1- Pacte d’Estat per al desenvolupament de la Llei Integral contra la Violència de Gènere dotant-la dels professionals i recursos necessaris per a la seva efectiva aplicació en tots i cadascun dels àmbits de les diferents administracions públiques.

2- Adopció de mesures de coordinació institucional i recuperació competencial a favor de les entitats locals, implicant a les Unitats d’Igualtat de totes les Subdelegacions de Govern en la coordinació de policies, jutges, fiscals, l’advocacia d’ofici, així com al personal sanitari, dels jutjats, policia (estatal, autonòmica i local), serveis socials, oficines d’atenció a les víctimes…

3- Dotació de competències i pressupost a les administracions locals que són les més pròximes a la ciutadania, i per tant capaços de desenvolupar amb eficàcia les tasques de detecció dels casos de violència.

4- Establiment de programes d’avaluació, ajust i correcció de les polítiques publiques de protecció a la víctima i els seus protocols de funcionament implementant protocols d’investigació amb l’objectiu de detectar i avaluar que ha fallat quan hi ha víctimes després de la denúncia.

5- Verificar la garantia pressupostària de les polítiques de protecció contra la violència de gènere recuperant el 26% del pressupost, destinat a les polítiques de tractament Integral de Violència de Gènere i el 75% Polítiques d’Igualtat

6- Reforç de les polítiques de sensibilització al marc educatiu, jurídic, sanitari, social i cultural que impliquin tant a professionals com a la ciutadania en general.

7- Desenvolupament de programes específics per a aquelles dones que per la seva situació poden viure situacions de més vulnerabilitat, en aquest context, la FeSP exigeix eliminar totes les traves existents per a les dones migrants en situació irregular, perquè puguin accedir al sistema sanitari i a les mesures d’atenció integral i protecció efectiva contra la violència de gènere.

8– Desenvolupament de la Llei d’Infància i Adolescència de 2015 que reconeix a les i els menors com a víctimes directes de violència gènere, dotant-la de programes d’atenció, i recuperació psicosocial i educativa dels menors. Dotant d’efectiva eficàcia a aquelles accions de protecció davant l’agressor (modificació del règim de custòdia, visites i punts de trobada) que es van incorporar al nostre ordenament a través de la Llei 27/2003, reguladora de l’ordre de protecció de les víctimes de la Violència Domèstica (Art. 7).

9- Derogació legislativa de la LOMCE. I desenvolupament de les mesures educatives de Llei per a la Igualtat efectiva entre Dones i Homes 2007 i la Llei Integral de Violència de Gènere de 2004, que assenyalen la inclusió de l’educació afectiu sexual i l’educació en igualtat en tots els nivells de l’ensenyament obligatori i la formació inicial i contínua del professorat.

10- Desenvolupament de protocols coordinats d’actuació en tots els nivells educatius per actuar davant de situacions de violència de gènere entre iguals o en el marc familiar.

11- La derogació de la Llei de Reforma Laboral ja que repercuteix de manera negativa en la necessària autonomia econòmica de la dona que requereix una mínima solvència inicial per poder fer front a la violència de gènere.

12- Inclusió en el temari per a l’ingrés a la  Funció Pública, de matèries específiques per a la formació en igualtat i prevenció de la violència de gènere

13- Formació inicial i contínua per a tot el personal implicat en l’atenció de les dones i els menors que puguin estar exposats o hagin viscut situacions de violència de gènere.

14- Desenvolupament des de les administracions públiques, de programes interdisciplinaris d’atenció integral cap a les dones que hagin patit violència de gènere i les seves filles i fills, per tal de proporcionar recursos adequats tant econòmics, educatius, socials, psicològics i laborals que aconsegueixin la seva recuperació vital i autonomia personal.

15- Introduir en el marc de la negociació col·lectiva garanties de protecció laboral per a les víctimes de violència de gènere (com ara: suport psicològic, mèdic i jurídic especialitzat), facilitar permisos retribuïts que evitin qualsevol tipus de minva econòmica i activar mesures d’auto organització, que minimitzin el perjudici en la situació laboral de la dona o en els seus legítims drets de promoció professional.

16- Ampliar les mesures dels protocols d’actuació i mesures de protecció específiques dels drets laborals per a les treballadores víctimes de violència de gènere, (bestretes en nòmina, acció social preferent en favor de les víctimes i dels menors al seu càrrec, afavoriment de permisos per a l’assistència a teràpies, etc.,)

17- Reforçar la difusió de mesures i drets en matèria d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes i contra la violència de gènere, mitjançant la formació i sensibilització a les i els negociadors de convenis col·lectius, responsables sindicals i treballadores i treballadors en el seu conjunt per assegurar la garantia, i possible millora mitjançant la negociació col·lectiva, dels drets laborals i socials legalment reconeguts a les treballadores víctimes de violència de gènere.

18- Polítiques de comunicació en mitjans amb el compromís dels mitjans de comunicació a fi de procurar un tractament adequat de les diferents violències masclistes, visibilitzant-les, evitant el sensacionalisme morbós en el seu tractament i utilitzant un llenguatge i unes imatges no sexistes.

19- Garantir mesures per a aquelles víctimes de violència de gènere que no hagin denunciat (Per desenvolupar)

20- Compliment dels compromisos internacionals desenvolupant el Conveni d’Istanbul que obliga a ampliar la Llei de Violència de Gènere a altres formes de violència perpetrades contra les dones pel sol fet de ser-ho.

És una obligació internacional l’observança d’altres formes de violència per raó de gènere com la violència sexual, la mutilació genital femenina o el matrimoni forçós i és també responsabilitat de l’Estat donar una resposta des dels ordenaments jurídics nacionals.