Salvem el Parc Científic i Tecnològic de Girona

La UGT expressa el suport a la lluita per mantenir els llocs de treball i el pol de dinamització econòmica i ho exigeix a les institucions implicades.

Us deixem el manifest llegit a la concentració del passat 17 d’octubre.


 

Bon dia a tothom i gràcies per ser aquí ! concentracio-foto

Per iniciativa d’uns quants usuaris us hem convocat avui aquí per tal de compartir amb tots vosaltres les nostres reflexions sobre la situació que viu a dia d’avui el Parc Tecnològic de la UdG.

Esperem que us les feu vostres, les compartiu i ajudeu a que arribin on pertoca.

Primer de tot dir-vos que ens preocupa la situació d’interinitat del parc i com ha anat evolucionant en els darrers mesos. De planta passem a la UVI, de la UVI a la planta i així esperant el desenllaç final. Un desenllaç que, després d’una pròrroga judicial, sembla en mans de la divina providència.

No sortim del nostre astorament mentre veiem com, per un costat, l’activitat al Parc cada dia és més gran i en canvi les seves perspectives de futur ara mateix són catastròfiques.

ON SOM?

1.- El Parc, a dia d’avui, és el lloc on desenvolupem la nostra vida professional, on fem créixer les nostres empreses i on modestament ajudem a crear llocs de treball especialitzats i de qualitat a les comarques de Girona tot fixant-hi talent, internacionalitzant la nostra activitat i incentivant a que l’administració es prengui la tecnologia i la innovació com a responsabilitat pública.

2.- El Parc, ara mateix, està format per una comunitat de gairebé 150 empreses, 1.400 usuaris, està ocupat en un 90% i és un dels principals pols econòmics de la ciutat i les comarques.

3.- Segur que és cert que el Parc, en el moment que fou creat ara farà deu anys, requeria d’un planejament estratègic que no es va pensar com tocava. L’època de les vaques grasses duia a fer les coses com es feien i hi van haver cops de colze per sortir al costat del projecte, de les obres, de les inauguracions, per ocupar cadires al Patronat, etc.

QUÈ RECLAMEM?

1.- El torn de les fugides endavant ja ha passat. Reclamem l’acord institucional valent i necessari. El Parc no es pot deixar caure ARA, quan per fi està acomplint allò per a què va ser concebut. El 75% del deute del Parc (els famosos 42 milions d’euros) està en mans de l’administració pública. Estem parlant, doncs, d’una negociació sobre la titularitat d’un deute. Aquesta administració, que en teoria té com a finalitat gestionar recursos públics, vol passar a la història com els qui van desmantellar una infraestructura per no posar-se d’acord en una comptabilitat? Ai, les fotos! Que les carrega el diable!

2.- Que ningú no caigui en la temptació d’esgrimir l’argument de “Madrid ens roba”. Si el Parc és una infraestructura del nostre territori, també és del territori la responsabilitat de ser-hi a les verdes. A les madures ja es va sortir a la foto… ara no val esborrar-se’n.

NO estem disposats, ni com a usuaris del Parc ni tampoc com a ciutadans, a veure com unes instal·lacions finançades amb diners públics cauen en mans privades a preu de saldo fruit d’una liquidació. Això sí que seria socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis.

És per tot això que us animem a fer-vos vostre aquest manifest, enriquir-lo i compartir-lo!!

Tots fem el parc…. TOTS SOM EL PARC !!!!

Girona, 17 d’octubre de 2016

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*