La UGT al costat dels estibadors

foto-joan-llort_2016

Des de l’11 de desembre de 2014, que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es va pronunciar contra el sistema d’estiba espanyol, han passat més de dos anys, durant els quals el Govern ha anat manifestant reiteradament als sindicats la seva intenció de pactar una reforma que, complint amb el que dictaminava el dret comunitari, mantingués la pau social als ports. La imposició, via decret, de la reforma del sector de l’estiba ha confirmat el que ja es temia, la nul·la voluntat de consens i el seu menyspreu als principis democràtics més elementals.

Ens trobem davant d’un decret que va molt més enllà de les condicions que estableix la sentència europea. El Ministeri de Foment aprofita per iniciar una desregulació salvatge que comportarà índexs alts de precarietat i inseguretat, amb uns beneficiaris evidents: les empreses de treball temporal i multiserveis.

Per això, manifestem la nostra absoluta disconformitat amb la interpretació que l’organisme públic Ports de l’Estat fa de la sentència de Luxemburg, per la vulneració que suposa dels drets dels treballadors i treballadores del sector. Aquesta circumstància, com el propi organisme ha manifestat quan ha taxat les possibles indemnitzacions, comportarà un nombre molt important d’acomiadaments al sector.

La pretesa liberalització del sector, tenint en compte la legislació laboral vigent, després de la reforma laboral, no és més que una desregulació i restricció dels drets laborals. La sentència europea obliga a canviar una regulació que afecta directament les relacions laborals entre treballadors i empreses. Però, a més d’aquests actors en una negociació laboral clàssica, en aquesta ocasió també hi ha de jugar un paper important el Govern. Per això, hem demanat reiteradament que a la mesa de negociació hi sigui el Ministeri de Foment i s’arribi a un acord.

La sentència es pot complir de moltes altres maneres que no siguin les plantejades pel Govern, que no facilitin l’acomiadament de les plantilles actuals per a ser substituïdes per personal que cobri sous inferiors.

És significatiu que les empreses estibadores, que en els darrers temps han incrementat la plantilla de personal portuari, ara manifestin que sobren treballadors als ports on n’han incorporat. I, més, tenint en compte que les indemnitzacions no els costaran ni un euro, perquè tal com ha manifestat Ports de l’Estat, la intenció és que es paguin amb diner públic, que surtin de les arques de les Autoritats Portuàries. En aquests organismes els treballadors i treballadores pateixen retallades des de l’any 2010, malgrat que els beneficis anuals, en els pitjors anys de la crisi, han estat de més de 200 milions d’euros, amb xifres d’inversió per exercici que sobrepassen els 400 milions d’euros. En aquests darrers anys, els avantatges que el Govern de l’Estat ha atorgat als empresaris que operen als ports han estat molt significatius; de forma inversament proporcional, els treballadors i treballadores dels ports han anat perdent drets.

La UGT pensem que trencar la via de la negociació i optar per la de la imposició via decret no es correspon amb el que s’espera d’una societat democràtica; aprofitar una sentència europea per desregular un sector, tampoc.

 Joan Llort Vallès, secretari general de la UGT de Tarragona (Publicat al Diari de Tarragona 17/03/17)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*