Després de moltes hores de tenses negociacions amb la direcció de l’empresa, amb l’horitzó de quinze dies d’aturades parcials i totals, i en un últim esforç d’acostament entre les parts, la majoria de forces sindicals vam aconseguir arribar a un acord que millorava en gran mesura els dos anteriors.
Les millores socials i dineràries d’aquesta última proposta són substancials i signifiquen un avenç incontestable respecte d’anteriors convenis. Si voleu saber-ne els detalls, adreceu-vos als vostres respectius sindicats i us en donaran tota mena d’explicacions. Finalment en podreu corroborar la validesa en una assemblea interna.
Tot i que aquest acord està avalat per la majoria dels sindicats amb representació a l’empresa, en un esforç d’unitat digne de la magnitud de la tasca que teníem encomanada, la minoria que en va restar voluntàriament al marge de seguida que ha constatat l’èxit de les negociacions ha engegat la maquinària de la demagògia.
Deliberadament han començat a escampar tota mena de difamacions que hem pogut sentir a les cotxeres: hem pogut escoltar que ens havien robat els diners per renovar el CAP; que ja no podríem disposar de la bestreta de 3.000 euros de manera gratuïta; que lluny de guanyar diners en perdríem, i tot d’afirmacions esbiaixades i inexactes (per dir-ho finament) per tal d’intoxicar l’opinió dels treballadors de TB. Això, és clar, per no parlar dels insults, les imprecacions, les imatges procaces via whatsapp, etc. de què hem estat objecte tots aquells que, en el lliure exercici de la nostra llibertat, defensem la validesa de l’acord aconseguit.
En aquest context intoxicat – quasi violent, diríem- creiem que la manera més enraonada i tranquil·la de prendre una decisió prenent com a referència l’interès general és en el si de les seus sindicals, on podrem assessorar-nos serenament sobre les virtuts i els límits de l’actual acord. D’aquesta manera podrem defugir l’acarnissament irracional, vinculat a interessos polítics partidistes, d’aquells que s’han professionalitzat en el conflicte.