Josep Barrull i Carolina Zavala; de la Granadella a Maracaibo

barrul.webEl set de juny de 2002  moria a Barcelona Josep Barrull, tenia noranta-cinc anys i havia nascut  a la Granadella; al 1951 culminà el seu mestratge a la localitat veneçolana de Maracaibo quan amb Carolina Zavala, la seva esposa,  funden una escola, l’Institut “Cervantes”.

Què feien Carolina  i Josep  a Maracaibo, la “Ciutat del Sol Amada”?

Josep  Barrull i Suñé  és el fill gran d’una humil família garriguenca dedicada a la pagesia;  a instàncies d’un oncle capellà treballa de mosso  al col•legi dels Maristes de Lleida;  en aquell centre, conciliant estudi i treball, es prepara per l’accés a l’escola Normal.

Mestre des del 1929, interí en diverses  escoles de la Plana i del Pirineu: Massalcoreig, Vilanova de Banat i Noves de Segre (Alt Urgell), Unha (Vall d’Aran). del Pirineu: Fígols d’Organyà (Alt Urgell), Unha (Vall d’Aran) ; al 1933  aprova les oposicions i exerceix al seu poble. Aquell mateix any també les ha aprovades i arriba a  la Granadella, una jove mestra, Carolina Zavala i Mimiague, nascuda a Andorain, Guipúscoa.

batecsoseswebFan bona parella i tots dos participen a les trobades del grup “Batec” que  ha esclatat plenament a les nostres contrades, amb participació d’un bon grapat  d’ensenyants destinats en  escoles garriguenques com: Salvador Ambrós, mestre de Juneda i considerat un dels fundadors del Grup, que definia als batequistes com, “…missioners de l’emoció de l’escola i per l’escola (…) apassionats”. Andrés Avelino (La Pobla de Cérvoles), Antoni Borrell (La Pobla de la Granadella), Lluis Esteve (Juncosa),  Ferran Ginés (Les Borges), Montserrat Parellada (Cervià), Ricard Reñé (Juneda), Ramon Costafreda (Cervià i Juneda), Josep Roselló (Castelldans i Juneda), Rossend Vigatà (Arbeca), Miquel Vigatà (Castelldans).

Al setembre del 36 es traslladen a Barcelona; Josep serà el Secretari de Finances de la  secció barcelonina de FETE, la Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT. A la primavera del 37  es destinat com a “Milicià de la Cultura” al front d’Aragó, a la 123 Brigada de la 27 Divisió, formada majoritàriament per militants del PSUC i la UGT.

Derrotada la República, al  febrer del 39 surten cap a França. Carolina és traslladada a Colliure d’on surt ben aviat, reclamada per la família materna  basc francesa. Inicia les gestions per alliberar l’espòs, confinat  al “Camp de Judes”, situat a Septfonds, departament de Tarn-et-Garonne. A primers de desembre d’aquell any,  sortirien des de Bordeus, amb passaport basc – no oblidem que Carolina  era guipuscoana -, via República Dominicana.  Fruit d’un acord entre les autoritats veneçolanes i el govern d’Euskadi a l’exili, s’instal•len a Maracaibo amb autorització per dirigir una escola Normal; de fet, dues escoles de mestres, una per a nois , dirigida pel Barrull i una altra per a noies, sota la responsabilitat de Zavala. Al curs següent ambdós centres es fusionen en un de sol,  l’Escola Normal Mixta “Rafael Maria Baralt”. “Aquells que ens ha tocat ser mestres i viure els moments actuals, tenim una gran responsabilitat davant la història. Si volem que el ciutadà senti tota la responsabilitat de viure en una democràcia és necessari que sigui convenientment preparat (…) ha d’haver viscut la plena i fecunda vida  democràtica infantil i juvenil.”; exhorta Josep als joves estudiants de mestre.

Al 1946  Josep dirigeix  el vell Reformatori de Maracaibo amb un criteri molt definit,  “l’activitat dirigida és la base  fonamental de tota acció educativa, però aquesta activitat ha de ser amena i útil, ha de tendir a (…) crear hàbits i normes de conducta i a l’educació del caràcter per mitjà de la disciplina del treball socialment útil.”.

Al 1951 funden l’Institut “Cervantes” que imparteix tots els nivells no universitaris sota els principis de l’escola activa i on mitjançant l’associacionisme, el cooperativisme, els grups esportius, el teatre infantil, l’orfeó…,  s’estimula la participació democràtica de l’alumnat. El ”Cervantes” arribà a tenir   700 alumnes; era un centre laic i amb praxis coeducativa,  qüestionat per les escoles religioses de la ciutat que el denunciaren per  no impartir ensenyament religiós i ser una “escola de rojos”, fins al punt que al Josep Barrull el detenen durant un mes del curs 56-57, acusat de comunista.

Participarà en el moviment associatiu d’educadors veneçolans a través de l’Associació Nacional d’Instituts Educatius Privats (ANDIEP)  de la qual Josep fou Sots-president, del 1978 fins el retorn  de la parella a Catalunya al 1981. A Maracaibo, el “Cervantes” continua la seva tasca  ara sota la direcció d’educadors veneçolans.

Carolina Zavala morí el dinou de novembre de 1990 i enguany, deu anys després del  traspàs del company, és just recuperar llur memòria; la d’aquells mestres que, com escrivien els professors Salomó Marquès i Juan J. Martin, al llibre “La tasca educativa dels exiliats espanyols a Veneçuela”, defensaren tenaçment “ … l’educació democràtica, treballant per a què la cultura no fos un privilegi de les classes benestants”. Principis, segells identitaris dels homes i les dones de la  FETE-UGT,  avui més vigents  més que mai.

Javier Giménez Gracia (FETE-UGT Terres de Lleida)

2 comentaris a “Josep Barrull i Carolina Zavala; de la Granadella a Maracaibo

  1. Mis queridos profesores del Instituto Cervantes en Maracaibo. Siempre tan cariñosos, educados y justos. Les dejo un mundo por la semilla de superación que sembraron no solo en mi, sino en muchos de nosotros (solo en mi clase 90% terminamos una carrera Universitaria) .
    Dr. Felipe Sulbaran

    • Gracias por el comentario. Nunca agradeceremos de manera suficiente el trabajo y la dedicación de algunos educadores.

Respon a FELIPE SULBARAN Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*