Alexandre Tarragó, un mestre republicà a Santiago de Xile

alexandretarragoEl poeta mexicà Carlos Fuentes, recordant la seva adolescència, comentava:

“Mucho le debo a Chile, mi segunda patria. Allí viví entre los once y los quince años, estudié en una magnífica escuela al pie de los Andes, hice amigos para toda la vida, recibí espléndidas enseñanzas de literatura castellana de los profesores Julio Durán Cerda (chileno) y Alejandro Tarragó (español republicano), leí a Huidobro, Mistral y Neruda. Y junto a la educación literaria, recibí las enseñanzas políticas de Chile, la primera democracia latinoamericana desde el siglo XIX, democracia de sindicatos batalladores, vida partidista, prensa libre.”

Quí era l’espanyol republicà, del qual ens parla el poeta?

Alexandre Tarragó i Borràs era fill del poble tarragoní de Villalba dels Arcs, estudià magisteri. El poble noguerenc d’Algerri, on va exercir del 1930 al 32, fou la  primera destinació i on va conèixer   qui seria la seva esposa,  la Providència Torres.  De seguida s’introduí amb entusiasme en les activitats del grup “Batec” definit pel pedagòg Alexandre Galí com “una revolució pacífica de mestres”; docents que portaren aires renovadors a  les escoles rurals de les terres lleidatanes. El jove Tarragò era un dels assidus col•laboradors del butlletí “Escola”, publicació pedagògica amb estretes vinculacions al grup.

Quan el Patronat de Missions Pedagògiques organitza,  del 17 al 22 de setembre de 1932, una “missió” a la Vall d’Aran, és un dels “missioners” que, amb el dramaturg Alejandro Casona, José de Tapia i Dolors Piera entre altres,  desenvolupen activitats de música, dansa, cinema i conferències en diversos pobles aranesos:  Lés, Canejan, Bausen, Les Bordes, Vilamòs, Gausac i Vilac.

A finals de 1932, essent el primer de la seva oposició, es destinat com a professor d’espanyol a França, concretament a Aubervilliers, ciutat prop de París, i més tard a la mateixa capital francesa.

En començar la guerra torna a Catalunya on se li encomana la direcció d’una Colònia que recollia infants refugiats i fills de combatents republicans. En acabar el conflicte, les autoritats franquistes l’expulsen del magisteri i Alexandre Tarragò marxa cap a l’exili.

batecsoseswebSantiago, la capital de Xile, l’acollirà; coincidint amb altres lleidatans como la Dolors Piera, mestra amb qui havia compartit experiències pedagògiques en  “Batec” i en “Missions Pedagògiques”. Del 1940 al 42 dóna classes de castellà al “The Cambritge School”. Es en aquests anys quan té com a deixeble  l’adolescent i futur poeta, Carlos Fuentes, el qual tot parlant del mestre comenta:

“… recibimos como una bocanada de aire fresco la presencia de nuestro maestro de español Alejandro Tarragó que había llegado a Chile  exiliado de la República española. Nos embargó ni más ni menos que en la lectura de Cervantes y sobre todo de Quevedo. Estaba ahí para ofrecer una alternativa cultural española (…) Tarragó nos abría el horizonte. La lectura de Quevedo fue lección básica para mi propia escritura.”

Al 1950, Alexandre Tarragó amb altres mestres espanyols que s’havien conegut quan, de joves, van ser destinats a França i  es retrobaven a l’exili: Vicente Mengod, Antonio Romera i  Alejandro Salvador, aquest darrer havia estat destinat del 1927 al 32 a la Vall d’Aran, inicien  un  projecte educatiu comú “The Kent School”, escola que dirigí fins la seva mort al 1980. Avui, aquest centre educatiu gaudeix d’un gran prestigi a Xile i es dirigit per una de les seves filles, sota els principis de laïcisme, tolerància i  renovació  amb  els que es  fundà.

Molts docents hagueren de sortir del nostre país, la dictadura franquista els percebia  com  un perill que calia destruir. Per a la Federació de Treballadors de l’Enseyament de la UGT (FETE-UGT) és fonamental recuperar-los de l’oblit i conèixer com els seus projectes, aquells que aquí foren frustrats, reeixiren; molts, com els del mestre Tarragó i els seus companys,  mar enllà.

 

Javier Giménez Gracia (FETE-UGT Terres de Lleida).
Alexandre Tarragò i Borràs  (Villalba dels Arcs, 1907- Santiago de Xile, 1980)
Nota: Part de la informació ha estat possible pel testimoni d’una de les filles del mestre, la Laura Tarragó, que en un dels seus correus ens digué:

“… quisiera comentarle que tal vez lo único que fue positivo en este exilio hacia Latinoamérica fue la enorme labor desarrollada por tantos y tantos españoles en los países que los acogieron. Mi padre me dijo muy a menudo lo agradecido que estaba a Chile por lo bien que lo habían recibido.  Pero también es cierto que para Chile  fue muy enriquecedora la llegada de estos republicanos españoles y lo que ellos aportaron al pais culturalmente hablando.”

Laura

 

Fotografia del grup “Batec” a la reunió organitzada a Juneda (Garrigues) el  29 de maig de 1932. Aplegà més de 70 mestres i Alexandre Tarragó va ser un dels oradors. En aquesta reunió s’acorda encarregar la redacció d’una ponència per a la definitiva estructuració dels diversos grups “Batec” que s’estaven organitzant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*