Joaquim Jou i Fonollà, “Roque”

jouNeix a Badalona el 13 de febrer de 1917, en el si d’una família obrera. Molt jove encara,  comença a treballar com a aprenent d’un forn, però troba una feina que el satisfà més i que marcarà la seva vida laboral: les arts gràfiques. Jou es dedica professionalment a la publicitat tota la vida.

El 1933 comença a militar en la lluita obrera i sindical, associant-se al Centre Cultural Social de Badalona i contribuint a l’organització de les Joventuts Llibertàries. L’any 1934, amb 17 anys, participa en un atac d’insurrecció llibertària i és represaliat.
 
Arran de la seva participació en els “fets d’octubre” de 1934, és detingut i empresonat. L’any 1936, entra en combat en una columna de milícies antifeixistes que es dirigia el front d’Aragó. Durant els tres anys de la Guerra Civil resta en el front.

Acabada la guerra el tanquen en un camp de concentració a Alacant. Aconsegueix fugir amb documentació falsa i se’n va a França el 1940. Un cop allí, és internat en el camp del Barcarès (Catalunya Nord) i desprès en el de Bran, on participa en un motí contra la gendarmeria francesa. El 1941 torna a Catalunya amb un passaport portuguès. Descobert, és detingut i encarcerat durant tres anys. Posteriorment, l’any 1948 torna a la presó.

Durant la següent dècada experimenta una profunda evolució en el seu pensament polític: deixa l’anarquisme militant i adopta el socialisme democràtic. A principis dels anys seixanta s’afilia a la Federació Catalana del PSOE i a la UGT. Comença aleshores una gran activitat per aconseguir la reestructuració de les dues organitzacions.

Com activista que és en defensa dels drets humans, el 1965 es fa soci de l’Associació d’Amics de les Nacions Unides, on entra en contacte amb altres militants demòcrates d’altres formacions polítiques que també lluiten per la caiguda de la dictadura franquista.

L’any 1970 resulta elegit membre de la Comissió Executiva Confederal del PSOE i, el 1973, de la de la UGT, alhora que forma part dels secretariats executius de la FSC-PSOE i de la UGT de Catalunya. Durant aquest període és detingut de nou dues vegades consecutives i passa a disposició del Tribunal d’Ordre Públic (TOP).

Durant el temps de la transició desenvolupa una gran activitat i participa activament en el que ell anomenava “procés de reconciliació nacional”.

Joaquim Jou exerceix un important paper en el procés d’unitat socialista el juliol de 1978. El 1980 és elegit diputat en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya des de la recuperació la democràcia. Publica aleshores un article inspirat en el fet històric de la restauració del govern de la Generalitat on destaca dues idees, essencials per a ell: la presència del president Josep Tarradellas en la Generalitat Provisional, atorgant legitimitat històrica a les noves institucions catalanes  i vinculant-les, així, a la Generalitat Republicana, i que Catalunya estava per sobre d’antagonismes, odis i discrepàncies interessades.

Fins a la seva mort, el 26 de febrer de 1997, continua fent política activa tant a la UGT com al Partit Socialista. El Parlament de Catalunya li ret homenatge el maig del mateix any, tot  guardant un minut de silenci.

Al costat d’aquesta intensa pràctica política i sindical, trobem el Joaquim Jou pensador. Les seves idees estan publicades en més de 200 articles en diferents rotatius, la majoria dels quals escrits entre el 1976 i el 1984. De la seva lectura en podem destacar la preocupació social per augmentar el nivell material i cultural dels treballadors,  la concepció federalista de l’organització territorial espanyola i la defensa de la convivència com a bé suprem de tota col·lectivitat. Jou aspira a un món sense fronteres i defensa que no pot existir una democràcia real sense igualtat i sense solidaritat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*