La crisi actual ha posat en evidència que amb el nostre sistema de protecció social no n’hi ha prou. Moltes persones s’han quedat excloses. Gairebé 13 milions es troben en risc de pobresa o exclusió. D’aquestes, 3 milions pateixen pobresa severa (especialment greu és la taxa de pobresa infantil, 26’7%, 2’1 milions de nins i nines). Ha augmentat el nombre de llars amb tots els seus membres en atur, s’ha disparat l’atur juvenil, el de majors de 45 anys i el nombre de desocupats de llarga durada.
Cada vegada hi ha més desocupats sense cobertura (només compten amb prestació per atur 4 de cada 10 aturats, segons l’EPA) però, a més a més, la precarietat ha arribat a les prestacions, cada vegada amb menor taxa de cobertura.
Els actuals instruments de protecció social no aconsegueixen protegir totes les persones que es troben en situació de necessitat. Així, les rendes mínimes d’inserció reflecteixen una taxa de cobertura del 5,48%.
CCOO i UGT hem presentat una Iniciativa Legislativa Popular per establir una prestació d’ingressos mínims. Seria l’última xarxa de protecció sociolaboral per a les famílies treballadores del nostre país.
ÉS DE LLEI, RESCATAR LES PERSONES, COMBATRE LA DESIGUALTAT
ÉS UNA EXIGÈNCIA SOCIAL, CÍVICA I DEMOCRÀTICA protegir les persones amb escassa o sense cap cobertura social pública.
A qui ajudaria aquesta prestació d’ingressos mínims?
A prop de 2,1 milions de persones. Persones que podent i volent treballar no poden fer- ho i a qui els actuals instruments de protecció no donen resposta i manquen, per tant, de recursos per viure.
En quant s’estableix la quantia i quin temps dura?
El 80% de l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM). Així, l’any 2015 seria de
426 euros mensuals (ja que l’IPREM se situa en 532,51 euros mensuals).
Duraria mentre es mantinguin les condicions que donen accés a la prestació.
És incompatible amb altres rendes?
És incompatible amb les prestacions tant contributives com no contributives del sistema de Seguretat Social, però sí que és compatible amb la resta de rendes, sempre que siguin inferiors en còmput anual, al 75% del Salari Mínim Interprofessional (sense pagues ex- traordinàries).
Com es finançaria aquesta prestació?
Aquesta renda es configuraria com un dret subjectiu, per la qual cosa formaria part del nivell no contributiu de la Seguretat Social. El finançament hauria de garantir-se via impos- tos a través dels Pressupostos Generals de l’Estat (dependria, per tant, de l’Administració General de l’Estat i no substitueix les ajudes de les comunitats autònomes). El pressupost anual necessari serien uns 11.000 milions, l’1% del PIB.
UGT i CCOO consideren que és de llei rescatar les persones i combatre la desigualtat. Signa perquè el Congrés legisli la prestació d’ingressos mínims per a 2 milions de persones.