Article de Xavier Perelló, secretari general de la UGT-FICA de les Terres de Lleida

S’atansa un any més el 29 de setembre i tots esperem amb il·lusió la Fira de Sant Miquel, per veure les novetats i sorpreses d’enguany. Un certamen de gran envergadura, una FIRA -en majúscules- que dóna identitat al territori i on es reflecteix la importància que tenen les comarques de Ponent amb el sector primari.

Aquesta fira identitària també fa palesa la importància que té el sector en la nostra economia. Una mala campanya de la fruita, sigui per tempestes, per pedregades o bé, com tot sembla indicar enguany, per baixades de preu en origen, fa trontollar no només el sector, sinó que ho pateix tota la societat. Per tant, podem dir que la fira és el clar reflex de la nostra identitat. I hi assistirem un any més per veure tota aquesta posada en escena.

Estem a les acaballes de la campanya de la fruita i ja podem començar a fer balanç de com s’ha gestionat tot aquest any 2019. L’Ajuntament de Lleida va posar en marxa el 8 de juliol l’anomenat “pla de xoc d’atenció i acollida a les persones que arriben a Lleida durant la campanya de la fruita”. Un projecte que ha inclòs un servei d’allotjament residencial d’urgència i un servei de dutxes i consigna per a les persones temporeres que es trobaven dormint al carrer.

Aquest pla de xoc ha estat dissenyat sobre la marxa i ha anat canviant i adaptant-se en funció de les necessitats que sorgien durant la campanya agrària. Inicialment es van oferir els serveis al Pavelló de l’Antorxa (Camps Elisis); al cap de pocs dies es va traslladar el servei al Pavelló municipal Agnès Gregori. La Paeria parla de 3.836 serveis d’allotjament al refugi (entre el 8 de juliol i el 5 de setembre), amb una mitja diària de 64 persones allotjades per nit, un 34% de les quals han comunicat que comptaven amb un contracte laboral.

Tot i que la data de tancament inicial estava prevista pel 28 d’agost, finalment es va ampliar el termini fins al dia 19 de setembre. I tot i els serveis prestats, gairebé 200 persones han continuat dormint als carrers només a la ciutat de Lleida, i encara es desconeixen dades certes de qui han estat pernoctant als carrers i assentaments il·legals dels diferents municipis de la demarcació. Cal recordar que en tot moment, el sindicat UGT-FICA de les Terres de Lleida ha posat a disposició dels temporers un servei de consulta i assessorament in situ al propi refugi, on s’ha pogut detectar les irregularitats que pateixen els treballadors que venen a Lleida durant la campanya agrària.

Així mateix, la UGT ha formalitzat un total de 10 denúncies davant la Inspecció de Treball de Lleida durant els mesos de juliol i agost per diversos incompliments del Conveni Agropecuari de Catalunya i el Conveni de Recaptació, emmagatzematge, manipulació i venda de fruites i verdures de les comarques de Lleida. Els principals motius que han donat lloc a aquestes denúncies han estat els salaris precaris, per sota del que s’havia fixat en els respectius convenis; l’incompliment dels empresaris de facilitar un allotjament digne als temporers que provenen de municipis de més de 75 quilòmetres de distància; o l’impagament de les hores extraordinàries realitzades. Fins al moment, la Inspecció de Treball no ha adoptat mesures oportunes per a combatre aquestes irregularitats; un fet que fa que alguns empresaris es mantinguin en aquestes pràctiques il·legals i abusives.

És imprescindible que l’equip de Govern de la Paeria comenci a treballar des de ja en la campanya agrària de l’any 2020, per tal de ser capaços d’oferir un pla elaborat i treballat. L’any vinent, la temporada no pot ser una improvisació més, sinó que cal presentar un projecte amb cara i ulls, que reflecteixi la realitat de Lleida i que supleixi les necessitats dels col·lectius més vulnerables.

Abans d’acabar, voldria fer un parell de reflexions que per nosaltres són per pensar-hi de manera serena, però responsable. La primera és que aquest any hem detectat una falta de mà d’obra molt important, sobretot a les centrals de manipulats de fruites. Tot i tenir gent, no disposaven de la documentació en regla i per tant no s’han pogut contractar. És important saber que aquesta mateixa campanya han marxat a treballar a la verema francesa 14.000 persones. Les causes bàsiques per aquesta fugida de mà d’obra són: jornades setmanals de 35 hores, amb la possibilitat de fer hores extraordinàries que poden arribar a incrementar el seu salari entre un 25% i un 50%; i que el preu de l’hora en cap cas és inferior a 10,03 euros (davant els 7,02 euros/hora actualitzat aquesta campanya a Catalunya).

La segona reflexió és que hem encarat la campanya sense tenir la negociació col·lectiva tancada. En el cas de les cambres de fruita és per una interpretació del salari mínim interprofessional, per al qual, finalment, ens vàrem sotmetre a arbitratge i va donar la raó als arguments d’UGT-FICA. En el cas del conveni del camp, que és d’àmbit autonòmic, estem acabant setembre i no hem estat capaços d’arribar pràcticament a cap acord per poder tirar endavant aquest conveni col·lectiu, per tant, hem passat la campanya arrossegant aquesta anomalia. El fet de passar campanyes sense conveni (i no és la primera vegada) suposa un greuge per les persones temporeres que vénen a treballar. I com sempre, són justament les més vulnerables les que en surten més mal parades.

Bona fira a tothom!