L’1 de maig fa 125 anys

Com bé sabeu, l’historia de l’1 de maig, el Els martirs de ChicagoDia Internacional del Treball, es remunta a l’any 1886 a “Chicago”. Eren temps convulsos, temps de reivindicacions i llavors el Dret al treball, la seguretat o la defensa i representació sindical eren percebuts com una constant amenaça per les classes poderoses. En aquest context, la ciutat va viure una gran mobilització al carrer per demanar les 8 hores de treball, la policia va obrir foc real i va acabar, malauradament en una gran tragèdia. En honor a les matances dels obrers al carrer, el dia 1 de maig és la jornada de reivindicació i de lluita de la classe treballadora. A casa nostra, ja fa 125 anys que sortim al carrer, igual com farem aquest proper 1 de maig.

Evidentment, les condicions de treball, ara, no tenen res a veure amb les d’aquells temps del S XIX, però si que és molt cert que tornen a estar amenaçades com feia temps que no ho patíem. Per tant, avui mateix ens queda molt per avançar, per reivindicar, per defensar i guanyar els drets laborals i socials cap a una societat justa.

Les polítiques neoliberals estan agreujant les condicions de vida de la classe treballadora, la poca i precària ocupació que s’ha creat en aquest últim any dona lloc a una major desprotecció social i al fet de que tenir treball ja no es sinònim de no ser pobre. Les reformes laborals han destruït molts llocs de treball i només deixen lloc a treballadors/es pobres, precaris i sense cap seguretat.

La quantitat de persones desocupades, sense possibilitat de trobar feina digne, i la retallada en les condicions laborals i socials fan que la lluita, la mobilització i l’organització en sindicats de classe, continua sent la millor arma per la defensa dels drets laborals i socials dels treballadors/es, com ho ha estat en els darrers anys de la segona meitat del segle XX, que amb la força del sindicalisme, la societat va conèixer les majors condicions de vida i de treball – amb una incipient redistribució de la riquesa- tot i que lluny, encara, de ser les millors possibles.

Aquest 1 de maig, és crucial: per la lluita de l’ocupació estable i de qualitat i per la defensa dels serveis públics per a tothom; és a dir, per seguir guanyant els drets laborals i socials que ens han pres en els últims anys. I, també, perquè cal defensar i promoure la negociació col·lectiva, els convenis, per aturar la desigualtat creixent i; en darrer lloc, per la recuperació dels drets i els retrocessos que els governs actuals ens han retallat i infligit amb l’excusa de “la crisi”. “No és una crisi, és una estafa”, es crida al carrer de les nostres viles i pobles.

Hem de recuperar, tot el perdut, amb les retallades en educació, en sanitat, en la protecció social, en el poder adquisitiu, en Drets laborals…. Hem de promoure l’enfortiment d’allò públic. Hem de recuperar la millora del serveis públics enfront dels qui els han anat privatitzant, hem d’abolir la corrupció …..i molts mals més!

Per això, és important que en aquest 1 de Maig ens manifestem, altre cop, i no serà el darrer! Sense tu, la lluita és més dura i més incerta! Vine!, mobilitza’t!
Per un 1r de maig de tots i totes, us esperem a les 12 h del migdia a la plaça Independència .

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*