Maite Lafuente, secretària d’Acció Sindical de la FICA-UGT de les Terres de Lleida
Juny de 2021; s’inicia la campanya del camp. Els temporers i les temporeres comencen a arribar a la ciutat de Lleida i província.
El sistema de contractació dels treballadors i treballadores del sector agropecuari és un entramat difícil de concebre en altres sectors de la nostra activitat econòmica, però està tan instaurat en el temps i el territori que sembla que és el que ha de ser.
Compta en primer lloc d’empresaris i empresàries reconegudes socialment i que en alguns casos compaginen la seva tasca empresarial amb la funció política, ocupant càrrecs públics de representació en diverses administracions. Aquests, subcontracten l’activitat principal de les seves empreses a través d’empreses de treball temporal que al seu torn deleguen la responsabilitat dels treballadors i treballadores en capatassos de finca, els anomenats ‘caps’. Entre uns i els altres gestionen a les persones treballadores com a mera mercaderia, mà d’obra barata reclamada pels empresaris de la zona, i entre tots es lucren econòmicament a costa de persones necessitades de moltes coses que nosaltres tenim, gaudim i moltes vegades no valorem. Els i les treballadores del camp recorren milers de quilòmetres arriscant la seva vida per trobar un lloc on poder guanyar-se la vida i viure, simplement viure.
Però què és el que es troben? El de cada any, ni més ni menys. Un sistema ancorat en l’esclavitud i l’explotació laboral, on s’incompleixen de forma sistemàtica les condicions establertes en el conveni col•lectiu d’aplicació. La vulneració de drets ha convertit la vida de moltes d’elles en una misèria; persones que tenen la voluntat de progressar o realitzar-se són enganyats per presumptes ‘empresaris’, que s’aprofiten de la seva vulnerabilitat per beneficiar-se econòmicament.
S’emeten informes de treball de jornada falses, perquè si hi ha una inspecció les hores no superin l’establert; compten amb quadrant d’hores amb els pagaments realitzats, que també són falsos, perquè no paguen el que estableix el conveni. De fet, una hora al camp hauria de sortir a 7,41€ bruts, però alguns no arriben a rebre ni 5€, després que els responsables de la finca s’hagin repartit la seva comissió per la feina que realitzen els altres.
Aquesta és la dura i crua realitat que existeix en els nostres carrers i que molts i moltes coneixen. El més trist i desolador de tot és que se sap, es coneix i es permet.
Quan acabarà tot això? Quan com a societat prenguem consciència que no podem permetre l’explotació laboral d’un altre ésser humà, quan exigim que la fruita que comprem a fruiteries, mercats i supermercats estigui lliure de frau i d’explotació laboral.
Amb aquesta intenció, des de la UGT FICA Catalunya, estem desplegant una campanya de conscienciació sota el lema #fruitasensefrau, amb la qual volem reclamar una campanya de la fruita sense frau, treballadors i treballadores amb drets i una societat més justa i igualitària.
Estem convençudes que entre tots i totes ho aconseguirem!