Article de Xavier Perelló, secretari general de la UGT-FICA de les Terres de Lleida

Ens trobem novament immersos en la campanya de la recollida de la fruita dolça del 2022. I si ja en vàrem tenir dos de complicades per la pandèmia de la Covid-19, sense la protecció de les vacunes per minorar-les, ara ens toca revertir la gelada de principis d’abril. Una situació que encara agreuja més la problemàtica del camp.

El sector no recorda una gelada tan forta des del 1991, i les pèrdues de la fruita poden arribar fins al 70%. Davant d’aquest panorama és obvi que es necessitaran menys persones, però les campanyes tenen el seu efecte crida, i per tant, ens podem trobar amb la trista realitat de cada estiu: persones treballadores temporeres sense sostre, sense residència i sense feina.

El que persevera és l’actitud de la patronal del camp, que la conformen Unió de pagesos i JARC, la qual continua per enèsima vegada sense tenir tancada la negociació col·lectiva. En aquest sentit, s’han negat a què es publiquin les taules salarials amb el Salari Mínim Interprofessional, que és de compliment obligatori. Una patronal que diu que ja informa els seus associats. Un comportament amb el qual, pel nostre sindicat, ens reitera que es representen a si mateixos i no al sector.

En aquesta línia, cal posar en relleu que davant les nostres queixes ens animen que denunciem a totes les empreses que incompleixin aquest SMI i paradoxalment les mateixes organitzacions es queixen de les inspeccions de treball i ens acusen de criminalitzar el sector. Per tant, seria bo que es posessin d’acord.

Paral·lelament, tenim el sector de la manipulació i emmagatzematge de la fruita, el que coneixem com a càmeres de fruita. La patronal Afrucat ha tancat la negociació col·lectiva abans d’iniciar la campanya, perquè com sempre, l’ha encarat per tenir la màxima pau social.

Si les perspectives de baixa collita es mantenen, és possible que als agricultors els sigui difícil d’aguantar les despeses fixes que tenen, i per tant finalitzada la campanya, no tindran els quilos de fruita per poder manipular. I de retruc podríem tenir un problema afegit amb els i les treballadores. És probable que s’hagin de demanar ajuts a les administracions perquè és imprescindible per l’economia lleidatana i el seu manteniment, així com per tots els sectors associats, com són la fruita, el plàstic, el transport…

Per tant, les administracions hauran de ser sensibles davant aquestes peticions. Però no podem oblidar que aquests ajuts han de revertir a les persones treballadores i garantir un percentatge mínim de plantilla fixa. En cas d’ERTOS han de complementar salaris, sense la pèrdua de les vacances ni pagues extraordinàries.

Tothom sap que les inclemències meteorològiques i les pandèmies són inevitables, però el que no es pot tolerar és la precarietat humana. El que necessita aquest sector és dignificar-lo d’una vegada per totes!