Article de José Luis Aguilà, secretari general de la UGT-Terres de Lleida

Ens trobem davant d’un nou Primer de Maig, una jornada festiva i reivindicativa en la qual tornarem a sortir al carrer i recuperarem, després de tres anys, la tradicional manifestació del Dia Internacional del Treballador. I ho farem tornant a mostrar els nostres somriures i amb la cara descoberta. I tot i que no sabem quant durarà, sí en dona un respir d’aquests més de dos anys durs de pandèmia, durant els quals s’han posat en relleu la feblesa d’algunes estructures de la societat que pensàvem que eren fortes.

Mesos en els quals com a sindicat hem estat al peu del canó. Portem molts mesos de batalla constant, de repetides mobilitzacions i d’una lluita molt important per modificar la reforma laboral. La situació és difícil, en som conscients, però la vida continua i el motor de l’economia ha de continuar rodant.

En aquests moments, a més dels ERTE, els ERO i la situació de crisi que viuen moltes empreses, se sumen altres factors com l’augment de la factura de la llum, el gas, els carburants… i no ens podem oblidar de la cistella de la compra. Més del 80% dels productes han augmentat el seu preu, i segons l’OCU, la cistella de la compra costarà 500 euros més a l’any. Cada dia és més un privilegi que una necessitat anar a fer la compra setmanal.

I mentre tot augmenta, els salaris continuen igual. Per això és tan important desenvolupar una negociació col·lectiva que freni la dinàmica de pèrdua de poder adquisitiu dels salaris, per evitar que es generi un polvorí social i que es posi en risc la recuperació econòmica.

La mitjana de pujada salarial dels contractes laborals se situa en poc més d’un 2%. Tot i que la nosaltres ja des de principis d’any ens vam marcar un objectiu clar: no signar cap conveni per sota del 5%, una mesura que la patronal vol evitar, al·legant que les empreses no poden afrontar aquestes demandes. Però diguin el que diguin, és imprescindible garantir el poder adquisitiu de les llars, especialment d’aquelles persones amb menys recursos.

Necessitem situar Lleida al mapa. La ciutadania treballadora de la nostra demarcació no es mereix el tracte que se’ls hi està donant des dels despatxos que no coneixen la realitat lleidatana. Som una terra acostumada a l’adversitat, acostumada a treballar, molt dependent de la climatologia, un aspecte que mai ens ha doblegat per continuar endavant. Estem acostumats a aixecar-nos cada dia i lluitar per seguir endavant, però durant aquest temps hem après que defensant la nostra idiosincràsia i els nostres propis interessos poder seguir endavant.

Lleida també és terra d’acollida, però per seguir acollint a aquestes persones hem de crear ocupació i donar-los unes garanties, que els permetin desenvolupar un futur millor aquí a casa nostra.

I amb les situacions actuals cada dia és més complicat. Els joves, i no tan joves, es veuen obligats a treballar per pagar un “piso con derecho a cocina”, en veure’s incapaços de pagar un lloguer i tenir un espai on viure i gaudir de la seva llibertat. Avui dia, disposar d’un pis és un privilegi, i hauria de ser un dret.

Tampoc ens podem oblidar de les dones, un col·lectiu sempre castigat laboralment parlant. És per això, que continuem reclamant els plans d’igualtat a les empreses. Però la situació no millora: de 400 empreses lleidatanes que haurien de tenir plans d’igualtat a Lleida, aprovats, només catorze ho compleixen.

I dins d’aquest context que ens trobem, la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, no està posant les coses fàcils. I necessitem tarannà i talent per sortir airosos d’aquest conflicte. La guerra ens ha posat ara en un altre punt de sortida. I res no serà igual. El conflicte Rússia-Ucraïna ha posat en qüestió els fonaments de la Unió Europea i la classe treballadora serà qui surti perjudicada de tota aquesta situació.

És per això que us necessitem a tots al carrer. Aquest Primer de Maig hem d’alçar la veu i que se’ns escolti, ja que mentre hi hagi treballadors que siguin pobres o que perdin la salut a la feina; mentre es mantingui aquesta important crisi de preus; i continuï existint la temporalitat, l’estacionalitat i la precarietat laboral que caracteritza els llocs de treball lleidatans, hem de continuar sortint al carrer i reivindicar els nostres drets.

Visca la classe treballadora!

Visca el Primer de Maig!

Visca la UGT-Terres de Lleida!