La decisió del govern català de traslladar el Registre Civil de Tortosa fora de la seu judicial actual permet intuir una voluntat subtil d’esquivament del marc jurídic vigent en l’àmbit de l’Administració de justícia a Catalunya. Malgrat que la competència de l’Estat en l’Administració de justícia és exclusiva (art. 149.1.5 CE), va ser la STC 56/1990, de 23 de març, que va suposar les primeres transferències competencials a les comunitats autònomes. Aquesta sentència va establir, per primer cop, la distinció entre les funcions pròpiament jurisdiccionals, és a dir, jutjar i executar allò jutjat  (art. 117.3 CE), i la pròpia administració, que inclou tots els mitjans materials i personals necessaris per fer efectiu l’exercici de la funció jurisdiccional, que a Catalunya es va desplegar amb diversos reials decrets entre 1994 i 1996.

Per tant, encara que el Departament de Justícia gestioni la infraestructura material i humana al servei de l’Administració de justícia a Catalunya, la Generalitat no hauria de decidir, unilateralment, el seu trasllat en un altre edifici de l’administració catalana, en aquest cas, la nova seu corporativa de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, perquè el Registre Civil és un registre públic que depèn del Ministeri de Justícia (art. 2.1, Llei 20/2011, de 21 de juliol, del Registre Civil). I en tot cas, d’acord amb la disposició addicional primera d’aquesta llei, ha de ser el Ministeri de Justícia amb les comunitats autònomes amb competències executives en la matèria els que han de fixar l’emplaçament de les oficines dels registres civils, així com la dotació del personal necessari, atès que un dels principis de la nova regulació registral és el manteniment de la coexistència competencial entre ambdues administracions públiques (apartat V del Preàmbul).

Logísticament, a més, la UGT considerem que iniciar a correcuita aquest trasllat, quan ja s’està construint el nou edifici judicial, només pot obeir a decisions polítiques poc meditades que suposen una gestió dels recursos molt millorable. I per últim, des de l’òptica de la gestió administrativa diària, la reubicació de l’oficina registral en un edifici diferent d’on treballen les seves funcionàries responsables, és a dir, la jutgessa i la lletrada de l’Administració de justícia, en la qual s’hi duen a terme una ingent quantitat de tràmits que són d’una transcendència fonamental per al conjunt de la ciutadania, generarà, malauradament, un increment indesitjable de les càrregues burocràtiques i la prestació d’un pitjor servei públic.

Creiem que aquesta decisió de deslocalitzar el registre civil de la resta dels jutjats només obeeix a qüestions polítiques que no tenen res a veure amb una millora en la qualitat d’aquest servei públic.

Tampoc va ser encertat el canvi d’ubicació dels jutjats penals al seu moment (ara a l’antiga caserna dels Mossos), i que segueix sent un gran maldecap per a tots, ja que aquests jutjats han de cooperar diàriament amb la Fiscalia, l’Institut de Medicinal Legal (metges forenses) i amb el Deganat que segueixen ubicats al barri del Rastre, o sigui, a una gran distància els uns dels altres.

El Departament de Justícia ha resolt de manera satisfactòria altres conflictes sorgits pel camí però, en aquest cas, respecte als jutjats penals i al Registre Civil creiem que no ha estat gens encertat.