OPINIÓ: ‘Un Primer de Maig especial, però més reivindicatiu que mai’

Article de José Luis Aguilà, secretari general de la UGT-Terres de Lleida

jose-luis-opinioAvui no és un Primer de Maig qualsevol. És per això que vull començar aquest article amb un agraïment i expressant el meu respecte a totes aquelles persones que avui dia continuen al peu del canó. Perfils molt necessaris per combatre aquesta pandèmia: treballadors i treballadores de la sanitat i de les llars de gent gran, personal de seguretat, neteja, distribució i venda de productes d’alimentació, transport públic i de mercaderies, subministrament de llum i aigua… La necessitat fa que sigui imprescindible la seva presència i esforç per fer front a aquest malèfic virus que estem patint. I no ens podem oblidar dels més de 22.000 autònoms que també lluiten diàriament per sobreviure en aquesta batalla.

Ens trobem davant d’una crisi sanitària que ha posat en relleu el paper fonamental i el valor dels serveis públics, tan menyspreats en altres moments anteriors i que en l’actualitat han assumit les seves responsabilitats en un marc de precarietat i mancances, que han patit a conseqüència de polítiques de privatitzacions i retallades pressupostàries.

Però és cert que tot no ha de ser pandèmia en aquest Primer de Maig. Abans que arribés la Covid-19, la desigualtat ja feria la nostra societat; davant d’un creixement del PIB, augmentaven percentualment els beneficis empresarials. A més, la manca d’inversió per modernitzar de manera general les empreses i la clara voluntat de no millorar el model econòmic, accentuava cada cop més la bretxa salarial entre una minoria acaparadora de riqueses i una pobresa cada vegada més famèlica i extensa. Aquests són només alguns de la llarga llista d’exemples a no seguir, per ser motius principals de la precarietat laboral existent.

En aquest Primer de Maig continua vigent, més que mai, la reiterada petició de la UGT de la necessitat d’enfortir totes les estructures de serveis d’atenció a la ciutadania de base pública, per donar a la societat les respostes essencials i eficients en qualsevol moment de dificultat, ja sigui en una pandèmia com la que estem vivint o en situacions de normalitat quotidiana. També reclamem la derogació de la reforma laboral per acabar amb la precarització. Ens queda encara molt a fer: hem de donar protagonisme en primer lloc a les persones; cal reorientar l’economia; cal ampliar la renda garantida ciutadana perquè arribi a totes les persones que la necessiten; és urgent protegir les dones que es troben en risc per una situació de violència masclista.

Aquest Primer de Maig serà diferent, és cert, no hi haurà manifestacions al carrer, però la reivindicació sindical està més present que mai. Salut, treball i justícia social!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*