8 de març de 2017. STOP. Dia Internacional de la Dona. STOP. Les xifres sobre igualtat empitjoren. STOP. Banalitzem. STOP. Empitjorem. SOS. SOS. SOS.
En matèria d’igualtat, en els darrers anys, no s’han fet gaire progressos, més aviat hem “des-progressat”. Avui podria explicar algunes xifres, percentatges… però de què serveix? Perquè, entre d’altres, fins i tot costa trobar dades i informes constatats de desigualtat real.
Tal com recollim en un dels nostres estudis, el Projecte d’Informe de la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere del Parlament Europeu sobre Igualtat entre Dones i Homes a la UE 2014-2015 assenyala que la Comissió Europea ha rebaixat l’estatus de l’estratègia d’igualtat de la UE i fa especial èmfasi en el fet que, si la UE manté l’actual ritme de progrés, no s’aconseguiran els objectius en l’estratègia Europea 2020 i que, tal com ha calculat la Comissió, es necessitaran 70 anys per aconseguir la igualtat retributiva, 40 anys per aconseguir un repartiment equitatiu de les tasques domèstiques, 30 anys perquè la taxa d’ocupació de les dones assoleixi el 70% i 20 anys per arribar a l’equilibri de gènere en política. Moltes de les que avui llegim això ja no veurem algunes d’aquestes hipotètiques fites històriques. La meva filla que té 7 anys s’incorporarà a un món laboral, a una societat, desigual. Ella també serà menyspreada tot i, segurament, ser una dona preparada.
No només això, alguns homes es permeten el luxe d’insultar-nos sense que hi hagi conseqüències. En tenim un exemple ben recent, el Parlament Europeu va obrir dijous una investigació contra el diputat polonès Janusz Korwin-Mikke per determinar si ha de ser sancionat per les seves declaracions misògines en el ple de l’Eurocambra, on dimecres va dir que les dones han de cobrar menys que els homes perquè són “més dèbils, més petites i menys intel·ligents”. Una investigació per determinar si ha de ser sancionat? Jo DEMANO QUE DIMITEIXI. Què hagués passat si hagués utilitzat aquestes paraules contra els homes americans, per exemple? De ben segur s’hauria retractat i “presentat” la dimissió.
El passat dia 3, el Ministeri de l’Interior vinculava els crims masclistes amb la decisió de les dones de separar-se ràpid, segons conclusions dels casos de violència masclista ocorreguts entre 2010 i 2012. I jo em pregunto… les conclusions correctes no serien que els homes no entenen que les dones no som de la seva propietat i podem decidir el què i el com quan vulguem? Similar als titulars d’alguns diaris… les coses pel seu nom: un assassí mata la seva parella… 44 dones assassinades durant el 2016, 18 aquest 2017, segons dades del Ministeri. Cada any, 40 nens perden la seva mare per la violència masclista: 500 orfes des de 2004. Estic cansada d’aquest masclisme barat. Estic cansada que aquestes morts quedin en xifres i no es prengui una solució seriosa ja.
Bretxa salarial laboral, bretxa salarial quan ens jubilem, sostre de vidre, jornades a temps parcial, conciliació familiar, cura de menors i de grans, coresponsabilitat, càrrecs polítics, sindicals, violència masclista, ens maten… ningú fa res… Avui no donaré percentatges, no, avui demano reflexió i posterior acció. Demano un gran acord per posar fi a les desigualtats, i sobretot, perquè deixin de matar-nos, perquè ens volem vives.
Des de la UGT de Catalunya reivindiquem i demanem als governs català i espanyol l’eradicació de la violència masclista, la millora de les condicions laborals i acabar amb les bretxes de gènere en l’ocupació i en la protecció social.
No és fàcil, però sense voluntat política i sense inversions en polítiques d’igualtat i contra la violència masclista, és impossible. Us esperem a totes i tots als diferents actes que s’organitzen arreu de Catalunya. Junt@s ho aconseguirem. SOM DRETS, SOM LLUITA, SOM UGT.
Mar Vázquez Oliveros, secretària d’Igualtat i d’Afers Socials de la UGT de Tarragona i delegada territorial al Baix Penedès.