OPINIÓ: ‘El 16 de maig, va haver-hi vaga a l’ensenyament públic?’

Article de Josep Mª Ibañez, secretari del Sector Educació de la UGT-FeSP de les Terres de Lleida

d272c6a7-d836-4204-9f38-65ab283fa8ebBona pregunta! Perquè veient el seguiment d’aquesta i la concentració als Serveis Territorials, no sabria què dir. Però anem a pams. L’altre dia el MHP Quim Torra es queixava de la quantitat de vagues que estava patint el seu govern i ho feia amb un to gemegós. I a mi em va donar per riure. Per què serà senyor president? Doncs perquè, com li han dit des d’altres sectors, el seu govern no fa res, és inactiu.

Al cap d’uns dies també vaig escoltar les declaracions del senyor Ernest Maragall dient que els i les docents érem pilars fonamentals de la societat. Bla,  bla, bla… I té raó. Però del que no va parlar és del pressupost que el seu govern destina a  aquesta educació. Ja fa cursos que estem per sota de la mitjana europea, i així, no es construeix res, ‘senyors’ del govern.

La situació és greu, respecte a l’any 2010 tenim 62.939 alumnes més i només 329 docents més i la despesa per alumne encara està 303 euros per sota del que estava l’any 2010. Aquesta pèrdua de finançament ha comportat una pèrdua en la qualitat del servei, però també en les condicions laborals i morals del professorat. Entre aquestes, el retorn de l’horari lectiu de 18 hores a secundària, 23 a primària i 21 a adults, rebaixar ràtios, no tancar cap grup a la pública, la reducció de 2 hores per als majors de 55 anys, la conversió dels terços en mitges jornades, el retorn del primer estadi als sis anys amb efectes retroactius, la consolidació del personal interí, la retirada del Decret de plantilles, entre d’altres. La recuperació d’aquests mateixos punts ja es va posar damunt de la taula amb la signatura de l’acord del 31 de gener de 2017, quan es va signar la desconvocatòria de la vaga del 9 de febrer. Per tant, no estem demanant res que no estigués signat abans i que havíem de recuperar de manera progressiva. Doncs ni això! El Departament ens ha donat un cop de porta i adéu.

Per altra banda, també vull fer autocrítica al respecte, perquè tot i ser el sindicat més petit a l’ensenyament públic en representació de delegats, creiem que sempre que hi hagi motius per fer una vaga -que n’hi ha!-, s’ha de fer. Ara bé, els sindicats hem de ser prou llestos per saber col·locar-la en el moment clau i amb prou seguiment al darrere. Era ara el moment? Després de diverses convocatòries seguides de vaga i a final de curs? Al final, tinc la sensació que alguns sindicats han volgut treure múscul, però amb un seguiment del 8% a Lleida i sense gairebé cap repercussió als mitjans de comunicació, de què ha servit? Per treure’ns rèdit davant de l’administració!

Necessitem el suport de tots i totes les docents per fer efectives aquestes demandes i, des del meu sindicat, FeSP-UGT Educació de les Terres de Lleida pensem que quan vas a una vaga, que per una altra banda, és l’eina més important que tenim els sindicats, has de tenir molt clar que tindrà seguiment i repercussió, perquè sinó ja ho diu la dita ‘si hay que ir se va, pero ir pa’ na…’.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*