la educació continua transmetent-nos-la, encara que no explícitament.
Ana Maria Esquirol – Professional autónoma de les Teràpies:
Creu que la dona treballadora autònoma té les mateixes oportunitats en el mercat de treball que l’home treballador autònom?
En general, a la dona se li ha atorgat el paper de cuidadora de la familia, primer dels fills, i després dels pares quan són grans. A l’hora de demanar els serveis d’una dona o d’un home, demanaran primer a l’home perque no te els ‘problemes/càrregues familiars’ de la dona. En el meu camp, les teràpies naturals, això no podem dir que passi. No trobo que hi hagi distinció entre home/dona, perquè el que el pacient necessita és sentir-se còmode i en confiança amb el seu terapeuta, i li és igual si és home o dona.
Perquè creu que la nostre Societat necessita la seva experiència com a dona Treballadora Autònoma?
Perque tinc més de 30 anys d’experiència en el meu camp.
Quina frase o reflexió com a dona i treballadora autònoma ens diria per reivindicar la desigualtat que encara existeix?
Malauradament, tot i els petits avanços, seguim vivint en una societat eminentment masclista. El masclisme és troba amagat a tot arreu, sobretot en la publicitat i els mitjans de comunicació, però també en el dia a dia. Hi ha molta feina a fer encara per arribar a una certa igualtat.
Natalia Cristiano – Social Media Strategist:
Creu que la dona treballadora autònoma té les mateixes oportunitats en el mercat de treball que l’home treballador autònom?
No, estamos muy lejos todavía. Aunque en los últimos años hayan habido cambios y mejoras importantes y que el número de mujeres trabajadoras autonomas haya subido, la asignatura de la igualdad sigue pendiente. El volumen de facturación es inferior y disponemos de menores oportunidades de crecimiento y consolidación. Bajo mi punto de vista, la gran ventaja de ser mujer autónoma debería la posibilidad de conciliar, en un principio más fácilmente, la vida laboral y la personal. Sin embargo, no disponemos de redes sociales y familiares adecuadas y eficientes a la hora de emprender, tenemos un menor apoyo institucional y seguimos encontrándonos muchas barreras a la hora de acceder a la financiación. Ponerse enfermas o de baja de maternidad trabajando por cuenta propia es complicado ahora mismo de llevar a cabo (por no decir casi un lujo), ya que aun no tenemos suficientes medidas a favor de la conciliación laboral/familiar. Todo esto es lo que sigue echando atrás a muchas mujeres a emprender por su cuenta.
Perquè creu que la nostre Societat necessita la seva experiència com a dona Treballadora Autònoma?
Intuición, empatía, disposición para el trabajo en equipo, capacidad de llevar a cabo múltiples tareas, nos caracteriza como mujeres y es una de nuestras grandes ventajas competitivas que la sociedad debería aprovechar más. Además, si se pudiera perfectamente conciliar la vida laboral con la personal, muchas más mujeres no nos encontraríamos delante de la díficil elección carrera/familia. Podríamos trabajar y decidir formar una familia sin miedo, dedicarnos a la educación de nuestros hijos más fácilmente y todo esto es seguiría alimentando el motor del país.
Quina frase o reflexió com a dona i treballadora autònoma ens diria per reivindicar la desigualtat que encara existeix?
A mi personalmente me gusta mucho una frase de Virginia Woolf: “No hay barrera, cerradura ni cerrojo que puedas imponer a la libertad de mi mente”