Un dia a l’any, el 25, se organitzen els actes per a l’eliminació de la violència envers les dones. Nosaltres, però, des de la Xasi-UGT volem anar insistint, reivindicant i, sobretot, treballant per a la plena eradicació d’aquesta xacra.
Aquest any, des de la XASI-UGT de Lleida hem volgut posar el focus en aquell tipus de violència de gènere que podem anomenar de “lletra petita”. Òbviament, tots els organismes i institucions i, en general, tota la societat, reproven les accions més brutals i evidents de violència de gènere, però qui parla de la violència de gènere que nosaltres hem anomenat de “lletra petita”? És a dir, aquella que passa desapercebuda perquè és més subtil, però a la qual des de la XASI-UGT ens hem adonat que no es presta l’atenció necessària, tot i que és la base de l’existència de la violència de gènere en la seva realitat més cruenta.
Per il·lustrar el que intentem explicar, partirem d’exemples:
- Exemple en l’àmbit de la llar: “És un gran marit, perquè l’ajuda en tot”, com si aquest tot, que es refereix a les tasques domèstiques, fos patrimoni de la dona.
- Exemple en la publicitat: un anunci d’aquest 2015 d’una coneguda franquícia d’òptica deia “Tingues la increïble sensació d’estrenar totes les vegades que vulguis”, mentre un home entrava en un establiment ple de dones. Es donava a entendre que pots estrenar ulleres i dones totes les vegades que vulguis.
I així podríem continuar amb infinitat d’exemples. Però el més important és adonar-nos que encara hi ha una part de la societat que ignora la violència de gènere invisible i manté la humiliació, la dependència emocional, el menyspreu verbal, etc. En definitiva, continua dotant la dona d’un rol específic dins de la societat.
Arribats a aquest punt, esperem haver contribuït des de la XASI-UGT de Lleida a donar a conèixer aquesta violència desapercebuda, invisible, que en realitat s’anomena “micromasclisme”, que Luis Bonino va definir l’any 1999 com a: “…actituds de dominació suau o de baixíssima intensitat, formes i maneres larvades i negades d’abús i imposició en la vida quotidiana. Són, específicament, hàbils arts de domini, comportaments subtils o insidiosos, reiteratius i gairebé invisibles que els homes executen permanentment. Són de tipus micro —adoptant un terme de Foucault—, d’ordre capil·lar, gairebé imperceptibles, situats als límits de l’evidència.”
Qualsevol lector segurament pot afegir exemples de micromasclisme, motiu pel qual la XASI-UGT continua donant suport a qualsevol acció que ens faci millorar com a societat i que permeti eradicar el que encara al 2015 és un dels nostres fracassos col·lectius: l’existència de la violència de gènere.
LLEGEIX EL MANIFEST CONJUNT EN AQUEST DIA 25N2015_Manifest conjunt