Article de Bea Bonilla, secretària general dels Serveis Públics de la UGT-Terres de Lleida

Comença un nou any i amb ell noves il·lusions i la carta als Reis Mags d’Orient dels més petits. Aquesta il·lusió no desapareix amb l’edat, simplement la transformem amb el desig i l’esperança que el nou any ens portarà noves oportunitats i la possibilitat d’un nou començament.

Des dels Serveis Públics de la UGT de les Terres de Lleida hem demanat MEMÒRIA, molta memòria pels polítics d’arreu. Memòria perquè no oblidin el que ha passat; perquè no oblidin a les treballadores i treballadors de les administracions públiques, aquestes empleades i empleats que han estat i són essencials en aquesta maleïda pandèmia i que, encara avui, estan patint la inoperància de qui els dirigeix. Parlem dels serveis sanitaris i sociosanitaris que no han parat i que no han defallit en la seva lluita contra la Covid-19. La manca de professionals a la sanitat i la pèssima gestió en la contractació de reforços han esgotat al personal sanitari en general. El servei d’Atenció Primària, desbordat contínuament, se sent abandonat i menyspreat per l’incompliment de la promesa d’augment de recursos. El Transport Sanitari veu com les pròrrogues dels contractes amb empreses privades allunyen els seus salaris del dels empleats i empleades del Servei d’Emergències Mèdiques. Mateixa feina igual salari, això és el just.

Els Centres Geriàtrics on les ràtios del personal i dels serveis són un autèntic escàndol i una vergonya i fan que l’atenció als nostres avis i àvies es vegi afectada per culpa del negoci que envolta l’assistència a les persones grans, han de canviar el seu model de gestió i control. La presó de Ponent on la manca de personal i els problemes de seguretat de les persones que hi treballen han estat protagonistes durant aquests darrers temps. Els bombers que han vist com es desmantellaven els llocs de guaita i acusen de manera flagrant la manca de cobertura de les jubilacions, qüestió que afecta de manera global a totes les administracions públiques.

Els empleats i empleades de Correus que veuen com es pretén desmantellar el Servei Postal Universal, servei que garanteix que  qualsevol ciutadà o ciutadana, visqui on visqui, rebi la seva correspondència a la porta de casa seva, passi el que passi al món.

El personal del Servicio Público de Empleo que no han pogut fer front al tsunami de sol·licituds d’ajudes per la manca de personal i de mitjans electrònics. Els i les mestres d’aquest país que han lluitat per acompanyar i no deixar als nostres fills i filles sense el referent de l’escola, que tan important és per totes i tots ells, posant els seus propis mitjans tècnics.

Tot plegat requereix de MEMÒRIA. Memòria per recordar el necessari que són uns SERVEIS PÚBLICS de qualitat per fer front a situacions com les que estem vivint ara. MEMÒRIA per recordar el rellevant que és poder oferir un servei amb garanties i prou dotat per superar qualsevol crisi, més encara, una crisi sanitària.

No podem deixar que sigui l’esforç i el sacrifici de la salut i la vida d’altres els que ens salvin la vida als altres, i si això ha estat així en un passat pròxim, hem de recordar perquè no es torni a repetir. Les empleades i empleats públics també tenen dret a la seva salut física i mental i això implica poder acudir als seus centres de treball amb totes les garanties.

Cal reflexionar i al final el que falta és memòria i empatia per tal de no repetir errors del passat. El personal de les administracions públiques ja han demostrat amb escreix el seu compromís amb tota la societat, ara cal que la classe política demostrin que han après quelcom i no abandonin ni als uns ni als altres.

Som essencials i volem uns serveis públics de qualitat!