L’atur segueix pujant a la demarcació.

Dades destacades:

• Aquest octubre l’atur puja per quart mes consecutiu a Catalunya, amb 644 persones més estan en situació d’atur, situant la xifra total en 387.267 persones. L’increment intermensual ha estat d’un 3,93%, tot i que la reducció interanual ha estat d’un 1% (-3.930 persones).
•  A l’Estat espanyol, també creix l’atur en 97.948 persones (+3,18%) respecte al mes anterior, amb 3.177.659 persones en situació de desocupació. Interanualment es redueix en 77.044 persones (-2,37%).
•  L’atur creix a totes les províncies: a  Barcelona, amb 6.476 persones més desocupades (+2,34%), a Girona, +2.982 persones (+8,82%), a Lleida, +2.025 persones (+11,03%), i a Tarragona, amb 3.161 persones més en situació d’atur (+7,32%). Interanualment l’atur ha disminuït a totes les províncies.

 Dades destacades de Tarragona:

•  L’atur s’ha incrementat en 1424 homes  i 1737 dones.
•  Torna a créixer l’atur juvenil, en aquest cas en 604 persones.
•  L’atur s’incrementa a tots els sectors a excepció de la construcció, on es redueix en 123 persones. Així, aquest mes l’atur creix fonamentalment als serveis, amb 2.711 persones més, a l’agricultura (+283 persones), a la indústria (+200 persones) i entre les persones sense ocupació anterior (+90 persones).

 Valoració i propostes de la UGT de Catalunya

 El mes d’octubre, com ja és habitual, l’atur puja a Catalunya, situant-nos davant del quart mes consecutiu d’increments, després d’un estiu nefast, i amb la finalització de la temporada turística que agreuja encara més la pèrdua d’ocupació. Alertem que aquest fet (augment de l’atur de juliol a l’octubre) es produeix per primera vegada des de l’any 2009.

 Aquest mes Catalunya ha estat la segona comunitat autònoma on més s’ha incrementat l’atur per darrera d’Andalusia i, juntament amb l’octubre del 2017 (quan l’atur va créixer en 14.698 persones), és el de major increment des de l’any 2008, quan l’augment va ser de 23.784 persones.

 Ens preocupa de manera especial l’increment de l’atur entre les persones majors de 45 anys, que puja per tercer mes consecutiu i representen més del 53% del total de l’atur, i l’augment significatiu de l’atur entre les persones estrangeres, que representen una cinquena part del total de l’atur. I alertem sobre la situació de les persones més joves, on creix l’atur també per tercer mes consecutiu, però també interanualment.

 Intermensualment creix la cotització a la seguretat social i la contractació, però se signen menys contractes que ara fa un any, i baixa també el pes de la contractació indefinida sobre la total.

 Novament la contractació d’aquest mes es imminentment temporal, bàsicament en el sector serveis i la construcció que juntes suposen el 93,96% del total de la contractació.

 En aquest sentit, no podem perdre de vista la precarietat dels llocs de treball que es creen: temporals, amb jornades parcials, salaris baixos i pitjors condicions laborals que abans de l’inici de la crisi.

 Alertem també sobre de les persones que es troben sense feina: aquest mes el percentatge de persones en situació d’atur registrades a les Oficines de Treball que no reben prestacions arriba gairebé al 40%, i el 66,48% té uns ingressos inferiors a 426 euros o no cobren res.

 Finalment, recordem que continuem molt lluny de les dades d’abans de l’inici de la crisi: seguim amb més persones en situació d’atur, més atur juvenil, més temporalitat i menys protecció social.

 Davant tot això la UGT de Catalunya continua reclamant:

•  La derogació de les reformes laborals, que segueixen precaritzant el nostre mercat de treball, sense que els beneficis empresarials de la “recuperació econòmica” reverteixen en les persones treballadores, que cada vegada són més pobres.
•  La posada en marxa de mesures actives urgents per a la creació d’ocupació estable i de qualitat, més enllà de l’ocupació precària, temporal, de curta durada i baixos salaris que s’està generant en l’actualitat, amb una aposta ferma per una política industrial basada en la innovació, la formació i el coneixement, capaç de desenvolupar activitats econòmiques més estables, amb més valor afegit.
•  Establir la contractació indefinida i la jornada completa com a model general de la contractació laboral. Definir de manera clara què és contractació temporal, quan es pot utilitzar i quan no, i articular un sistema de sancions dissuasiu per tal d’evitar l’ús abusiu i fraudulent de la contractació temporal.
•  L’inici del debat al voltant de la reducció de la jornada laboral fins a les 32 hores, com a eina de crear més ocupació i facilitar la conciliació de la vida laboral, personal, familiar i fomentar la coresponsabilitat.
•  Millorar la capacitat adquisitiva de les persones treballadores amb l’establiment d’uns salaris dignes, augmentant l’SMI per complir amb la Carta Social Europea, arribant al 60% del salari mitjà (al voltant dels 1.100 euros a Catalunya). Així com traslladar a la negociació col·lectiva dels acords assolits al AENC i l’AIC: cap conveni col·lectiu per sota dels 14.000 euros anuals.
•  Establir unes polítiques actives d’ocupació públiques de qualitat, que esdevinguin serveis permanents en el temps i no vinculades a convocatòries, i un servei públic d’ocupació amb més recursos humans i econòmics.
•  Impulsar una reforma global, integrada i consensuada de la protecció assistencial per desocupació, dotant-la de major estabilitat, més cobertura i més intensitat protectora, amb l’objectiu de garantir la protecció de les persones que perden la feina, i accelerar el recorregut de la Renda Garantida de Ciutadania.