OPINIÓ: ‘Un nou curs que comença…’

Article de Josep Mª Ibáñez, secretari del Sector UGT-FeSP Educació

Com ja ha dit el Departament d’Ensenyament, és cert que el curs comença amb més alumnes i més mestres, una gran notícia que ens alegra però que no sorprèn a ningú perquè, precisament, és això el que vol la societat que la natalitat vagi “in crescendo”. Aquest fet, el Departament sempre ho emmarca dins del triomfalisme, i encara no sé per què quan els temes més urgents són uns altres, i és aquí on el Departament podria treure pit i dir-nos, d’una vegada, que ja els té resolts o, com a mínim, que hi està treballant.

Per això vull enumerar una sèrie de temes, a mode de recordatori, perquè el Departament vegi quins són els veritables problemes de la comunitat educativa que s’arrosseguen ja fa uns anys:

Comptem amb un nombre d’interins descomunal, més del 30%, quan hauria de ser del 8% de la plantilla i si, a més a més, li sumem la precarietat laboral a la qual estan sotmesos com per exemple amb la contractació per terços de jornada, la lluita per les places de perfil o per les places amb entrevista que deixen en evidència cap a on està anant la funció pública a Catalunya.

La incorporació de persones sense la titulació requerida per a cobrir places vacants del proper curs 18/19, així com la promoció provisional de mestres a secundària s’ha fet d’una manera improvisada sense haver realitzat una prospecció ni del nombre de centres que traurien la plaça ni de quants tenien els requisits esmentats. La situació en res s’assembla a la dels anys 90 quan s’implanta l’ESO i els cursos de 7è i 8è d’EGB es traspassaren a 1r i 2n d’ESO juntament amb personal docent de primària. Si ens haguessin consultat hauríem aportat les nostres idees: convocatòria de més places d’oposició, habilitació de personal de secundària que actualment té poc moviment en la borsa de la seva especialitat i que estan disponibles, la incorporació d’assignatures de didàctica a les carreres universitàries de grau perquè quan s’acabin els estudis ja es tingui la formació requerida i així evitar el preu d’un màster inassumible.

Quant a les beques, s’incrementen els casos de les famílies amb necessitats i el Departament encara no ha donat resposta.
Quant a les escoles bressol, continuen sent els recursos dels ajuntaments i el de les famílies els que aguanten aquest sistema.

Quant a la formació professional, encara no tenim respostes a les necessitats reals del país, no coneixem línies estratègiques, ni plans, ni nous projectes.

Quant a les retallades, és veritat que ha augmentat la contractació, gràcies als acords presos després de la desconvocatòria de la vaga del 9F, però, de moment, no es veu la reversió de les retallades dutes a terme en els darrers anys. Mentre a altres comunitats autònomes ja han recuperat totes les pagues extres retallades durant la crisi, aquí no sabem encara si cobrarem el 10% de la del 2013 aquest desembre, mentre als docents d’altres comunitats autònomes ja se’ls hi ha aplicat l’increment en els seus sous entre l’1’5 i l’1’95 amb efectes retroactius des de l’1 de gener, aquí continuem esperant…, igual que continuem esperant el retorn del 100% de les nostres baixes i el retorn de les dues hores lectives als docents majors de 55 anys. L’excusa de la crisi ja no se la creu ningú.

Continuem sense programes d’inclusió i d’equitat que havien fomentat la igualtat d’oportunitats educatives. Continuem amb les mancances d’infraestructures i d’adequació als centres educatius, amb més de mil barracons a Catalunya, un alt percentatge de centres a Lleida han obert les seves portes en els mateixos barracons que les havien tancat, així com la saturació a les aules de l’ESO. Continuem sense el decret, llargament anunciat, que hauria de reforçar les dotacions de professionals de suport a l’alumnat amb NEE (Necessitats Educatives Especials).

Què dir de les escoles rurals, signe identitari de la nostra província, moltes estan sota mínims, tant d’alumnes com de mestres, i el Departament no està fent res per protegir-les.

Els nostres centres d’Educació d’Adults també han patit retallades, sobretot als cursos de Formació Instrumental i GES. On s’haurà de treure un adult ara el títol de l’ESO si vol continuar estudiant? Si no tindrà ni aula, ni professor/a…

L’últim amb què ens hem trobat els sindicats han estat les entrevistes que havien de fer alguns centres per ocupar places de difícil cobertura, en alguns casos aquestes entrevistes no s’han arribat a fer i en alguns altres els resultats no han sortit publicats. Un fet que ja hem advertit més d’un cop, de dos i de tres al Departament que passaria xocant frontalment amb l’Estatut bàsic de l’empleat públic quan parla de l’aplicació dels principis d’igualtat, mèrit, capacitat, així com el de transparència.

En fi, com es pot comprovar, dins d’aquest marc triomfalista amb què el Departament anuncia l’inici d’aquest curs, sorgeix una realitat que ho deixa tot en entredit. Està clar que algunes coses no s’estan fent bé, i entre tots, Departament, comunitat educativa, sindicats… hauríem de treballar junts per revertir-ho, perquè si no és així…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>