Ramon Costa Jou

, Javier Giménez

costa-jouEl mestre que ensenyava a ser lliures

 

“Els meus fills diuen que fou el millor que els podia passar a la vida, 9 anys en Escola Activa.

La “Patricio Redondo i la “Ermilo Abreu”, ambdues d’Amira i Costa Jou” (Celina H, mare).

A Ciutat de Mèxic  hi ha una escola, la “Ermilo Abreu”, fundada pel mestre lleidatà Ramon Costa Jou i la seva esposa, Amira Ayube. El “maestro Costa”, nascut al 1911 a Llagunes (Pallars Sobirà), passà la seva infantesa i primera joventut a Montclar d’Urgell on baixaren  els seus pares que eren mestres. 

Ramon Costa Jou fou un educador republicà, exiliat com a conseqüència de la victòria franquista i  la “cacera al mestre” iniciada pel Ministre d’Educació, el franquista Saiz Rodríguez que escrigué: “En el Magisterio se está procediendo a una depuración. Y yo tengo la conciencia segura que si hoy no arrancásemos con mano dura esa semilla no podriamos tener la esperanza de una salvación definitiva para la Patria.” El resultat d’aquella política fou l’oblit de la tasca pedagògica i renovadora  iniciada  per uns ensenyants compromesos.  

 

A Mèxic el recorden amb gran estima. Un dels seus alumnes, Jesús Elizondo, professor universitari i especialista  internacional a l’àmbit de la semiòtica deia“Quan he anat a Espanya he dit amb orgull que vaig ser educat per un mestre republicà  que em marcà per sempre amb valors com la no violència, el respecte, la responsabilitat, la integritat i l’amor humanista. Ramon Costa Jou”  

I si el recuperem en la nostra memòria col.lectiva? 

En acabar els estudis de magisteri exerceix en una escola municipal de Granollers. A les vacances de la Setmana Santa del 34, amb el Patricio Redondo, l’Herminio Almendros i altres mestres manresans, participa al Congrés de l’Escola Laica que s’ha organitzat a Montpellier i coneix les tècniques Freinet, fonamentades en els principis de l’escola activa. Tot el que  aprèn ho posa en pràctica al centre que regenta, l’escola  unitària de Plana Rodona (Alt Penedès). Els alumnes dels cursos superiors imprimeixen el quadern escolar “Endavant”; també “L’Espiga”, on recull els treballs dels més menuts. Quan s’organitza la Cooperativa de la Impremta a l’Escola es membre del Consell d’Administració i responsable de la revista “Colaboración”, butlletí de l’entitat.

 Amb la seva companya, Dolors Piera que des de Balaguer s’ha traslladat a les Graduades de Vilafranca del Penedès, organitzen “Inquietud”,  moviment de renovació pedagògica amb forts vincles amb el grup de mestres lleidatans “Batec”. 

A l’Escola d’Estiu de la Generalitat del 35, Ramon Costa dirigeix un curs, “Lliçons sobre la pràctica de les tècniques Freinet”: el càlcul viu, els passejos escolars, l’ús de la impremta, el diari de classe, els quaderns escolars, l’assemblea de classe i l’hort escolar. La revista de Vilafranca “Nova Cultura” publicava amb orgull: Per primera vegada nens de les escoles rurals han anat a Barcelona a treballar una nova tècnica davant els mestres de Catalunya.” 

Dirigent de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT és membre de l’Executiva Nacional i responsable de la secretaria de Premsa i Propaganda. Quan al 36 FETE-UGT se reorganitza,  Costa Jou serà el secretari d’Organització. Per poc temps,  el país està en guerra i es mobilitzat; primer al front d’Aragó, més tard al de Madrid com a responsable de “Milícies de la Cultura”, institució emblemàtica de la República. “Les Milícies de la Cultura, integrades per joves mestres que eren destinats al diferents fronts de combat amb la missió d’alfabetitzar i instruir, entre combat i combat aquells soldats que més ho necessitaven.”,  explicava l’amic Victor Torres que, tot parlant dels milicians de la cultura destinats en la brigada de la que era comissari polític, deia: “coratjosos milicians que alternaven els llibres amb els fusells”. 

Acabada la guerra Ramon Costa s’exilia a Santo Domingo, Cuba i al 45 arriba a Mèxic. Amb intel·lectuals mexicans i gent de l’exili participa en l’elaboració de l’enciclopèdia UTEHA. Troba feina en la “casa sin rejas”, un centre d’orientació per a joves drogodependents on, de nou, utilitza com a mètode pedagògic l’impremta i el text lliure. Aquells joves elaboren el quadern “Nuestro Camino” i la revista “Rumbos” . Es planteja el centre como …un lloc on es treballi a gust, que sentin el plaer de l’obra realitzada, que les feines surtin de la vida mateixa, de les necessitats quotidianes, de les seves aspiracions i desitjos…” 

Del 61 al 67 dirigeix el Departament de Pedagogia a la Facultat d’Educació a la universitat de l’Havana. Seran sis anys de treball intens en aquella Cuba de la revolució. Torna a Mèxic on organitza l’escola “Patricio Redondo” que tindrà la seva continuïtat en el centre “Ermilo Abreu” amb“…la il·lusió de formar éssers humans, transformar-los mitjançant l’educació, cap al canvi social.” Ramon Costa morí el 13 d’octubre de 1987. L’escola continua  amb la seva tasca educativa sota els principis de l’escola activa, ara dirigida pel seu fill Costa Ayube amb el lema “els nens neixen per a ser feliços i lliures”. 

Escrivia una alumna sobre aquelles escoles: “Ens ensenyaren a ser lliures, a conèixer des de nens la importància de la responsabilitat, ser més conscients del que som i de les nostres decisions (…) em sento afortunada d’haver crescut en un ambient diferent i més obert, més crític i més participatiu. 

 

Lleida, maig 2010. 

Javier Giménez (FETE-UGT Terres de Lleida)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*