Amb el debat de les pensions, hi ha qui ens vol fer oblidar que són un dret que tenim les persones avalat per l’art. 50 de la Constitució espanyola, a la que ara tant apel·len alguns.

Des que es va constituir el Pacte de Toledo com a lloc de consens suposadament destinat a defensar les pensions, les pensions públiques només han tingut retallades. Les últimes, les reformes de les pensions del 2011 del govern Zapatero i les del 2013 del govern Rajoy, trencant el marc dels acords adoptats des del 1995 al Pacte de Toledo. Decisions polítiques que ignoren la cohesió social i el benestar de les persones, posant en risc l’existència de pensions públiques.

Tenim el problema del poder polític. Governants elegits pel poble que carreguen la seva mala gestió del diner públic a la societat, beneficiant els poders fàctics i econòmics.

Per fer memòria, no tots els superàvits de la Seguretat Social dels últims 40 anys van anar al Fons de Reserva de la Seguretat Social, hi ha un deute històric per part de les finances de l’Estat a la Tresoreria de la Seguretat Social que supera el mig bilió d’euros que van ser destinats a diverses despeses que no tenen res a veure amb la Seguretat Social.

Va ser l’any 2000 que el govern Zapatero va activar el Fons de Reserva de la Seguretat Social ingressant els excedents dels ingressos de les prestacions contributives fins arribar als 66.800 milions d’euros de superàvit el 2011. Des d’aleshores el govern del PP ha anat buidant el Fons de Pensions i ha rebentat el sistema públic de pensions, saltant-se l’art. 50 de la Constitució espanyola.

El veritable problema és que totes les reformes que s’han anat fent les últimes dècades han tingut com a objectiu reduir la despesa i no incrementar els ingressos.

No podem permetre obrir falsos debats amb models privats de pensions, una porta oberta fa més de 30 anys, que comporta un important flux de diners públics destinats a generoses deduccions fiscals i que només beneficia la banca.

S’han de revisar tots els capítols de deduccions en les quotes de la Seguretat Social, subvencions vinculades en matèria de promoció del treball, que, com es demostra amb el temps, no tenen cap efecte en l’estabilitat en l’ocupació, parlem de les tarifes planes, incentius a la contractació, etc. que es paguen de les cotitzacions. La UGT demanem eliminar progressivament els topalls de cotització vigent pels salaris més alts, seria bo des del punt de vista distributiu i, a més, produiria un important augment d’ingressos.

El sistema públic de pensions no està en fallida, el gran fracàs del PP és el treball i sense treball els ingressos per les pensions baixen en picat, aquí rau el principal problema que s’ha d’afrontar i solucionar. L’única manera de tenir una pensió és tenir treball, un treball estable amb un salari digne que permeti generar el dret a la pensió.

Només aconseguirem un viratge en les polítiques de treball i pensions si la ciutadania ho lluitem, els salaris d’avui són les pensions de demà.

La UGT ens mobilitzarem el 17 de març amb les persones jubilades i pensionistes, amb els treballadors i treballadores, a les places i carrers, perquè no permetrem que el govern del PP destrueixi el sistema públic de pensions que hem aixecat la classe treballadora amb el nostre esforç.

Article de Joan Llort Vallès, secretari general UGT Comarques de Tarragona, publicat al Diari de Tarragona (16/03/18).