Fruit de la barbàrie de CHARLIE HEBDO, que condemno rotundament perquè matar a una persona per la raó que sigui, només és un acte de covardia, arreu he estat escoltant comentaris pels carrers, per la xarxa … que la única cosa que aconsegueixen ara mateix és fomentar més la tendència que en els darrers mesos ha anat creixent d’una manera molt brutal, com és la Islamofòbia.
Cada setmana, tenim manifestacions de partits de la ultradreta a Europa en contra de l’ Islam, a les xarxes socials, per exemple a l’Estat Espanyol, que és el que més ens interessa ara mateix, trobem trendingtopic #StopIslam, quant el tema no és aquest, això és el més superficial que podem treure del què ha passat, Islam-Terror (curiosament la paraula Islam en àrab vol dir pau).
Darrerament el tema islamofòbic ja es practica directament amb cares descobertes, sempre amb l’argument de la relació de l’Islam amb el terrorisme, sempre recorrent al terrorisme semàntic i al “ataladrament” mediàtic quan es parla sobre l’Islam, massa sovint, de manera molt subtil és clar, en moltes tertúlies de les ràdios i de les televisions es parla de “La nostra democràcia” això, volent o sense voler, exclou a les generacions de fills de persones immigrades , que de fet ara mateix ja són catalanes, espanyoles, franceses… en definitiva, amarats de la cultura i la forma de fer europea, deixant-los fóra de joc, els fem fora. Provaré d’explicar-ho més bé: que 400 soldats de l’exèrcit de ISIS siguin francesos, això vol dir que el valors d’igualtat, llibertat i fraternitat han fracassat, i que no s’han pogut inculcar aquests valors a aquesta generació. Perquè no ha estat possible?
Si no estàs a la taula de joc no pots jugar, i si no pot jugar, no coneixes les seves cartes. La no igualtat d’oportunitat crea discriminació i la discriminació ens porta a la marginació, la situació de marginació ens dur al sentiment de no pertinença a una comunitat que és la nostra, perquè les segones i terceres generacions a França són francesos, i no seran mai algerians o marroquins o senegalesos … ja que no tenen els sistema de valors d’aquestes cultures, perquè no hi han viscut mai.
Em permetré anar més enllà del que sembla un fracàs o el no funcionament de les inculcacions d’uns valors democràtics als nostres infants.
Sempre que es parla de valors pels mitjans de comunicació, pels polítics i els líders del món occidental, es parla de que els valors correctes són els d’aquí, acudint a l’etnocentrisme i tocant l’arrogància cultural que caracteritza alguns països d’Occident, cosa que ens pot passar també dins del context occidental en el cas geo – econòmic com per exemple en la relació Alemanya- Espanya.
El respecte als valors dels altres, és la única condició i la més important per tal de relativitzar el concepte d’uns valors universals (“hem de començar a pensar com a espècie” com diu José Mújica). Aquesta, seria la única via per una veritable comunicació cultural entre pobles, pensar com a raça humana i no com a humans de primera i de segona, i no anar insistint sobre l’adaptació dels altres als nostres valors,no es poden tractar els valors culturals com si fóssim en un camp de batalla.
El valor universal es la única via que pot portar-nos a la intersecció de les diversitats, Gregory Bateson va escriure “la informació és la diferència que fa la diferència”, subestimar el rol dels valors del altres vol dir ignorar, i la ignorància alimenta l’odi; també, el gran Mahama Gandhi va dir: “no vull que la meva casa sigui tapiada per tots costats i que les meves finestres estiguin cobertes. Vull que les cultures de tota la terra recorrin casa meva amb la més gran llibertat possible”.
No és exagerat dir que el futur de la humanitat passa per la consideració que, acordem entre tots i totes, per la vida humana, i pel respecte mutu del valors de tots i totes, aquests valors que en aquests dies tan durs que vivim tots plegats, on la indiferència cap al patiment dels altres s’ha normalitzat amb mers números o fets que passen pels telenotícies en segons.
De tot cor ,desitjo que amb aquesta humil opinió que puguem entre tots i totes, no incórrer en els mateixos errors comesos fins ara, que a la única cosa que ens duran és alimentar odi i confrontació, tenint en comú quelcom més bonic, que és ,que som humans, hauríem de respectar aquesta condició i donar-li més valor a la vida humana renunciant i condemnant qualsevol altre tipus de violència contra la humanitat.
Karim Sabni el Garraf
Coordinador AMIC-UGT comarques gironines
Article publicat al diari El Punt – Avui 10/01/14