Aquest 1 de Maig, els sindicats convoquem els treballadors i les treballadores a sortir al carrer sota el lema “Ara ens toca a nosaltres!”, perquè ara ens toca a la classe treballadora recuperar els drets que ens han estat escapçant i laminant des del començament de la crisi.
Un Primer de Maig que es configura com la confluència de moltes lluites. Sumem la lluita per la igualtat, la lluita per una millor ocupació, la lluita per uns salaris més alts i la lluita per unes pensions dignes. Aquestes quatre reivindicacions són els elements fonamentals sobre els que s’ha aguditzat la crisi que patim i que no permeten a la ciutadania el benefici de la suposada recuperació de l’economia, que no reverteix sobre una societat cada vegada més empobrida.
Les importants conseqüències de la bretxa salarial que pateixen les dones, la UGT les denunciem des de l’any 2000, per això el sindicat l’emplacem com un element estratègic en l’àmbit de la negociació col·lectiva. Després de la mobilització històrica del 8 de Març, ens trobem ara mateix que aquesta reivindicació ha quedat silenciada, per això la situem com a element clau aquest Primer de Maig, exigim el canvi de lleis que han de traduir-se en una igualtat real.
Si no es recupera el poder adquisitiu dels salaris i unes condicions de treball dignes, espoliades amb les dues últimes reformes laborals, especialment la del 2012, no podem parlar en cap cas de recuperació econòmica. Aquí, els acords interprofessionals i la concertació social són punts estratègics per enfocar la negociació col·lectiva per fer possible la recuperació de la dignitat salarial i contractual. Aquesta crisi econòmica no pot ser que només la paguem els treballadors i les treballadores, els pensionistes, la societat en general, i que a la contra se’n beneficiïn els de sempre, el sector financer i les rendes del capital.
No és nou l’atac sobre el sistema públic de pensions, fa anys que denunciem la deriva del sistema amb la pèrdua de poder adquisitiu de les pensions i el desmantellament perpetrat pel Govern Central a favor de la banca i del poder econòmic. Exigim una revaloració de les pensions que garanteixi la suficiència econòmica i el poder adquisitiu de les pensions, i denunciem l’increment del 0,25%, que representa un robatori als pensionistes que els empobreix cada dia més, pensionistes que acaben sent el puntal econòmic de moltes llars d’aquest país. I tinguem-ho clar, el problema de les pensions no és la demografia, hi ha ara més treballadors i treballadores afiliats a la Seguretat Social que l’any 2007. Aquí és on relliguen les quatre reivindicacions per què sortirem al carrer aquest Primer de Maig, sense uns sous i unes condicions laborals dignes, sense unes cotitzacions dignes que no discriminin per una mateixa feina les dones, no tindrem una societat justa i es condemnarà a la pobresa la societat futura amb unes pensions de misèria.
Calen més motius per fer sentir la nostra veu aquest 1 de Maig? Les polítiques regressives que continuem patint requereixen una resposta contundent al carrer. Si no lluitem pels nostres drets, ningú no ho farà per nosaltres.
Article de Joan Llort Vallès, secretari general de la UGT de les Comarques de Tarragona, publicat al Diari de Tarragona (30/04/2018)