“Monsieur” Bigatà, un mestre de la República

Pere-Bigata-web_001“I tant que recordo Monsieur Bigatà. Venia cada estiu al poble, feia colònies a l’Escola-Llar “Morelló”, amb una colla d’alumnes de París”; afegia “la seua filla es va casar amb el periodista Antonio Franco”. Responia la directora de l’Institut d’Esterri quan li pregunto pel Pere Bigatà.

Aquella pista i les informacions que ens passà el que fou director del diari “El Periódico”, els períodes 1978-82 i 1988-2006, foren fonamentals per saber d’aquell docent, socialista de la UGT

Tenia gran experiència en colònies quan, als anys 60, arriba a les Valls d’Àneu amb estudiants francesos d’espanyol que venien a rebre una formació cultural, en contacte directe amb la natura. De jove, abans de la guerra, director d‘aquelles colònies organitzades per l’Ajuntament de Barcelona, adreçades a les classes menys afavorides. Entre altres, havia dirigit les colònies de l’Escola del Mar i l’Escola del Bosc, a Sant Hilari Sacalm i Martorelles.

Pere Bigatà i Jordana havia nascut a casa “Lido” d’Enviny, poble proper a Sort, l’abril de 1907. Estudia magisteri a Lleida i torna al Pallars, ara mestre interí a Esterri de Cardós. Amb 20 anys es trasllada a Barcelona on treballarà un parell de cursos escolars al col•legi “Cervantes”. Serà aquell 1928 que s’afiliarà a la Unió Socialista de Catalunya; com ell mateix diria: “…la USC va aconseguir interpretar plenament el sentiment del poble català i crear-ne un nombre d’adeptes de tradició netament catalana”, i continuava, “els socialistes hem de tractar d’intervenir en la política catalana des del primer moment i ser els primers en saber interpretar els sentiments del poble català en la seva línia mes justa, no per divorciar-lo dels altres pobles d’Espanya, sinó per resoldre definitivament les seves inquietuds i saber crear aquella fraternitat ibèrica”.

Anys 30, temps d’il•lusió col•lectiva. Un grup de mestres d’Esterri, de Son, de València, d’Espot, de Berrós-Jussà, de Sort, d’Altrón, de Llessui, de … organitzen “Renovació”. Al butlletí “Escola”, mitjà de comunicació del grup de mestres “Batec”, es presentaven aquests joves ensenyants: “…us saludem a tots amb estima i, particularment, a d’animós “Batec”, als seus generosos batecs respon posant-se en marxa, el nostre valent grup “Renovació”.

Bigatà ha tornat al Pallars i és amb ells; exerceix de mestre a Pobleta de Bellvehí, Boixols i Torre de Capdella. Al 34, a Gavà (Barcelona), dirigint les escoles fins el 1937 quan rep l’encàrrec de Director del Grup Escolar “Astúries”, al carrer Mallorca de Barcelona. Dirigent de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT, la FETE, amb la responsabilitat de Sotssecretari General del sindicat (la Secretaria General era la Pepita Uriz). Els darrers mesos de la guerra una nova destinació, el camp de batalla, les defenses republicanes organitzades a la Conca de Tremp.

Amb la desfeta, cap a França amb milers d’homes i dones, testimonis de com es fon aquella oportunitat de modernitzar el país. Internat al camp d’Argelés, comença l’exili.

En sortir del camp dóna classes d’espanyol en diverses escoles i lycées de la zona de Toulousse; fins l’any 1954 que, amb la seva muller, Anne Marie Lamand, catedràtica d’espanyol amb qui s’havia casat al 49, es traslladen a París on es dedica a l’ensenyament de l’espanyol en centres privats i públics.

Havien estat anys molt difícils per a tothom. Quan l’ocupació nazi, Bigatà formà part de la Resistència; rebria els honors de Resistent mentre a Espanya l’expulsaven del magisteri.

Temps de gran activisme polític i sindical. Militant del PSOE i membre del primer Consell Directiu del Moviment Socialista de Catalunya (MSC) que al 45 s’organitza al voltant, entre altres, del poumista Josep Pallach, per aconseguir la unitat dels socialistes catalans en “un partit autònom, auster, amb un alt contingut d’honradesa i de responsabilitat. Un partit útil, (…) que interpreti completament el sentiment i el pensament de la classe treballadora de Catalunya. Tots els nostres esforços (…) han d’anar cap a la consecució d’aquest objectiu.” Desig que no es farà realitat fins 1977 amb la creació del Partit dels Socialistes de Catalunya, fruit de la unió del PSC-Congrés d’en Raventós, del PSC-Reagrupament d’en Pallach i de la Federació Catalana del PSOE, formació on mantenia la militància en Pere Bigatá.

Sindicalment, a França s’ha afiliat a la Federació d’Educació Nacional (FNEN) de la Confédération Génerale du Travail. Quan s’organitza la FETE a l’exili, Bigatà serà membre del Comitè Directiu del Secretariat d’Ensenyament de la UGT, sota la presidència de Rodolfo Llopis.

Pel que fa a la UGT de Catalunya, del 47 al 49 serà un dels quatre integrants de la Delegació Provisional del Secretariat. En una nova reorganització d’aquest Secretariat, Pere Bigatá esdevindrà el Secretari General, amb l’objectiu de coordinar els ugetistes catalans exiliats arreu Europa (1949-51).

Al 1958 fa un primer viatge puntual a Barcelona i és a partir dels 60 que torna periòdicament al Pallars, a les colònies que ens havia parlat la directora de l’Institut d’Esterri, colònies i que posteriorment traslladaria a Vilanova i la Geltrú.

Al 68, la parella Bigatà-Lamand s’instal•la definitivament a Barcelona i el Pere reingressa al magisteri al 73, tot i que per l’edat, no arriba a exercir. Moriria el 30 de maig de 1991 i descansa a Esterri, a les Valls d’Àneu; allà on, encara avui, hi ha qui recorda al “Monsieur” que pels estius arribava de París.

Pere Bigatá és un d’aquells mestres que l’urc feixista els tractà d’indesitjables fins aconseguir que, llevat el cercle familiar, se’ls condemnés a l’oblit. Mestres de la República, mestres sense nom, fidels a uns principis de justícia, llibertat i democràcia.

Cal recuperar-los, pels seus i per nosaltres mateixos, Que carai!. Saber de les nostres arrels ideològiques ens dóna força per encarar aquest demà que ja és avui i que es veu força emboirat. Salut

Javier Giménez (FETE-UGT Terres de Lleida)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*